M. Isabel Panosa Domingo | Universitat de Lleida (original) (raw)

Papers by M. Isabel Panosa Domingo

Deutsche Zusammenfassung folgt

Religion, lengua y cultura prerromanas de Hispania, F. Villar & M.P. Fernández (coords.), 2001

Mon Iberic Als Paisos Catalans Xiii Col Loqui Internacional D Arqueologia De Puigcerda Homenatge a Josep Barbera I Farras Puigcerda 14 I 15 De Novembre De 2003 Vol 2 2005 Isbn 84 933111 2 X Pags 1151 1170, 2005

... arqueológico, y examina el grado de literaturiedad que pudieron alcanzar las comunidades ibér... more ... arqueológico, y examina el grado de literaturiedad que pudieron alcanzar las comunidades ibéricas. Fundación Dialnet. Acceso de usuarios registrados. Acceso de usuarios registrados Usuario. Contraseña. Entrar. Mi Dialnet. ...

Complutum, 1993

RefDoc Bienvenue - Welcome. Refdoc est un service / is powered by. ...

Revista D Arqueologia De Ponent, 2014

Aquest article sintetitza les investigacions prèvies sobre les inscripcions ibèriques i llatines ... more Aquest article sintetitza les investigacions prèvies sobre les inscripcions ibèriques i llatines de la Roca dels Moros del Cogul i aporta una nova anàlisi dels seus textos a partir dels darrers treballs de documentació gràfica efectuats en el jaciment. Es presenta un nou calc integral del conjunt, al qual s'ha aplicat un tractament específic de les imatges i dels signes que ha posat de manifest importants detalls anteriorment ocults. El nou material gràfic ha permès fer una revisió de les lectures precedents d'aquests textos, ampliar-les i aportar nous elements per a la interpretació del contingut. Es comenta l'atribució votiva d'una part de les inscripcions en el context d'un possible santuari d'origen preromà i també s'ofereixen noves aportacions referents a l'àmbit de la toponímia o de les indicacions de tipus territorial. Paraules clau: El Cogul, epigrafia llatina, epigrafia ibèrica, inscripcions rupestres, inscripcions votives, santuaris preromans. Presentació El descobriment del conjunt rupestre la Roca dels Moros (el Cogul) fou atribuït per Almagro (1952 i 1957) a C. Rocafort, per bé que Tarragó ens refereix que fou descobert i investigat en primer lloc per Ramon Huguet al començament del segle xx. Els materials arqueològics que aparegueren en aquella ocasió foren traslladats al Museu de Lleida el 1913. J. Bosch Gimpera i J. Colomines també investigaren el jaciment, però només localitzaren alguns elements de sílex d'un possible taller a l'aire lliure que enviaren This article summarizes the previous research into the Iberian and Latin inscriptions carved on the Roca dels Moros at El Cogul and provides a new analysis of the texts based on recent documentation work carried out at the site. We present a new reproduction of the whole scene with a specific treatment of the figures and signs that reveals important details that were previously hidden. The new graphic material has allowed the previous readings to be reviewed and expanded and for new contributions to be made to the interpretation of their content. The paper includes comments on the votive meaning of a part of the inscriptions in the context of a possible pre-Roman shrine and also contributes new information concerning toponymic or territorial terms.

Este volumen recopila trece contribuciones realizadas por diecinueve profesores e investigadores ... more Este volumen recopila trece contribuciones realizadas por diecinueve profesores e investigadores vinculados a diferentes universidades españolas y europeas. Los trabajos han sido distribuidos en tres bloques temáticos: Élites e Instituciones; Religión y Magia; Vida cotidiana en Egipto. Todos ellos estudian diferentes documentos papirológicos desde una perspectiva multidisciplinar, atendiendo al análisis de aspectos filológicos, históricos, literarios y culturales para arrojar luz sobre cuestiones institucionales, sociológicas, cultuales o de la vida cotidiana del Egipto romano.

