verb - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: Verb

• Pronúncia(i):

• Etimologia: Del llatí verbum ‎(‘paraula’), segle XIV.

verb m. ‎(plural verbs)

1. Categoria gramatical indispensable per constituir una oració, referida usualment a accions, processos o estats que es pot conjugar.

• Verb transitiu: aquell que accepta un complement directe.

• Verb intransitiu: aquell que no admet un complement directe.

• Ser de verb fàcil: parlar molt i amb correcció.

• verbejar

Traduccions

• Alemany: Verb (de)

• Anglès: verb (en) (transitive (en), intransitive (en))

• Asturià: verbu (ast)

• Basc: aditz (eu)

• Castellà: verbo (es) (transitivo (es), intransitivo (es))

• Danès: verbum (da) n.

• Eslovac: sloveso (sk) n.

• Eslovè: glagol (sl) m.

• Esperanto: verbo (eo)

• Feroès: sagnorð (fo) n.

• Francès: verbe (fr)

• Gallec: verbo (gl) m.

• Grec: ρήμα (el) ‎(rima)

• Grec antic: ῥῆμα (grc) n. ‎(rhêma)

• Irlandès: briathar (ga) m.

• Islandès: sagnorð (is) n.

• Italià: verbo (it)

• Japonès: 動詞 (ja)

• Llatí: verbum (la)

• Neerlandès: werkwoord (nl) n.

• Occità: vèrb (oc)

• Polonès: czasownik (pl) m.

• Portuguès: verbo (pt)

• Romanès: verb (ro)

• Rus: глаго́л (ru) m. ‎(glagol)

• Sànscrit: क्रिया (sa) f.

• Serbocroat: глагол (sh), glagol (sh)

• Sicilià: verbu (scn) m.

• Suahili: kitenzi (sw)

• Suec: verb (sv)

• Tagal: pandiwa (tl)

• Turc: fiil (tr)

• Xinès: 動詞 (zh) ‎(动词, dòngcí)

• Síl·labes: 1

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Categoria:Verbs

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

• Pronúncia (AFI): /vɜːrb/ àudio (EUA) ⓘ

• Etimologia: Del francès verbe, originat en el llatí verbum.

verb ‎(plural verbs)

1. Verb (categoria gramatical).