tradició - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i): oriental /tɾə.ði.siˈo/ⓘ, occidental /tɾa.ði.siˈo/
- Rimes: -o
- Etimologia: Del llatí traditio (‘lliurament’), segle XIII, doblet de traïció.
tradició f. (plural tradicions)
- Tot allò que té origen en les generacions passades i que, mantenint un fort contingut social, es transmet a les següents generacions. Fa referència a l'herència que rebem dels avantpassats. Per tant, és l'objecte de culte del tradicionalisme.
- Entrega, lliurament, transmissió.
Herència de generacions passades
Estonià: traditsioon (et)
Gal·lès: traddodiad (cy) m.
Grec antic: παράδοσις (grc) f. (parádosis)
Irlandès: traidisiún (ga) m.
Italià: tradizione (it)
Kazakh: салт-дәстүр (kk) (salt-dästür/salt-dastur)
Llatí: traditio (la), consuetudo (la) f.
Llengua de signes catalana: ACOSTUMAR+SUCCESSIÓ (csc)
Luxemburguès: Traditioun (lb) f.
Macedoni: тради́ција (mk) f.
Maltès: tradizzjoni (mt) f.
Tagal: kamihasnan (tl)
Vietnamita: sự truyền miệng (vi)
Síl·labes: tra·di·ci·ó (4)
Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.