Arqueoescena es una plataforma d’academics, creadors i interprets professionals que duen a terme ... more Arqueoescena es una plataforma d’academics, creadors i interprets professionals que duen a terme projectes transversals de recerca i creacio. Planteja una nova linia d’investigacio basada en fonts arqueologiques, filologiques, musicologiques i etnografiques sobre les arts esceniques en l’antiguitat. Desenvolupa una metodologia de transferencia que vincula la produccio cientifica amb les activitats educatives i la difusio cultural mitjancant la posada en escena. Fins ara ha executat projectes escenics i didactics sobre l’Egipte faraonic i l’antiga Grecia. El seu programa tambe s’orienta a la promocio de monuments, llocs arqueologics i museus per mitja de propostes esceniques adaptades a cada cas

Aquest llibre forma part del projecte "Corpus d'inscripcions ibèriques de Catalunya", iniciat per... more Aquest llibre forma part del projecte "Corpus d'inscripcions ibèriques de Catalunya", iniciat per l'autora l'any 2009 a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. És el resultat d'un treball epigràfic desenvolupat en el marc del grup de recerca consolidat Produccions artístiques i ciències de l'antiguitat (SGR 2009-2014), que n'ha finançat la recerca i la publicació.

El llibre gira entorn de l’origen del drama com a espectacle. Fa una recerca de les arrels del ge... more El llibre gira entorn de l’origen del drama com a espectacle. Fa una recerca de les arrels del genere dramatic tant a Egipte com a Grecia per observar-ne el context d’origen. Es constata que la musica, el teatre i la dansa es vinculaven directament amb els primers drames sacres. Les experiencies esceniques egipcies son comparades amb les incipients experiencies teatrals gregues, que desembocarien en el naixement de la tragedia. En aquest bressol, les figures d’Osiris i Dionis fonamenten el relat mitic de les primeres representacions teatrals, on es produeix una connexio entre les practiques rituals, l'us del mite com a expressio d'una conducta i la codificacio dels seus continguts en un llenguatge escenic. Tambe s’aborden les circumstancies que van portar les experiencies teatrals d'aquestes dues civilitzacions per camins diferents i van permetre assentar les bases del teatre occidental.

Digithum, 2004

Els inicis de la cultura escrita en l'antiguitat 2. «Lògica», capítol preliminar de De interpreta... more Els inicis de la cultura escrita en l'antiguitat 2. «Lògica», capítol preliminar de De interpretatione. 3. Vegeu Gelb (1987, pàg. 31).

Conservation and Management of Archaeological Sites, 2015

This paper offers some considerations on the concept of musealization at archaeological parks. It... more This paper offers some considerations on the concept of musealization at archaeological parks. It focuses on aspects of the design and development of a musealized archaeological site: conservation, security, museological techniques, communication, and, above all, the role of research as the basis to develop continuously renewed and high-quality content for public dissemination. The case of the Gavà Mines Archaeological Park (Barcelona, Catalonia, Spain) is used to exemplify the reflections presented in this article.

Lauro: revista del Museu de Granollers, 1994

Dimensions: Algada: 17, 33 cm; diimetre exterior de les vores: 22 cm; diimctre de la base: 14 cm;... more Dimensions: Algada: 17, 33 cm; diimetre exterior de les vores: 22 cm; diimctre de la base: 14 cm; amplada de la vora: 2.7 cm Tecnica: Cuita a torn i decoració amb pinzell Cronologia: Entre la sego~ iameitat del segleIIi el primer ter~ del segle i nC

International journal of humanities and social science, 2012

This paper analyzes the definition of historical and archaeological heritage and proposes some re... more This paper analyzes the definition of historical and archaeological heritage and proposes some reflections about its value as a social identity factor and a stimulus for regional development. It also offers some recommendations and guidelines on the communication strategy in archaeological parks and historical sites to produce quality contents and to approach visitors more directly through experience-based activities.

Ponències: Revista del Centre d'Estudis de Granollers, 2011

Objectius: 1) Recollir la informació disponible sobre el període ibèric a la comarca del Vallès O... more Objectius: 1) Recollir la informació disponible sobre el període ibèric a la comarca del Vallès Oriental; 2) Obtenir una visió de conjunt de la distribució del poblament ibèric en el territori; 3) Interpretar les dades obtingudes en relació amb l’estat actual de coneixement d’aquesta etapa en tot el terri-tori ibèric. La recerca s’ha desenvolupat amb l’afany de recollir els materials i les nombroses informacions de naturalesa heterogènia i dispersa que hi ha a l’abast sobre la cultura ibèrica a la comarca del Vallès Oriental, amb l’objectiu de proposar un estat actualitzat i unitari sobre el coneixement d’aquesta època a la comarca.

Article Digit·HVM. Revista Digital d'Humanitats , 2004

Aquest assaig proposa una anàlisi de l’escriptura com a sistema de comunicació, des dels seus orí... more Aquest assaig proposa una anàlisi de l’escriptura com a sistema de comunicació, des dels seus orígens, amb relació als usos i al seu context sociocultural. També dedica un espai a repassar i comentar com evoluciona en l’espai i en el temps, i quins són els seus àmbits d’expressió primordials. D’altra banda, fa una aproximació a l’estat actual de la comunicació gràfica, en què conviuen l’alfabet, els sistemes logogràfics i els símbols. Des d’una òptica més global, s’hi estudia
la relació del concepte d’escriptura amb el concepte de civilització, alhora que es delimiten dues dimensions: la cultura oral i la cultura escrita.

Deutsche Zusammenfassung folgt

Religion, lengua y cultura prerromanas de Hispania, F. Villar & M.P. Fernández (coords.), 2001

Complutum, 1993

RefDoc Bienvenue - Welcome. Refdoc est un service / is powered by. ...

Revista D Arqueologia De Ponent, 2014

Digithum, 2004

Conservation and Management of Archaeological Sites, 2015

Lauro: revista del Museu de Granollers, 1994

International journal of humanities and social science, 2012

Ponències: Revista del Centre d'Estudis de Granollers, 2011

Article Digit·HVM. Revista Digital d'Humanitats , 2004

by Antonio D. Pérez Zurita, Fuensanta Garrido Domené, Enrique Melchor Gil, Dámaris Romero-González, Víctor A. Torres-González, Anthony Álvarez Melero, Sergio López Calero, María Teresa De Luque Morales, M. Isabel Panosa Domingo, Alberto Romero Criado, and Juan Pablo Ruiz Montiel

Instituciones locales, religión cívica y élites urbanas en el Egipto romano (siglos II-IV d.C.) - ISBN: 978-84-7882-889-0, 2022

Este volumen recopila once contribuciones realizadas por dieciséis investigadores vinculados a di... more Este volumen recopila once contribuciones realizadas por dieciséis investigadores vinculados a diferentes Universidades españolas y europeas. Los trabajos han sido distribuidos en tres bloques -Élites e Instituciones, Religión y Vida Cotidiana en Egipto- a los que se añade, a modo introductorio, un capítulo dedicado a los usos que se podían dar al soporte papiráceo. Todos ellos estudian diferentes papiros desde una perspectiva pluridisciplinar, atendiendo al análisis de aspectos filológicos, históricos, literarios y culturales para arrojar luz sobre cuestiones institucionales, sociológicas, cultuales o de la vida cotidiana del Egipto romano.

Ajuntament de Montmeló, 2002

Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012

Col·lecció Polyeideia, n. 5, Edicions de la Universitat de Lleida, 2023

The book presents the analysis of a set of twenty fragments identified as passages from tragedies... more The book presents the analysis of a set of twenty fragments identified as passages from tragedies that are accompanied by ancient Greek musical notation. It is a detailed and comprehensive study of the extant musical fragments intrinsically related to Greek tragedy. All but one of these passages are written on papyrus. The only exception is a quotation and commentary on a fragment from Euripides' Orestes that Dionysus of Halicarnassus included in his work De compositione verborum.
The aspects examined in the catalogue are, basically: the descriptive details of the papyri, the palaeographic and colometric features, the plot of the text, its metrical aspects and the musical characteristics.

