Esther Medina - Academia.edu (original) (raw)
Uploads
Papers by Esther Medina
catalaVallmanya (Vidreres) que figura a la base d’una copa de ceramica de vernis negre. La inscri... more catalaVallmanya (Vidreres) que figura a la base d’una copa de ceramica de vernis negre. La inscripcio documenta el text baika que probablement sigui la forma basica, sense el morf r caracteristic dels substantius iberics, del mes frequent baikar. La documentacio explicita de baika confirma la nova lectura de la inscripcio C.2.19 d’Ullastret en una copa de ceramica atica de vernis negre, on ja s’havia proposat identificar la forma baiketa. Aquestes dues noves ocurrencies de baikar i variants sobre petits recipients per liquids d’us personal, confirma la relacio del significat d’aquest substantiu amb el camp semantic d’aquests recipients o dels actes cultuals en els que estaven involucrats. EnglishThis paper analyses a new Iberian inscription from Can Vallmanya (Vidreres) that appears at the base of a ceramic glass of black varnish. The inscription documents the baika element that probably is the basic form, without the characteristic morph r of the Iberian nouns, of the most frequent...
Este trabajo se centra en el estudio pluridisciplinar de un esqueleto aparecido en la excavación ... more Este trabajo se centra en el estudio pluridisciplinar de un esqueleto aparecido en la excavación arqueológica de Erill Castell en la localidad de Pont de Suert. En esta intervención se documentaron tres tumbas datadas en época alto medieval. Con el estudio antropológico de los restos se pudo observar que el individuo procedente de la tumba 2 presentaba un total de un total de seis fracturas óseas consolidadas a nivel postcraneal (radio izquierdo, fémur derecho, peroné izquierdo, tibia izquierda, metacarpiano izquierdo y costilla izquierda). El diagnóstico diferencial incluyó la forma minor de Osteogénesis Imperfecta (OI)dado el importante número de fracturas y la edad del sujeto-, y el politraumatismo. A nivel histórico el hecho de que el individuo sobrevivió a estos traumas sugiere una fuerte capacidad social del grupo para asumir y asistir a este individuo.
Les excavacions arqueològiques realitzades en la Torrota del Moro (Lavern, Subirats, Alt Penedès)... more Les excavacions arqueològiques realitzades en la Torrota del Moro (Lavern, Subirats, Alt Penedès) han posat en evidència l'evolució del jaciment. Les restes localitzades -amb una sitja plena de material d'ibèric i elements construïts associats amb la pars rustica d'una vil·la romana fundada en època imperial-permeten inferir la funcionalitat d'aquesta zona agrícola. D'altra banda, algunes de les característiques constructives de la paret dempeus posen en qüestió la identificació tradicional com a part d'unes termes romanes pot dubtar d'aquesta funció.
La intervenció arqueològica realitzada al carrer Baixada de les Espenyes, núm., 8 de Mataró ha po... more La intervenció arqueològica realitzada al carrer Baixada de les Espenyes, núm., 8 de Mataró ha posat al descobert una part dels trams de migdia i de llevant de la muralla del segle XVI. Els seus trets morfològics coincideixen amb les directrius sobre arquitectura militar de l'època. També s'han observat altres solucions constructives coherents amb aquells dictats. Paraules clau: muralla, arquitectura militar, torre, pas de ronda, portalet
Mataró, setembre del 2006 Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Baixada de les Espenye... more Mataró, setembre del 2006 Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Baixada de les Espenyes, 8 (Mataró, Maresme) ÌNDEX VOLUM I 1 FITXA TÈCNICA 2 INTRODUCCIÓ 3 MATARÓ (MARESME). MARC GEOFÍSIC I HISTÒRIC 3.1 La construcció de la muralla de Mataró 3.2 Situació del jaciment 4 ANTECEDENTS 4.1 Intervencions a Can Xammar 4.2 Intervencions a la muralla de Mataró 5 MÈTODE EMPRAT EN EL TREBALL DE CAMP 5.1 Codificació dels materials i fitxes 6 DESCRIPCIÓ I RELACIÓ DE LES UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES 7 RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ 8 ESTUDI DEL MATERIAL ARQUEOLÒGIC 8.1 Els grups ceràmics 8.2 Altres materials 9 DIBUIX DEL MATERIAL ARQUEOLÒGIC 10 CONCLUSIONS 11 BIBLIOGRAFIA 12 INVENTARI DEL MATERIAL ARQUEOLÒGIC VOLUM II 13 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA 13.1 Planimetria 13.2 Fotografies Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Baixada de les Espenyes, 8 (Mataró, Maresme)
Recesvint, Ègica, Vítiza i Àkhila II (se'n coneix només una d'aquest darrer, trobada a les excava... more Recesvint, Ègica, Vítiza i Àkhila II (se'n coneix només una d'aquest darrer, trobada a les excavacions del Puig Rom de Roses). Durant aquest període, la ciutat mantingué la seva posició clau en el curs de la Via Augusta. Aquesta circumstància explica el creixement continuat que experimentava. Extramurs de Girona, apareixen habitacles lligats a edificacions religioses que serien l'origen dels futurs barris o burgs medievals de Sobreportes, Mercadal, Sant Martí Sacosta, Sant Pere de Galligants o el burg de Santa Maria. La dominació musulmana s'inicià vers els anys 714-716, en temps d'Abd al-Aziz, que era successor de Musa. És molt probable que els nous ocupants adquirissin la ciutat mitjançant pacte, pagant el corresponent impost, que solia ésser recaptat per les mateixes autoritats locals indígenes. Aquest període és mancat de fonts arqueològiques i documentals. Malgrat això, cal suposar que la Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Cort Reial, 7 de Girona (Gironès)
Memòria de la intervenció arqueològica als carrers de St. Pere més Baix,[70][71][72][73][74] Metg... more Memòria de la intervenció arqueològica als carrers de St. Pere més Baix,[70][71][72][73][74] Metges,[25][26][27][28][29][30][31] Jaume Giralt,[42][43][44][45][46] Barcelona (Barcelonès) Arqueòloga Directora de la intervenció:
catalaVallmanya (Vidreres) que figura a la base d’una copa de ceramica de vernis negre. La inscri... more catalaVallmanya (Vidreres) que figura a la base d’una copa de ceramica de vernis negre. La inscripcio documenta el text baika que probablement sigui la forma basica, sense el morf r caracteristic dels substantius iberics, del mes frequent baikar. La documentacio explicita de baika confirma la nova lectura de la inscripcio C.2.19 d’Ullastret en una copa de ceramica atica de vernis negre, on ja s’havia proposat identificar la forma baiketa. Aquestes dues noves ocurrencies de baikar i variants sobre petits recipients per liquids d’us personal, confirma la relacio del significat d’aquest substantiu amb el camp semantic d’aquests recipients o dels actes cultuals en els que estaven involucrats. EnglishThis paper analyses a new Iberian inscription from Can Vallmanya (Vidreres) that appears at the base of a ceramic glass of black varnish. The inscription documents the baika element that probably is the basic form, without the characteristic morph r of the Iberian nouns, of the most frequent...
Este trabajo se centra en el estudio pluridisciplinar de un esqueleto aparecido en la excavación ... more Este trabajo se centra en el estudio pluridisciplinar de un esqueleto aparecido en la excavación arqueológica de Erill Castell en la localidad de Pont de Suert. En esta intervención se documentaron tres tumbas datadas en época alto medieval. Con el estudio antropológico de los restos se pudo observar que el individuo procedente de la tumba 2 presentaba un total de un total de seis fracturas óseas consolidadas a nivel postcraneal (radio izquierdo, fémur derecho, peroné izquierdo, tibia izquierda, metacarpiano izquierdo y costilla izquierda). El diagnóstico diferencial incluyó la forma minor de Osteogénesis Imperfecta (OI)dado el importante número de fracturas y la edad del sujeto-, y el politraumatismo. A nivel histórico el hecho de que el individuo sobrevivió a estos traumas sugiere una fuerte capacidad social del grupo para asumir y asistir a este individuo.
Les excavacions arqueològiques realitzades en la Torrota del Moro (Lavern, Subirats, Alt Penedès)... more Les excavacions arqueològiques realitzades en la Torrota del Moro (Lavern, Subirats, Alt Penedès) han posat en evidència l'evolució del jaciment. Les restes localitzades -amb una sitja plena de material d'ibèric i elements construïts associats amb la pars rustica d'una vil·la romana fundada en època imperial-permeten inferir la funcionalitat d'aquesta zona agrícola. D'altra banda, algunes de les característiques constructives de la paret dempeus posen en qüestió la identificació tradicional com a part d'unes termes romanes pot dubtar d'aquesta funció.
La intervenció arqueològica realitzada al carrer Baixada de les Espenyes, núm., 8 de Mataró ha po... more La intervenció arqueològica realitzada al carrer Baixada de les Espenyes, núm., 8 de Mataró ha posat al descobert una part dels trams de migdia i de llevant de la muralla del segle XVI. Els seus trets morfològics coincideixen amb les directrius sobre arquitectura militar de l'època. També s'han observat altres solucions constructives coherents amb aquells dictats. Paraules clau: muralla, arquitectura militar, torre, pas de ronda, portalet
Mataró, setembre del 2006 Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Baixada de les Espenye... more Mataró, setembre del 2006 Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Baixada de les Espenyes, 8 (Mataró, Maresme) ÌNDEX VOLUM I 1 FITXA TÈCNICA 2 INTRODUCCIÓ 3 MATARÓ (MARESME). MARC GEOFÍSIC I HISTÒRIC 3.1 La construcció de la muralla de Mataró 3.2 Situació del jaciment 4 ANTECEDENTS 4.1 Intervencions a Can Xammar 4.2 Intervencions a la muralla de Mataró 5 MÈTODE EMPRAT EN EL TREBALL DE CAMP 5.1 Codificació dels materials i fitxes 6 DESCRIPCIÓ I RELACIÓ DE LES UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES 7 RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ 8 ESTUDI DEL MATERIAL ARQUEOLÒGIC 8.1 Els grups ceràmics 8.2 Altres materials 9 DIBUIX DEL MATERIAL ARQUEOLÒGIC 10 CONCLUSIONS 11 BIBLIOGRAFIA 12 INVENTARI DEL MATERIAL ARQUEOLÒGIC VOLUM II 13 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA 13.1 Planimetria 13.2 Fotografies Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Baixada de les Espenyes, 8 (Mataró, Maresme)
Recesvint, Ègica, Vítiza i Àkhila II (se'n coneix només una d'aquest darrer, trobada a les excava... more Recesvint, Ègica, Vítiza i Àkhila II (se'n coneix només una d'aquest darrer, trobada a les excavacions del Puig Rom de Roses). Durant aquest període, la ciutat mantingué la seva posició clau en el curs de la Via Augusta. Aquesta circumstància explica el creixement continuat que experimentava. Extramurs de Girona, apareixen habitacles lligats a edificacions religioses que serien l'origen dels futurs barris o burgs medievals de Sobreportes, Mercadal, Sant Martí Sacosta, Sant Pere de Galligants o el burg de Santa Maria. La dominació musulmana s'inicià vers els anys 714-716, en temps d'Abd al-Aziz, que era successor de Musa. És molt probable que els nous ocupants adquirissin la ciutat mitjançant pacte, pagant el corresponent impost, que solia ésser recaptat per les mateixes autoritats locals indígenes. Aquest període és mancat de fonts arqueològiques i documentals. Malgrat això, cal suposar que la Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Cort Reial, 7 de Girona (Gironès)
Memòria de la intervenció arqueològica als carrers de St. Pere més Baix,[70][71][72][73][74] Metg... more Memòria de la intervenció arqueològica als carrers de St. Pere més Baix,[70][71][72][73][74] Metges,[25][26][27][28][29][30][31] Jaume Giralt,[42][43][44][45][46] Barcelona (Barcelonès) Arqueòloga Directora de la intervenció: