Marc Sureda Jubany - Academia.edu (original) (raw)
Papers by Marc Sureda Jubany
Al monestir de Sant Daniel de Girona es conserva un braç reliquiari d’argent. Un document de 1350... more Al monestir de Sant Daniel de Girona es conserva un braç reliquiari d’argent. Un document de 1350 permet proposar-ne la datació en aquest horitzó cronològic, vincular-lo a la monja sagristana Ermessenda de Vilamarí ‒la mateixa que contractà amb el mestre Aloi de Montbrai el sepulcre del sant l’any 1345‒ i, en un sentit més ampli, posar-lo en relació amb algunes circumstàncies concretes de la revifalla del culte a sant Daniel de Girona promoguda pel bisbe Arnau de Mont-rodon.
A silver arm reliquary is preserved in the monastery of Sant Daniel in Girona. A document from 1350 makes it possible to propose its dating around this year, and to link it to the sacristan nun Ermessenda de Vilamarí ‒ the same one who commited the sculpture of the saint’s tomb to master Aloi de Montbrai in 1345. Also, it allows, in a wider sense, to put it in relation to some specific circumstances of the revival of the cult of saint Daniel of Girona promoted by Bishop Arnau de Mont-rodon.
La naissance d'une abbaye romane est le résultat de plusieurs enjeux, de l'économ... more La naissance d'une abbaye romane est le résultat de plusieurs enjeux, de l'économie à la politique, mais qui se manifestent dans une institution où la liturgie constitue, dès la fondation, une raison d'être principale. Placée au centre de son fonctionnement quotidien et pôle autour duquel est organisée la vie de la communauté monastique, la liturgie devient elle aussi un moyen d'expression de la personnalité de l'abbaye et de sa position dans un système social et culturel. Dans le cas de l'abbaye de Ripoll, un monument très bien connu et dont les manifestations architecturales et sculptoriques ont été largement étudiées, par contre peu de documents liturgiques on été conservés. Cependant, certains indices nous permettent d'essayer la reconstruction du fonctionnement liturgique de l'abbaye et, en fonction de cela, l'interpretation de la réalité matérielle et artistique conservée. Cet exercice ne vise pas à en tirer des conclusions bouleversantes, mais tout simplement à placer l'abbaye de Ripoll et son fonctionnement liturgique dans le cadre des abbayes romanes européenes dans lesquelles ces données sont connues et étudiées depuis longtemps.
Entre els fragments de manuscrits de l'Arxiu Diocesa de Girona es conserva un bifoli que cont... more Entre els fragments de manuscrits de l'Arxiu Diocesa de Girona es conserva un bifoli que conte indicacions liturgiques per al periode que va del Diumenge de Quinquagesima al I Diumenge de Quaresma, i part de les del Divendres Sant. Formava part d'un directori liturgic que pot datar-se a la segona meitat del segle XIII i que coincideix de manera molt evident amb els textos de la consueta de 1360 de la seu de Girona (ACG, ms. 9). Probablement, per tant, pertangue a una adaptacio per a usos parroquials d'una consueta catedralicia mes antiga i desapareguda.
Around 1330, in la Seu dUrgell cathedral a volume was copied, containing a series of constitutio... more Around 1330, in la Seu dUrgell cathedral a volume was copied, containing a series of constitutions and statutes promulgated by the bishop and the canons during the previous decades, together with other normative texts. These capitular statutes, comparable to other that were written in the same time in other catalan and european sees, were put together with the aim of a better regulation for the functioning of the cathedral community, from a liturgical point of view as well as, particularly, concerning economical management. A brief commentary and the edition of the text are offered.
Convivium, 2021
Three silver crosses created in Catalonia in the fourteenth century - from Vilabertran, St Joan d... more Three silver crosses created in Catalonia in the fourteenth century - from Vilabertran, St Joan de les Abadesses, and Girona Cathedral - have an archaic design that differs from the Gothic models m...
Romanesque Cathedrals in Mediterranean Europe, 2016
The essential function of a church is to provide a physical setting for the liturgy. Starting fro... more The essential function of a church is to provide a physical setting for the liturgy. Starting from this basic premise, this article studies the original design of the principal churches in three Romanesque cathedral complexes of Catalonia, namely Vic, Girona, and Tarragona, vis-à-vis the liturgical uses of their spaces and different altars. The aim is to determine the extent to which both architectural design and liturgical regulations were present in the original conceptions of these places of episcopal, canonical, and parish worship.
Item Revista De Biblioteconomia I Documentacio, 2009
Codex Aquilarensis Cuadernos De Investigacion Del Monasterio De Santa Maria La Real, 2012
Cahiers De Saint Michel De Cuxa, 2013
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 2010
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (ISSN 0213-6228) és una publicació de l'In... more Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (ISSN 0213-6228) és una publicació de l'Institut d'Estudis Gironins que edita el primer número al 1947. A través dels Annals es vol donar a conèixer les recerques i les investigacions que fan els membres de l'entitat i els estudiosos d'altres ...
Revista de Girona, 2008
La meva coneixença de Josep M. Marquès fou tardana; pertanyo a una generació que majoritàriament ... more La meva coneixença de Josep M. Marquès fou tardana; pertanyo a una generació que majoritàriament ja no ha rebut els seus ense-nyaments d'una manera reglada, però sí que n'ha experimentat el pes almenys a través dels seus treballs, que resten de pedra pica-da, fantàstiques ...
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1999
Acceso de usuarios registrados. Acceso de usuarios registrados Usuario Contraseña. ...
ajgirona.org
... 57 nina. ... A més, entre 1190 i 1194 els habitants de la ciutat quedaven alliberats dels mal... more ... 57 nina. ... A més, entre 1190 i 1194 els habitants de la ciutat quedaven alliberats dels mals usos d'intestia id'eixorquia, excepció feta del burg de Sant Pere, on l'abat havia estat investit el 1171 de la jurisdic-ció civil i criminal, i evidentment, de les persones eclesiàs-Page 22. 58 ...
Marc Sureda, conservador del Museu Episcopal de Vic i membre del TEMPLA-IRH de la UdG, parla sobr... more Marc Sureda, conservador del Museu Episcopal de Vic i membre del TEMPLA-IRH de la UdG, parla sobre catedral de St. Pere de Vic i de la seva reconstrucció gràcies a la planimetria antiga, les excavacions arqueològiques i la decoració escultòrica
Al monestir de Sant Daniel de Girona es conserva un braç reliquiari d’argent. Un document de 1350... more Al monestir de Sant Daniel de Girona es conserva un braç reliquiari d’argent. Un document de 1350 permet proposar-ne la datació en aquest horitzó cronològic, vincular-lo a la monja sagristana Ermessenda de Vilamarí ‒la mateixa que contractà amb el mestre Aloi de Montbrai el sepulcre del sant l’any 1345‒ i, en un sentit més ampli, posar-lo en relació amb algunes circumstàncies concretes de la revifalla del culte a sant Daniel de Girona promoguda pel bisbe Arnau de Mont-rodon.
A silver arm reliquary is preserved in the monastery of Sant Daniel in Girona. A document from 1350 makes it possible to propose its dating around this year, and to link it to the sacristan nun Ermessenda de Vilamarí ‒ the same one who commited the sculpture of the saint’s tomb to master Aloi de Montbrai in 1345. Also, it allows, in a wider sense, to put it in relation to some specific circumstances of the revival of the cult of saint Daniel of Girona promoted by Bishop Arnau de Mont-rodon.
La naissance d'une abbaye romane est le résultat de plusieurs enjeux, de l'économ... more La naissance d'une abbaye romane est le résultat de plusieurs enjeux, de l'économie à la politique, mais qui se manifestent dans une institution où la liturgie constitue, dès la fondation, une raison d'être principale. Placée au centre de son fonctionnement quotidien et pôle autour duquel est organisée la vie de la communauté monastique, la liturgie devient elle aussi un moyen d'expression de la personnalité de l'abbaye et de sa position dans un système social et culturel. Dans le cas de l'abbaye de Ripoll, un monument très bien connu et dont les manifestations architecturales et sculptoriques ont été largement étudiées, par contre peu de documents liturgiques on été conservés. Cependant, certains indices nous permettent d'essayer la reconstruction du fonctionnement liturgique de l'abbaye et, en fonction de cela, l'interpretation de la réalité matérielle et artistique conservée. Cet exercice ne vise pas à en tirer des conclusions bouleversantes, mais tout simplement à placer l'abbaye de Ripoll et son fonctionnement liturgique dans le cadre des abbayes romanes européenes dans lesquelles ces données sont connues et étudiées depuis longtemps.
Entre els fragments de manuscrits de l'Arxiu Diocesa de Girona es conserva un bifoli que cont... more Entre els fragments de manuscrits de l'Arxiu Diocesa de Girona es conserva un bifoli que conte indicacions liturgiques per al periode que va del Diumenge de Quinquagesima al I Diumenge de Quaresma, i part de les del Divendres Sant. Formava part d'un directori liturgic que pot datar-se a la segona meitat del segle XIII i que coincideix de manera molt evident amb els textos de la consueta de 1360 de la seu de Girona (ACG, ms. 9). Probablement, per tant, pertangue a una adaptacio per a usos parroquials d'una consueta catedralicia mes antiga i desapareguda.
Around 1330, in la Seu dUrgell cathedral a volume was copied, containing a series of constitutio... more Around 1330, in la Seu dUrgell cathedral a volume was copied, containing a series of constitutions and statutes promulgated by the bishop and the canons during the previous decades, together with other normative texts. These capitular statutes, comparable to other that were written in the same time in other catalan and european sees, were put together with the aim of a better regulation for the functioning of the cathedral community, from a liturgical point of view as well as, particularly, concerning economical management. A brief commentary and the edition of the text are offered.
Convivium, 2021
Three silver crosses created in Catalonia in the fourteenth century - from Vilabertran, St Joan d... more Three silver crosses created in Catalonia in the fourteenth century - from Vilabertran, St Joan de les Abadesses, and Girona Cathedral - have an archaic design that differs from the Gothic models m...
Romanesque Cathedrals in Mediterranean Europe, 2016
The essential function of a church is to provide a physical setting for the liturgy. Starting fro... more The essential function of a church is to provide a physical setting for the liturgy. Starting from this basic premise, this article studies the original design of the principal churches in three Romanesque cathedral complexes of Catalonia, namely Vic, Girona, and Tarragona, vis-à-vis the liturgical uses of their spaces and different altars. The aim is to determine the extent to which both architectural design and liturgical regulations were present in the original conceptions of these places of episcopal, canonical, and parish worship.
Item Revista De Biblioteconomia I Documentacio, 2009
Codex Aquilarensis Cuadernos De Investigacion Del Monasterio De Santa Maria La Real, 2012
Cahiers De Saint Michel De Cuxa, 2013
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 2010
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (ISSN 0213-6228) és una publicació de l'In... more Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (ISSN 0213-6228) és una publicació de l'Institut d'Estudis Gironins que edita el primer número al 1947. A través dels Annals es vol donar a conèixer les recerques i les investigacions que fan els membres de l'entitat i els estudiosos d'altres ...
Revista de Girona, 2008
La meva coneixença de Josep M. Marquès fou tardana; pertanyo a una generació que majoritàriament ... more La meva coneixença de Josep M. Marquès fou tardana; pertanyo a una generació que majoritàriament ja no ha rebut els seus ense-nyaments d'una manera reglada, però sí que n'ha experimentat el pes almenys a través dels seus treballs, que resten de pedra pica-da, fantàstiques ...
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1999
Acceso de usuarios registrados. Acceso de usuarios registrados Usuario Contraseña. ...
ajgirona.org
... 57 nina. ... A més, entre 1190 i 1194 els habitants de la ciutat quedaven alliberats dels mal... more ... 57 nina. ... A més, entre 1190 i 1194 els habitants de la ciutat quedaven alliberats dels mals usos d'intestia id'eixorquia, excepció feta del burg de Sant Pere, on l'abat havia estat investit el 1171 de la jurisdic-ció civil i criminal, i evidentment, de les persones eclesiàs-Page 22. 58 ...
Marc Sureda, conservador del Museu Episcopal de Vic i membre del TEMPLA-IRH de la UdG, parla sobr... more Marc Sureda, conservador del Museu Episcopal de Vic i membre del TEMPLA-IRH de la UdG, parla sobre catedral de St. Pere de Vic i de la seva reconstrucció gràcies a la planimetria antiga, les excavacions arqueològiques i la decoració escultòrica
Congrés organitzat per l'Ateneu Sant Pacià, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu Episc... more Congrés organitzat per l'Ateneu Sant Pacià, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu Episcopal de Vic amb motiu dels 1000 anys de la consagració episcopal d'Oliba a Vic.
