substantiu - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí substantivus, segle XIV.

substantiu m. ‎(plural substantius)

1. Nom, categoria gramatical que designa éssers, accions, estats o conceptes.

• nom

• substantivar

Traduccions

• Aimara: susantivu (ay)

• Anglès: noun (en)

• Basc: izen (eu)

• Castellà: sustantivo (es), substantivo (es)

• Francès: nom (fr)

• Llengua de signes catalana: NOM (csc)

• Marathi: नाम (mr) n.

• Romanès: nume (ro)

• Suec: substantiv (sv)

• Síl·labes: subs·tan·tiu (3)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Categoria:Substantius

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot