olfacte - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /uɫˈfak.tə/, occidental /oɫˈfak.te/
• Rimes: -akte
• Etimologia: Del llatí olfactus, participi del verb olfacere ‎(‘percebre olors’), derivat dels termes olere ‎(‘olorar’) i facere ‎(‘fer’), segle XX.

olfacte m. ‎(plural olfactes)

1. Sentit que permet alguns éssers vius percebre olors per a la seva posterior identificació al cervell.

Traduccions

• Anglès: smell (en)

• Àrab: شَمّ‎ (ar) m.

• Basc: usaimen (eu)

• Búlgar: обоня́ние (bg) n. ‎(oboniànie)

• Castellà: olfato (es)

• Danès: lugtesans (da) c.

• Eslovac: čuch (sk) m.

• Eslovè: voh (sl) m.

• Esperanto: flarsenso (eo) m.

• Finès: hajuaisti (fi)

• Francès: odorat (fr)

• Friülà: odorât (fur) m., nulôr (fur) m.

• Gallec: olfacto (gl) m.

• Georgià: ყნოსვა (ka) ‎(knosva)

• Grec: όσφρηση (el) f. ‎(ósfrissi)

• Grec antic: ὀσμή (grc) f. ‎(osmḗ), ὀδμή (grc) f. ‎(odmḗ)

• Hebreu: חוש הריח‎ (he) m.

• Hongarès: szaglás (hu)

• Islandès: lyktarskyn (is) f.

• Italià: olfatto (it), odorato (it)

• Japonès: 嗅覚 (ja)

• Letó: oža (lv) f.

• Lituà: uoslė (lt) f.

• Llengua de signes catalana: OLORAR (csc)

• Neerlandès: reukzin (nl) m.

• Noruec: luktesans (no) m.

• Occità: olfaccion (oc) f., odorat (oc) m.

• Persa: بوی‎ (fa)

• Polonès: węch (pl) m.

• Portuguès: olfato (pt) m.

• Romanès: miros (ro) n.

• Rus: обоня́ние (ru) n. ‎(oboniànie)

• Serbocroat: њух (sh), njuh (sh)

• Suec: luktsinne (sv) n.

• Txec: čich (cs) m.

• Ucraïnès: нюх (uk) m. ‎(niukh)

• Való: oda (wa)

• Vietnamita: khứu giác (vi)

• Xinès: 嗅覺 (zh) ‎(嗅觉, xiùjiào)

• Síl·labes: ol·fac·te (3)

• Heterograma de 7 lletres (aceflot)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot