respondre - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

respondre trans., intr.

  1. (transitiu) Dir quelcom en resposta a una demanda.
  2. (intransitiu) Fer allò que hom espera o mostrar-se de la manera que hom espera.
    La gent no va respondre a la crida per a manifestar-se.

Segona conjugació amb formes velaritzades, participi irregular

Formes no normatives o col·loquials

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
perfet he has ha hem heu han ... respost
havem haveu
passat perifràstic vaig vas va vam vau van ... respondre
vares vàrem vàreu varen
plusquamperfet havia havies havia havíem havíeu havien ... respost
passat anterioro perifràstic haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren ... respost
vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver
vares haver vàrem haver vàreu haver varen haver
futur perfet hauré hauràs haurà haurem haureu hauran ... respost
condicional perfet hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien ... respost
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
subjuntiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
passat perifràstic vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin ... respondre
vaja vages vaja vàgem vàgeu vagen
perfet hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin ... respost
haja hages haja hàgem hàgeu hagen
plusquamperfet hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin ... respost
haguesses haguéssem haguésseu haguessen
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
passat anteriorperifràstic vagi haver vagis haver vagi haver vàgim haver vàgiu haver vagin haver ... respost
vaja haver vages haver vaja haver vàgem haver vàgeu haver vagen haver

Paradigmes de flexió: responc, respon, responem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Dir quelcom en resposta a una demanda