toga - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

toga romana

• Pronúncia(i): oriental /ˈtɔ.ɣə/, occidental /ˈto.ɣa/
• Etimologia: Del llatí toga, segle XIX.

toga f. ‎(plural togues)

1. Vestimenta tradicional dels homes a l'antiga Roma, consistent en una roba llarga envoltant el cos.
2. Bata de color negre que porten els magistrats i catedràtics.

Traduccions

• Alemany: Toga (de) f.

• Anglès: toga (en)

• Castellà: toga (es)

• Eslovac: toga (sk) f.

• Esperanto: togo (eo)

• Francès: toge (fr)

• Gallec: toga (gl) f.

• Grec: τόγα (el) f. ‎(toga)

• Hongarès: tóga (hu)

• Italià: toga (it)

• Llatí: toga (la) f.

• Maltès: toga (mt) f.

• Polonès: toga (pl) f.

• Portuguès: toga (pt) f.

• Rus: то́га (ru) f. ‎(toga)

• Txec: tóga (cs) f.

• Síl·labes: to·ga (2)

• Anagrames: gatò, gató, gota

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia(i):

Peninsular: \ˈto.ɣa\

Americà: alt /ˈto.ɡa/, baix \ˈto.ɣa\

• Rimes: -oɡa
• Etimologia: Del llatí toga.

toga f. ‎(plural togas)

1. toga

• Síl·labes: to·ga (2)

• Anagrames: gato, gota

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre toga

• Pronúncia (AFI): /ˈtɔ.ɡa/

• Etimologia: De tegō ‎(‘embolcallar’).

toga f. ‎(genitiu togae)

1. toga
2. guarniment

1a declinació -a, -ae

• Castellà: toga
• Català: toga