Xavier Tornafoch - Academia.edu (original) (raw)

Papers by Xavier Tornafoch

Educació i Història: revista d'història de l'educació, 2023

Aquest article pretén fer conèixer la figura de Jaume Durany i Bellera, mestre racionalista, peri... more Aquest article pretén fer conèixer la figura de Jaume Durany i Bellera, mestre racionalista, periodista i activista polític.

El 9 Nou, 2024

Aproximació biogràfic a Segimon Pey-Ordeix

A comencaments del segle xx, les contradiccions de la nova societat industrial que es desenvolupa... more A comencaments del segle xx, les contradiccions de la nova societat industrial que es desenvolupa a Osona, i que generen desigualtat i conflicte, esclaten a la conca fabril del riu Ter i a Vic. Les vagues del 1901 i el 1902 obligaran els sectors conservadors a buscar respostes a la questio obrera per a mantenir la seva hegemonia. Les protestes dels treballadors textils, que exigeixen millorar les seves miserables condicions de vida, obligaran la burgesia local a prendre mesures. Finalment, sera l’Esglesia, l’aliat mes fidel del grup dominant local, qui, a traves del catolicisme social del bisbe Torras i Bages, elabori la resposta intel·lectual de les classes dominants a la insatisfaccio obrera.

History of education and Children's Literature, 2022

Visto o6rio de Viladamiu (Grondlo).

... '*tf I Page 4. Page 5. XAVIER TORNAFOCH CATALANISME, CARLISME I REPUBLICANISME A... more ... '*tf I Page 4. Page 5. XAVIER TORNAFOCH CATALANISME, CARLISME I REPUBLICANISME A VIC (1899-1909) Modernització política i lluites socials Pròleg de Jordi Figuerola Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2002 This One IIIIIIIIIIIII! ... Evolu-ció i estructura, Vic, Eumo. ...

El 9 Nou, 2021

NOTICIES NOU 9 EL Divendres, 30 de juliol de 2021 18 L'independentisme a Vic Pep Musté i Jordi Fà... more NOTICIES NOU 9 EL Divendres, 30 de juliol de 2021 18 L'independentisme a Vic Pep Musté i Jordi Fàbrega, de l'MDT, el setembre de 1989 anunciant la creació de candidatures p L'embranzida: Del PSAN al XVI Congrés d'ERC

