vern - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Un vern

Oriental:	central /ˈbɛrn/, balear /ˈvɛɾn/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɛrn/
valencià /ˈvɛɾn/, /ˈbɛɾn/

Rimes: -ɛɾn
Etimologia: Del llatí medieval vernus (sinònim de alnus), del gàl·lic *werno, del protocèltic *wernā, segle XIV. Cognat de l’occità vèrn i via el femení del francès vergne, britònic gwern.

vern m. ‎(plural verns)

Arbre caducifoli de la família de les betulàcies que es fa en sòls molt humits, de fulles ovades i serrades usades en farmacologia, d'escorça bruna fosca i amb fissures, de fusta duradora (Alnus glutinosa).

Traduccions