Both the lyrics and the musical notation system contained in all items are Greek, but their creation and use cover a wide time span that begins shortly before the middle of the third century BC and reaches the turn of the second-third centuries AD. Therefore, they show us a musical practice linked to the performing arts that developed at least from the Hellenistic period and lasted –including changes and adaptations– until the end of the early Roman imperial period and beyond.

One of the main aims of this research consists in the presentation and debate of the interpretations previously expressed by scholars about these musical passages. It has also consisted, above all, in offering new interpretative contributions and arguments to each of the specimens in particular and to the whole in general.

The other main purpose is the study of the real situation surrounding these papyri, in order to define the context in which they were used; that is to say: the people who were directly related to it, the circumstances in which they came out and the possible process or sequence of concrete steps, which generally began with the creation of the text, continued with the musical composition and finished with the staging of these pieces. Thus, the book focuses above all on the facets dealing with
the performance.

The background is the discussion on the keys around the question of the presence of music in tragedy, its scope and the extent to which it was written. Possible answers to these questions are proposed on the basis of the sources analysed and the argumentation constructed from other existing evidence and reasoning on
this subject.

by Víctor A. Torres-González, María Teresa De Luque Morales, Fuensanta Garrido Domené, Anthony Álvarez Melero, Federico Russo, Antonio D. Pérez Zurita, Enrique Melchor Gil, Sergio López Calero, Israel Muñoz, Dámaris Romero-González, Francisco Cidoncha-Redondo, M. Isabel Panosa Domingo, Almudena Villegas, and Alberto Romero Criado

Este volumen recopila trece contribuciones realizadas por diecinueve profesores e investigadores ... more Este volumen recopila trece contribuciones realizadas por diecinueve profesores e investigadores vinculados a diferentes universidades españolas y europeas. Los trabajos han sido distribuidos en tres bloques temáticos: Élites e Instituciones; Religión y Magia; Vida cotidiana. Todos ellos estudian diferentes documentos papirológicos desde una perspectiva multidisciplinar, atendiendo al análisis de aspectos filológicos, históricos, literarios y culturales para arrojar luz sobre cuestiones institucionales, sociológicas, cultuales o de la vida cotidiana del Egipto romano.

T R A M A 2 - TREBALLS D'ARQUEOLOGIA DE LA MEDITERRÀNIA ANTIGA , 2015

This book contains a compilation of the epigraphy in the Iberian language and writing found in th... more This book contains a compilation of the epigraphy in the Iberian language and writing found
in the province of Tarragona up until December
2010, a total of 58 inscriptions. Part of this assemblage consists of previously published documents
that have been revised and restudied in the light
of our current knowledge of Iberian epigraphy.
The new epigraphs are those that have been discovered in recent years or have been found in museums or other collections during fieldwork. New
proposals are offered for the reading and interpretation of some of the previously known texts, as
well as all the contextual data it has been possible
to compile for each piece.
It should be stressed that two of the counties in
the province of Tarragona –Baix Ebre and Conca
de Barberà– have not provided any Iberian documents. Those that have given us the largest number of inscriptions are Ribera d’Ebre (19) and Tarragonès (17). The most outstanding settlements
are Castellet de Banyoles (Tivissa), Sant Miquel
de Vinebre and Tarragona. In the case of Montsià
county, of particular interest are the inscriptions
from La Moleta del Remei (Alcanar) and Amposta. Also noteworthy is Vilar de Valls (Alt Camp),
which has given us two singular epigraphs: a text
of 29 symbols on a spindle and a piece of Attic
ware with a reference to its owner, which may be
the oldest piece in the studied area.
Taking into account the material and typology
of the media, the inscriptions can be categorised
as follows: 32 pottery vessels, 11 stone items, 7
lead sheets, 5 silver vessels, 2 loom weights and
a spindle. Among the pottery, the most common
finds are Campanian B and B-oid.
Information about the context of the find is often missing, as many of the pieces were moved
from their original sites to be reused, discarded
or placed in a collection and therefore we lack
precise references. We know the original location
of some of the epigraphs: a dwelling site, a hoard
or a treasure (Tivissa) and the inscriptions on an
interior wall of the Minerva Tower (Tarragona).
Other more sporadic locations include circulation
levels, caves and production areas.
The most common purpose of an inscription,
in keeping with the rest of the Iberian corpus, is
the identification of the owner or recipient of the
object (normally the pottery). A total of 25 pieces
have been interpreted in this way. On the other
hand, the inscriptions on lead sheets have been
classified as administrative or commercial documents. Other functions about which we can be
fairly certain are funerary inscriptions, indications of the manufacturer or producer (normally
stamps) and dedications.
As far as the chronology is concerned, examples of Iberian script begin to appear timidly in
the 4th century BC and slowly increase throughout
the following century. However, the highest percentage of inscriptions is found between the end
of the 3rd and beginning of the 1st centuries BC,
in other words during the Romanisation period.
Continuing use of Iberian script is attested up to
the beginning of the 1st century AD, particularly in Tarraco and Baix Camp county. In Tarraco
these late-period documents are contemporary
with the city’s first Latin inscriptions, although by
the end of Augustus’ mandate, Latin had definitively replaced the indigenous script.
http://hdl.handle.net/2072/256618