Ara fa mil anys, Oliba de Cerdanya (971-1046), abat de Ripoll i de Cuixà, fou ordenat bisbe d’Osona. La seva important acció de gestió i renovació, duta a terme des d’aquesta posició preeminent, s’ha llegit des de la Renaixença essencialment com un impuls inicial en la història de Catalunya. Avui, la comprensió de la figura i l’actuació d’Oliba passa per una consideració àmplia del seu context vital, així com per la comparació amb altres prelats del seu temps en el marc de l’Europa occidental. El congrés internacional «Oliba de Vic. Un bisbe de mil any
This interdisciplinary conference poses questions about the European fame of the Roman Veronica, ... more This interdisciplinary conference poses questions about the European fame of the Roman Veronica, the cloth believed to bear the imprint of the face of Christ. By bringing together the perspectives of scholars of history, literature, the liturgy and history of art, it seeks to break new ground in our understanding of the origin, cult, promotion and dissemination of the image in the Middle Ages.
The origin of the cult of the Veronica is explored through such fundamental texts as the Cura Sanitatis Tiberii, which promulgated information about the Veronica to the West, and through a critical reading of the erudite Latin treatise de sacrosancto sudario Veronicae, in which Giacomo Grimaldi identified all the medieval sources for the relic contained in the pontifical archives, such as the Liber Pontificalis and Liber politicus.
The spread of the cult of the Veronica is examined through a synopsis of the liturgical texts, the Mass Proper of the Holy Face or of Saint Veronica, and the analysis of their literary form, biblical motives and theological content, as well as more generally within the theme of pilgrimages, whose goal was to see the Holy Face. From a historical viewpoint, the start of the cult of the Veronica during Innocent III’s pontificate and its historical development is considered, with particular attention to the question of indulgences, the role played by the Ospedale di Santo Spirito in Sassia, the destination of the procession with the relic, and the symbolic meaning of the Veronica for the popes.
Within art history, the development of characteristics of the Veronica in iconographic terms is traced, both within England and across Europe, and its inclusion in prayer books belonging to the laity appraised.
OLIBA EPISCOPUS Mil·lenari d'Oliba, bisbe de Vic. Catàleg d'exposició al Museu Episcopal de Vic / Millenium of Oliba, bishop of Vic. Catalogue of the Exhibition in the Museu Episcopal de Vic, 2018
La portalada de Ripoll. Creació, conservació, recuperació, 2018
Splendeurs liminaires. La sculpture monumentale des portails ibériques à l’aube du gothique, L. Terrier, T. Le Deschault de Monredon, L. Acosta (eds.), Neuchâtel: Alphil , p. 89-132. , 2024
Le portail de Ripoll, érigé dans les années 1140, est la plus riche oeuvre de ce type conservée e... more Le portail de Ripoll, érigé dans les années 1140, est la plus riche oeuvre de ce type conservée en Catalogne et l’une des plus remarquables en son genre en Europe. Outre les questions stylistiques et un certain consensus à propos de sa datation, de son contexte historique général et de certaines de ses sources visuelles, l’oeuvre continue de poser des questions à propos du sens de son programme iconographique, complexe et original. Cet essai se propose d’analyser le portail à partir de trois axes déjà exploités, bien qu’inégalement, par l’historiographie : la mémoire dynastique et politique, les fonctions liturgiques et les stratégies narratives. La pluralité de réponses pour chacune de ces approches suggère que plusieurs possibilités de lecture coexistent de manière intentionnelle, ce qui rend difficile l’adoption d’une unique et vraie clé iconologique pour la compréhension de l’ensemble.
(with Micha Leeflang and Marc Sureda) "European Church Art 1100-1350. Unity in Diversity", in Justin Kroesen, Micha Leeflang and Marc Sureda (eds), North & South. Medieval Art from Norway and Catalonia 1100-1350 (exhibition catalogue), Zwolle: WBooks, pp. 11-15, 2019
Introductory essay to the catalogue North & South accompanying the exhibition with the same title... more Introductory essay to the catalogue North & South accompanying the exhibition with the same title, shown at Museum Catharijneconvent in Utrecht (the Netherlands) and Museu Episcopal in Vic (Catalonia, Spain), in 2019-2020.