multa - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Pronúncia(i): oriental /ˈmuɫ.tə/, occidental /ˈmuɫ.ta/
Rimes: -ulta
Etimologia: Del llatí multa, segle XVI

multa f. ‎(plural multes)

Quantitat de doblers que s'han de pagar després de cometre una infracció ja sigui administrativa, governativa o laboral.

sanció
multar

Traduccions

Albanès: gjobë (sq) f.
Alemany: Buße (de) f., Geldbuße (de) f.
Anglès: fine (en)
Àrab: غَرَامَة‎ (ar) f.
Armeni: տուգանք (hy) ‎(tugank)
Basc: isun (eu)
Búlgar: гло́ба (bg) f. ‎(globa)
Castellà: multa (es) f.
Coreà: 벌금 (ko) ‎(beolgeum)
Danès: bøde (da) c.
Eslovac: pokuta (sk) f.
Eslovè: kazen (sl) f.
Esperanto: monpuno (eo)
Estonià: trahv (et)
Finès: sakko (fi)
Francès: amende (fr)
Gallec: multa (gl) f.
Georgià: ჯარიმა (ka) ‎(djàrima)
Grec: πρόστιμο (el) n. ‎(próstimo)
Grec antic: ποινή (grc) f. ‎(poinḗ)
Hebreu: קְנָס‎ (he) m.
Hindi: अर्थदंड (hi)
Ídix: קנס‎ (yi) m.
Irlandès: cáin (ga) f.
Islandès: sekt (is) f.
Italià: multa (it)
Japonès: 罰金 (ja)
Kazakh: айыппұл (kk) ‎(ayıppul/aippul)
Kirguís: штраф (ky) ‎(xtraf)
Kurd: seza (ku)
Letó: naudassods (lv) m.
Lituà: bauda (lt) f.
Llatí: multa (la) f., poena (la) f.
Llengua de signes catalana: MULTA (csc)
Mongol: торгууль (mn)
Neerlandès: boete (nl) f.
Noruec: bot (no) m.
Occità: multa (oc) f.
Persa: جریمه‎ (fa)
Polonès: mandat (pl) m., grzywna (pl) f.
Portuguès: multa (pt) f.
Romanès: amendă (ro) f.
Rus: штраф (ru) m. ‎(xtraf)
Serbocroat: казна (sh), kazna (sh) f.
Suahili: faini (sw)
Suec: bot (sv) c.
Tadjik: ҷарима (tg)
Tagal: multa (tl)
Tai: เบี้ยปรับ (th)
Turc: cerime (tr)
Txec: pokuta (cs) f.
Ucraïnès: штраф (uk) m. ‎(xtraf)
Urdú: جرمانه‎ (ur) m.
Uzbek: jarima (uz)
Vietnamita: tiền phạt (vi)
Xinès: 罰金 (zh) ‎(罚金, fájīn)

multa

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de multar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb multar.

Síl·labes: mul·ta (2)
Anagrames: almut, mulat
Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
Pronúncia(i):

Peninsular: /ˈmul.ta/

Americà: alt /ˈmul.t(a)/, baix /ˈmul.ta/

Rimes: -ulta
Etimologia: Del llatí multa.

multa f. ‎(plural multas)

multa

multa

tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb multar
segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb multar

[2]: (voseo) multá
Síl·labes: mul·ta (2)
Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre multa
Pronúncia (AFI): /ˈmʊɫ.ta/
Etimologia: De multus.

multa f. ‎(genitiu multae)

multa

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	multa	multae
Vocatiu	multa	multae
Acusatiu	multam	multās
Genitiu	multae	multārum
Datiu	multae	multīs
Ablatiu	multā	multīs

multa

nominatiu femení singular de multus
nominatiu neutre plural de multus
vocatiu femení singular de multus
vocatiu neutre plural de multus
acusatiu neutre plural de multus

multā

ablatiu femení singular de multus

multā

segona persona singular del present de l'imperatiu actiu de multō