nora - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: NORA

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ɔɾa

• Etimologia: Del llatí *nora, del clàssic nurus, segle XIII.

nora f. ‎(plural nores)

1. Muller del fill o filla.

• jove f.
• filla política

Traduccions

• Alemany: Schwiegertochter (de)

• Anglès: daughter-in-law (en)

• Basc: errain (eu)

• Castellà: nuera (es)

• Francès: belle-fille (fr)

• Italià: nora (it)

• Llatí: nurus (la) f.

• Llengua de signes catalana: NORA (csc)

• Portuguès: nora (pt)

• Síl·labes: no·ra (2)

• Anagrames: arno, Arnó, orna, ornà

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot

• Petit Atles Lingüístic del Domini Català