Hic et Nunc 7, 2009

This book focuses on the study of the converging elements in the explanation of the origin of the... more This book focuses on the study of the converging
elements in the explanation of the origin of the drama as a spectacle. As a theatrical phenomenon, as we
define it today, it was already fully shaped in the Athens of Pericles. Hellenistic theatre, however, is deeply
rooted in the sacred, which allows us to see in it a link
with the staging of the religious services in ancient
Egypt, although other ancient civilizations also reserved certain areas for this type of expression.
http://hdl.handle.net/2072/223413

This paper was presented to the European Association of Archeological 2020 Virtual Meeting on 27t... more This paper was presented to the European Association of Archeological 2020 Virtual Meeting on 27th August 2020.
Session 124: Archaeology of Soundscapes and Soundscapes for Archaeology

This paper was presented to the 24th European Association of Archaeologists Annual Meeting in Bar... more This paper was presented to the 24th European Association of Archaeologists Annual Meeting in Barcelona, 5-8 September 2018: Reflecting Futures
Session title: Music Archaeology: Recent Trends and Future Challenges
Session theme: The archaeology of material culture, bodies and landscapes

by Enrique Melchor Gil, Dámaris Romero-González, Víctor A. Torres-González, Soraya Planchas Gallarte, Almudena Villegas, Fuensanta Garrido Domené, María Teresa De Luque Morales, María Flores Rivas, Anthony Álvarez Melero, M. Isabel Panosa Domingo, and Sergio López Calero

Primeros resultados del Proyecto de Investigación "Instituciones locales, religión cívica y élite... more Primeros resultados del Proyecto de Investigación "Instituciones locales, religión cívica y élites urbanas en el Egipto romano (s. II-IV d.C.)" (Proyecto UCO-FEDER 20.1380044-F)

Importancia de la música en la vida cotidiana del Egipto romano en entornos culturales: análisis ... more Importancia de la música en la vida cotidiana del Egipto romano en entornos culturales: análisis de P. Mich. inv. 4682

LA FAMILIA EN LA ANTIGÜEDAD. Estudios desde la interdisciplinariedad, 2024

No está permitida la reproducción total o parcial de este libro, ni su incorporación a un sistema... more No está permitida la reproducción total o parcial de este libro, ni su incorporación a un sistema informático, ni su transmisión en cualquier forma o por cualquier medio, sea este electrónico, mecánico, por fotocopia, por grabación u otros métodos, sin el permiso previo y por escrito del editor. La infracción de los derechos mencionados puede ser constitutiva de delito contra la propiedad intelectual (art. 270 y siguientes del Código Penal). Diríjase a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necesita fotocopiar o escanear algún fragmento de esta obra. Puede contactar con Cedro a través de la web www.conlicencia.com o por teléfono en el 917021970/932720407. Este libro ha sido sometido a evaluación por parte de nuestro Consejo Editorial Para mayor información, véase www.dykinson.com/quienes_somos