El 9 Nou, 2021

NOU 9 EL Sovint, per entendre un fenomen social, el més indicat és escoltar els protagonistes. Ta... more NOU 9 EL Sovint, per entendre un fenomen social, el més indicat és escoltar els protagonistes. Tanmateix, aques-ta és una màxima molt elemental que no s'utilitza gaire. Així doncs, per comprendre el significat dels aldarulls que es repeteixen nit rere nit a moltes ciu-tats catalanes com a protesta per l'empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél no hi ha millor cosa que parar l'orella i veure què en diuen els joves que hi participen activament. A diferència del que pas-sa amb el món de la política o el de l'acadèmia, que acostumen a oferir opinions concloents, a favor o en contra, els protagonistes s'expressen amb molta es-pontaneïtat i sinceritat. Faré referència a dues opinions. La primera és la d'una companya de la noia a qui una bala de foam va rebentar l'ull en una de les manifestacions convocades a Barcelona. Aquesta jove, menor d'edat, va ser entrevistada al programa matinal que Josep Cuní condueix a la Cadena SER. Durant prop de vint minuts, la Laia va explicar les circumstàncies que van culminar amb una ferida a la cara produïda per una descàrrega de material an-tiavalots disparat per la policia que reprimia la pro-testa. La noia va dir que van anar a la manifestació amb la intenció de provocar incidents, que ella, amb l'ajuda d'altres persones, va tombar un contenidor de vidre i va llançar nombroses ampolles contra la policia. Va assegurar que no es penedia de res, però que lamentava el que li havia passat a la seva amiga perquè justament la jove ferida no va participar del llançament d'objectes. Se sentia culpable d'haver-la convençut d'anar a la manifestació i va repetir di-verses vegades que era ella la que hauria d'haver rebut les conseqüències dels aldarulls i no l'altra noia. Quan el periodista va demanar-li per què es mobi-litzava i per què ho feia violentament va respondre que sentia por i ràbia, que creia que ningú tenia en compte els problemes de la joventut i va acabar amb una afirmació que em va estremir: "Si cal destruir Barcelona perquè ens facin cas, ho farem". Era cons-cient del caràcter gairebé nihilista i espontani de les seves actuacions. Era com un crit de desesperació. Ctra. C-17, km 68,280-Les Masies de Voltregà-Tel. 93 850 25 10 Sorres Graves Excavacions Rebaixos Transports àrids manlleu s.a. VIC MANLLEU CENTELLES RODA DE TER Dilluns, 22 de febrer de 2021 13 Per cert, en cap moment va fer referència a l'empre-sonament de Pablo Hasél. L'altre testimoni és el d'Anna Clua, portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), que va ser entrevistada a peu de carrer a Barcelona TV. Aquesta noia digué que les protestes responien a la frustració i la insatisfacció de la joventut, al fet que aquest grup d'edat estava abocat a la precarie-tat i que no tenien res a perdre. Tampoc va fer refe-rència en cap moment a l'empresonament de Pablo Hasél. En realitat, els testimoniatges d'aquestes dues persones venien a corroborar el que ja intuí-em, el malestar d'una generació de catalans i cata-lanes que la crisi del coronavirus no ha fet altra cosa que agreujar. Segons el meu parer, darrere de les mobilitzacions, fins i tot de les més violentes, no hi ha revolucionaris, tampoc hi ha vàndals i brè-tols. Hi ha por, ràbia, frustració i insatisfacció. No és que ho digui jo, és que ho afirmen els que mun-ten barricades i llancen ampolles a la policia. Ho asseguren els protagonistes. Al final, hi ha dades que ens indiquen quin és el caldo de cultiu d'aquest malestar generacional: quaranta per cent d'atur juvenil, precarietat laboral, sous baixos, impossi-bilitat de moure's lliurement pel territori, una vida social reduïda a mínims, estudis condicionats per la pandèmia, un clima polític i social enrarit des de fa molts anys. Un còctel explosiu que ha esclatat amb l'empresonament d'un cantant de rap irreverent i radicalitzat, que es presenta com a comunis-ta i antisistema. Un jove amb el qual s'identifiquen perquè ha expressat de forma irreverent i radical, i sovint de manera grollera, les insatisfaccions d'aquesta generació. La societat i, molt especial-ment, els polítics haurien de prendre consciència d'aquest malestar i actuar. Tots plegats hauríem de fer saber a la nostra joventut que hem pres nota, i que no tan sols els tindrem en compte sinó que ells ens hauran d'ajudar a remuntar una situació insostenible, es miri per on es miri. Prèviament, la violència haurà de cessar, perquè el vandalisme dona arguments als que no volen que res canviï i perquè, malgrat que la violència com deia Albert Camus és tan indispensable com intolerable, pot-ser ha arribat el moment de construir més que no pas de destruir, mal que els pesi als qui l'alimenten des del sofà de casa seva, aliens al sofriment dels qui la practiquen i dels qui la pateixen. El caldo de cultiu del malestar que hi ha en les protestes és l'atur juvenil, la precarietat, una vida social reduïda a mínims i un clima polític i social enrarit des de fa anys PUBLICITAT Serveis

Revista Ausa, 2020

El Noucentisme va ser un projecte cultural i estètic impregnat de classicisme que es va fer hegem... more El Noucentisme va ser un projecte cultural i estètic impregnat de classicisme que es va fer hegemònic a Catalunya a començaments del segle xx. La constitució d'una federació de diputacions provincials el 1914, la Mancomunitat de Catalunya, va ser el pas inicial per a començar a materialitzar l'agenda política i cultural que el catalanisme regenerador pretenia. L'impuls inicial del moviment noucentista l'originà el perio dista i escriptor Eugeni d'Ors, «Xènius», a La Veu de Catalunya. En aquest context, la Revista de Vich, impulsada des de l'entorn cultural proper al catalanisme conservador local, pretengué ser una contribució al projecte nacionalitzador que s'estava portant a terme des de la Mancomunitat.

Educació i Història: revista d'història de l'educació, 2023

Aquest article pretén fer conèixer la figura de Jaume Durany i Bellera, mestre racionalista, peri... more Aquest article pretén fer conèixer la figura de Jaume Durany i Bellera, mestre racionalista, periodista i activista polític.

El 9 Nou, 2024

Aproximació biogràfic a Segimon Pey-Ordeix

A comencaments del segle xx, les contradiccions de la nova societat industrial que es desenvolupa... more A comencaments del segle xx, les contradiccions de la nova societat industrial que es desenvolupa a Osona, i que generen desigualtat i conflicte, esclaten a la conca fabril del riu Ter i a Vic. Les vagues del 1901 i el 1902 obligaran els sectors conservadors a buscar respostes a la questio obrera per a mantenir la seva hegemonia. Les protestes dels treballadors textils, que exigeixen millorar les seves miserables condicions de vida, obligaran la burgesia local a prendre mesures. Finalment, sera l’Esglesia, l’aliat mes fidel del grup dominant local, qui, a traves del catolicisme social del bisbe Torras i Bages, elabori la resposta intel·lectual de les classes dominants a la insatisfaccio obrera.

History of education and Children's Literature, 2022

Visto o6rio de Viladamiu (Grondlo).

... '*tf I Page 4. Page 5. XAVIER TORNAFOCH CATALANISME, CARLISME I REPUBLICANISME A... more ... '*tf I Page 4. Page 5. XAVIER TORNAFOCH CATALANISME, CARLISME I REPUBLICANISME A VIC (1899-1909) Modernització política i lluites socials Pròleg de Jordi Figuerola Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2002 This One IIIIIIIIIIIII! ... Evolu-ció i estructura, Vic, Eumo. ...

El 9 Nou, 2021

NOTICIES NOU 9 EL Divendres, 30 de juliol de 2021 18 L'independentisme a Vic Pep Musté i Jordi Fà... more NOTICIES NOU 9 EL Divendres, 30 de juliol de 2021 18 L'independentisme a Vic Pep Musté i Jordi Fàbrega, de l'MDT, el setembre de 1989 anunciant la creació de candidatures p L'embranzida: Del PSAN al XVI Congrés d'ERC

