projectil - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /pɾu.ʒəkˈtiɫ/, occidental /pɾo.d͡ʒekˈtiɫ/
• Rimes: -il
• Etimologia: Del llatí medieval prōiectilis ‎(‘llançadís’), derivat de prōiectus.

projectil m. ‎(plural projectils)

1. Objecte que es llança amb força per desplaçar-lo lluny.
2. Element emprat en les armes de foc, que s'envia per destruir quelcom en el camp enemic.

Traduccions

• Alemany: Projektil (de) n., Geschoss (de) n.

• Anglès: projectile (en)

• Armeni: արկ (hy) ‎(ark)

• Asturià: proyeutil (ast) m.

• Castellà: proyectil (es)

• Coreà: 발사물 (ko) ‎(balsamul)

• Finès: ammus (fi)

• Francès: projectile (fr)

• Gallec: proxectil (gl) m.

• Georgià: ჭურვი (ka) ‎(txurvi)

• Grec: βλήμα (el) n. ‎(vlima)

• Hebreu: קליע‎ (he) m.

• Indonesi: proyektil (id)

• Italià: proiettile (it)

• Japonès: 発射体 (ja)

• Neerlandès: projectiel (nl)

• Polonès: pocisk (pl) m.

• Portuguès: projéctil (pt) m.

• Romanès: proiectil (ro) n.

• Rus: снаря́д (ru) m. ‎(snariad)

• Suec: projektil (sv) c.

• Txec: střela (cs) f., projektil (cs) m.

• Xinès: 拋射物 (zh) ‎(抛射物, pāoshèwù)

• Síl·labes: pro·jec·til (3)

• Heterograma de 9 lletres (ceijloprt)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot