negar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: negà
• Etimologia: [1] Del llatí negare, segle XIV. [2] Del llatí necare, segle XIV.

negar trans., pron. ‎(pronominal negar-se)

1. Dir que no, no acceptar com a vàlid un fet o una idea.
   Va negar l'existència dels diners.
2. (pronominal, castellanisme) refusar
   Es negava a entrar a casa.

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: nego, nega, neguem
Vocal rizotònica: /e/

• denegar, desmentir, rebutjar, refusar

• negable, renegar

Dir no

• Afrikaans: ontken (af)
• Alemany: leugnen (de)
• Anglès: deny (en), negate (en)
• Àrab: نَفَى‎ (ar)
• Armeni: ժխտել (hy) ‎(jkhtel)
• Asturià: negar (ast)
• Belarús: адмаўля́ць (be) ‎(admauliats)
• Búlgar: отри́чам (bg) ‎(otrítxam)
• Castellà: negar (es)
• Coreà: 부정하다 (ko) ‎(bujeonghada)
• Danès: benægte (da)
• Eslovac: popierať (sk)
• Esperanto: nei (eo)
• Finès: kieltää (fi)
• Francès: nier (fr)
• Friülà: neâ (fur)
• Gallec: negar (gl)
• Grec: αρνούμαι (el) ‎(arnume)
• Grec antic: ἀρνέομαι (grc) ‎(arnéomai)
• Hebreu: הכחיש‎ (he)
• Indonesi: pungkir (id)
• Italià: negare (it)
• Japonès: 否定する (ja)
• Lituà: neigti (lt)
• Llatí: negare (la)
• Malai: nafi (ms)
• Neerlandès: ontkennen (nl)
• Polonès: negować (pl)
• Portuguès: negar (pt)
• Romanès: nega (ro)
• Rus: отрица́ть (ru) ‎(otritsat)
• Sicilià: nigari (scn)
• Suec: förneka (sv)
• Txec: popřít (cs)
• Való: noyî (wa)
• Vènet: nergar (vec)
• Vietnamita: chối (vi)
• Volapük: noön (vo)
• Xinès: 否認 (zh) ‎(否认, fǒurèn)

negar trans., pron. ‎(pronominal negar-se)

1. Ofegar-se, perdre la capacitat per respirar.
2. Inundar d'aigua, mullar-se molt.
   No duia paraigua i m'he negat.

• asfixiar, ofegar
• inundar, xopar

Ofegar

• Anglès: drown (en)

• Castellà: ahogar (es)

• Francès: noyer (fr)

• Italià: annegare (it)

• Síl·labes: ne·gar (2)

• Anagrames: areng, gerna, Nàger, negra, regna, renga

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: negar

negar inan.

1. plor

Nom comú inanimat en consonant

• negar egin: plorar