venda - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): (vendre)

• Pronúncia(i): (vénda)

• Rimes: -enda
• Etimologia: [1] Del llatí vēndĭta, participi de vēndere, segle XIII.
• Etimologia: [2] Del llatí vulgar *vicenda, del clàssic vicēs ‎(‘tanda, alternança’), per l’organització de torns de vigilància i de treballs agrícoles.

venda f. ‎(plural vendes)

1. Acció i resultat de vendre, traspàs d'una propietat a una altra persona a canvi de diners.

Traduccions

• Albanès: shitje (sq) f.

• Alemany: Verkauf (de) m.

• Anglès: sale (en)

• Àrab: بَيْع‎ (ar) m.

• Belarús: про́даж (be) m. ‎(pródaj)

• Castellà: venta (es)

• Coreà: 판매 (ko) ‎(panmae)

• Danès: salg (da) n.

• Eslovac: predaj (sk) m.

• Eslovè: prodaja (sl) f.

• Esperanto: vendo (eo), vendado (eo)

• Estonià: müük (et)

• Finès: myynti (fi)

• Francès: vente (fr)

• Gallec: venda (gl) f.

• Georgià: გაყიდვა (ka) ‎(gàkidva)

• Grec: πώληση (el) f. ‎(pólissi)

• Grec antic: πρᾶσις (grc) f. ‎(prâsis), πώλησις (grc) f. ‎(pṓlēsis)

• Hebreu: מכירה‎ (he) f.

• Hindi: विक्रय (hi) m.

• Hongarès: eladás (hu)

• Ídix: פֿאַרקויף‎ (yi) m.

• Islandès: sala (is) f.

• Italià: vendita (it)

• Japonès: 販売 (ja)

• Kazakh: сату (kk) ‎(satw/satu)

• Kirguís: сатуу (ky) ‎(satuu)

• Kurd: firotin (ku) f.

• Letó: pārdošana (lv) f.

• Lituà: pardavimas (lt) m.

• Llatí: venum (la) n., venditio (la) f.

• Llengua de signes catalana: VENDRE (csc)

• Macedoni: продажба (mk) f.

• Mongol: орлуулалт (mn)

• Neerlandès: verkoop (nl)

• Noruec: salg (no) n.

• Polonès: sprzedaż (pl) f.

• Portuguès: venda (pt) f.

• Quítxua: rantikuy (qu)

• Romanès: vânzare (ro) f., vindere (ro) f.

• Rus: прода́жа (ru) f. ‎(prodaja)

• Serbocroat: продаја (sh), prodaja (sh) f.

• Suec: försäljning (sv) c.

• Tadjik: фурӯш (tg)

• Tagal: pagbili (tl)

• Tai: การขาย (th)

• Turc: satış (tr)

• Txec: prodej (cs) m.

• Ucraïnès: про́даж (uk) m. ‎(pròdaj)

• Uzbek: sotish (uz)

• Való: vindaedje (wa) m., vinte (wa) f.

• Vietnamita: sự bán (vi)

• Xinès: 銷售 (zh) ‎(销售, xiāoshòu)

• Castellà: venda ‎(‘bena’)

venda f. ‎(plural vendes)

1. (antic, gironí) torn
2. Divisió territorial rural dels antics quartons i actuals parròquies d'Eivissa i Formentera.

• vénda (grafia obsoleta)

• Síl·labes: ven·da (2)

• Anagrames: advén, daven

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia(i):

Peninsular: septentrional /ˈben.da/, meridional \ˈbeŋ.da\

Americà: alt /ˈben.da/, baix \ˈbeŋ.da\, austral /ˈben.da/

• Rimes: -enda
• Etimologia: Del germànic *bĭnda.

venda f. ‎(plural vendas)

1. bena

venda

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb vendar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb vendar

• [2]: (voseo) vendá

venda

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb vender
2. tercera persona del singular (usted) de l'imperatiu del verb vender

• Síl·labes: ven·da (2)

• Anagrames: advén, nevad, vedan

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre venda