El 9 Nou, 2021

NOU 9 EL Sovint, per entendre un fenomen social, el més indicat és escoltar els protagonistes. Ta... more NOU 9 EL Sovint, per entendre un fenomen social, el més indicat és escoltar els protagonistes. Tanmateix, aques-ta és una màxima molt elemental que no s'utilitza gaire. Així doncs, per comprendre el significat dels aldarulls que es repeteixen nit rere nit a moltes ciu-tats catalanes com a protesta per l'empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél no hi ha millor cosa que parar l'orella i veure què en diuen els joves que hi participen activament. A diferència del que pas-sa amb el món de la política o el de l'acadèmia, que acostumen a oferir opinions concloents, a favor o en contra, els protagonistes s'expressen amb molta es-pontaneïtat i sinceritat. Faré referència a dues opinions. La primera és la d'una companya de la noia a qui una bala de foam va rebentar l'ull en una de les manifestacions convocades a Barcelona. Aquesta jove, menor d'edat, va ser entrevistada al programa matinal que Josep Cuní condueix a la Cadena SER. Durant prop de vint minuts, la Laia va explicar les circumstàncies que van culminar amb una ferida a la cara produïda per una descàrrega de material an-tiavalots disparat per la policia que reprimia la pro-testa. La noia va dir que van anar a la manifestació amb la intenció de provocar incidents, que ella, amb l'ajuda d'altres persones, va tombar un contenidor de vidre i va llançar nombroses ampolles contra la policia. Va assegurar que no es penedia de res, però que lamentava el que li havia passat a la seva amiga perquè justament la jove ferida no va participar del llançament d'objectes. Se sentia culpable d'haver-la convençut d'anar a la manifestació i va repetir di-verses vegades que era ella la que hauria d'haver rebut les conseqüències dels aldarulls i no l'altra noia. Quan el periodista va demanar-li per què es mobi-litzava i per què ho feia violentament va respondre que sentia por i ràbia, que creia que ningú tenia en compte els problemes de la joventut i va acabar amb una afirmació que em va estremir: "Si cal destruir Barcelona perquè ens facin cas, ho farem". Era cons-cient del caràcter gairebé nihilista i espontani de les seves actuacions. Era com un crit de desesperació. Ctra. C-17, km 68,280-Les Masies de Voltregà-Tel. 93 850 25 10 Sorres Graves Excavacions Rebaixos Transports àrids manlleu s.a. VIC MANLLEU CENTELLES RODA DE TER Dilluns, 22 de febrer de 2021 13 Per cert, en cap moment va fer referència a l'empre-sonament de Pablo Hasél. L'altre testimoni és el d'Anna Clua, portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), que va ser entrevistada a peu de carrer a Barcelona TV. Aquesta noia digué que les protestes responien a la frustració i la insatisfacció de la joventut, al fet que aquest grup d'edat estava abocat a la precarie-tat i que no tenien res a perdre. Tampoc va fer refe-rència en cap moment a l'empresonament de Pablo Hasél. En realitat, els testimoniatges d'aquestes dues persones venien a corroborar el que ja intuí-em, el malestar d'una generació de catalans i cata-lanes que la crisi del coronavirus no ha fet altra cosa que agreujar. Segons el meu parer, darrere de les mobilitzacions, fins i tot de les més violentes, no hi ha revolucionaris, tampoc hi ha vàndals i brè-tols. Hi ha por, ràbia, frustració i insatisfacció. No és que ho digui jo, és que ho afirmen els que mun-ten barricades i llancen ampolles a la policia. Ho asseguren els protagonistes. Al final, hi ha dades que ens indiquen quin és el caldo de cultiu d'aquest malestar generacional: quaranta per cent d'atur juvenil, precarietat laboral, sous baixos, impossi-bilitat de moure's lliurement pel territori, una vida social reduïda a mínims, estudis condicionats per la pandèmia, un clima polític i social enrarit des de fa molts anys. Un còctel explosiu que ha esclatat amb l'empresonament d'un cantant de rap irreverent i radicalitzat, que es presenta com a comunis-ta i antisistema. Un jove amb el qual s'identifiquen perquè ha expressat de forma irreverent i radical, i sovint de manera grollera, les insatisfaccions d'aquesta generació. La societat i, molt especial-ment, els polítics haurien de prendre consciència d'aquest malestar i actuar. Tots plegats hauríem de fer saber a la nostra joventut que hem pres nota, i que no tan sols els tindrem en compte sinó que ells ens hauran d'ajudar a remuntar una situació insostenible, es miri per on es miri. Prèviament, la violència haurà de cessar, perquè el vandalisme dona arguments als que no volen que res canviï i perquè, malgrat que la violència com deia Albert Camus és tan indispensable com intolerable, pot-ser ha arribat el moment de construir més que no pas de destruir, mal que els pesi als qui l'alimenten des del sofà de casa seva, aliens al sofriment dels qui la practiquen i dels qui la pateixen. El caldo de cultiu del malestar que hi ha en les protestes és l'atur juvenil, la precarietat, una vida social reduïda a mínims i un clima polític i social enrarit des de fa anys PUBLICITAT Serveis

Revista Ausa, 2020

El Noucentisme va ser un projecte cultural i estètic impregnat de classicisme que es va fer hegem... more El Noucentisme va ser un projecte cultural i estètic impregnat de classicisme que es va fer hegemònic a Catalunya a començaments del segle xx. La constitució d'una federació de diputacions provincials el 1914, la Mancomunitat de Catalunya, va ser el pas inicial per a començar a materialitzar l'agenda política i cultural que el catalanisme regenerador pretenia. L'impuls inicial del moviment noucentista l'originà el perio dista i escriptor Eugeni d'Ors, «Xènius», a La Veu de Catalunya. En aquest context, la Revista de Vich, impulsada des de l'entorn cultural proper al catalanisme conservador local, pretengué ser una contribució al projecte nacionalitzador que s'estava portant a terme des de la Mancomunitat.