soll - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -oʎ
• Etimologia: Nom femení: Del llatí *sutle, de *sutelis, del gàl·lic *sutegis per encreuament amb el llatí *subtulus ‎(‘soterrani, sòtol’) (de subtus ‎(‘dessota’)), segle XIV. El gàl·lic és compost dels protocèltics *sukkos ‎(‘porc’) i *tegos ‎(‘casa, habitació’). Cognat de l’aragonès zolle.
• Etimologia: Nom masculí: del castellà sollo.

soll f. ‎(plural solls)

1. Cort de porcs.

• assoll (dialectal)

Traduccions

• Aragonès: zolle (an) f.
• Anglès: pigsty (en)
• Castellà: pocilga (es) f.
• Francès: porcherie (fr) f., soue (fr) f.
• Italià: porcile (it) m.
• Llatí: suīle (la) n.
• Occità: sot (oc) f.
• Sard: suile (sc) f.

soll m. ‎(plural solls)

1. (arcaisme) esturió

soll m. ‎(femení solla, plural masculí solls, plural femení solles)

1. Forma alternativa de sull.

soll

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sollar.

• sollo, solli

• Síl·labes: 1

• Anagrama: llos (alfagrama)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat

• soll. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

soll

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de sollar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de sollar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de sollar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de sollar