Instituciones locales, religión cívica y élites urbanas en el Egipto romano (siglos II-IV d.C.), L. Lesage y A. D. Pérez (eds.), Ediciones Clásicas, 2022

El P.Oxy. 1786 contiene el único himno cristiano de la Antigüedad con notación musical conservado... more El P.Oxy. 1786 contiene el único himno cristiano de la Antigüedad con notación musical conservado, que data de fines del s. III. El capítulo repasa las características del soporte, el texto y los signos musicales en notación vocal y rítmica del sistema griego y plantea una contextualización histórica del documento desde los planos social, ideológico, político y cultural en el Egipto romano. El himno se analiza desde su posición en el marco de la producción documental de Oxirrinco así como en el marco de la formación y primer desarrollo
del cristianismo en tierras egipcias. Se discuten las conexiones de la partitura musical con sus antecedentes y posibles derivaciones, a la vez que se examinan los detalles de su contenido textual y conceptual en relación a obras teológicas, filosóficas y líricas de entorno cristiano.
Por último, se ponen sobre la mesa las cuestiones que rodean a la unicidad del documento, su creación y uso, la solución de continuidad de la escritura musical de tradición griega y las posibles razones históricas que subyacen.

V. A. Torres-González, Mª T. de Luque Morales, F. Garrido Domené y A. Álvarez Melero (eds.), Papiros greco-egipcios de época imperial romana I: Instituciones, sociedad y religión, Madrid, Ediciones Clásicas, 2022, pp. 235-262, 2022

La presencia de la música en los actos sociales y cívicos, públicos y priva- dos, es uno de los t... more La presencia de la música en los actos sociales y cívicos, públicos y priva- dos, es uno de los temas más habituales pero, lamentablemente, más desapercibidos en el estudio del mundo antiguo. Las referencias en las fuentes literarias a músicos, danzantes, cantos, melodías o cualquier otro aspecto relacionado con el antiguo con- cepto de mousiké son más que obvias. Sin embargo, esta fuente de información “filtra” en muchas ocasiones su lado más cotidiano y diario. En el presente trabajo se ofrece un ejemplo de papiro que demuestra el peso de la música en la vida cotidiana, un catálogo de normas para los participantes en el contexto de lo que parece ser un con- curso musical. Para ello, se llevará a cabo su edición y traducción al español y se tratará de contextualizar, asimismo, el contenido histórico y cultural que ofrece, ana- lizando lo que en él se dice y aportando propuestas de interpretación novedosas. De esta manera, se podrá ampliar la visión del importantísimo papel de la música en la sociedad y en la ciudad antigua

Estudis Escènics, 48, 2023

Aquest article conté, en primer lloc, una panoràmica general sobre la presència de la música en e... more Aquest article conté, en primer lloc, una panoràmica general sobre la presència de la música en el teatre grec. En segon lloc, exposa les possibilitats interpretatives que deriven de l’anàlisi del text teatral per extraure informació sistemàtica sobre la representació de la música i els paisatges sonors (soundscapes) en el drama, especialment en la tragèdia. Se’n comparen els resultats amb els testimonis musicològics, la maquinària escènica i els espais teatrals, juntament amb les seves propietats acústiques per a la propagació del so. En el text, el fons per a la representació del so és proveït principalment per la natura i pels fenòmens desencadenats pels quatre elements com a instruments de les divinitats, tal com es posa de manifest en la mitologia grega i en l’imaginari arquetípic dels antics grecs. També hi ha la natura humana, que es revela a través de l’acció dramàtica mateixa i de l’expressió
de dolor, emoció i passió per part dels personatges. En la tragèdia, aquestes referències esdevenen punts ressaltats de la narració, a més de recursos per crear imatges o evocar sons. D’altra banda, d’acord amb la concepció pitagòrica, també l’univers tindria una translació sonora en la música com a reflex de l’harmonia de les esferes. Aquesta consideració filosòfica, que està vinculada als aspectes teòrics de la música grega antiga, presumiblement també posseïa la seva materialització en escena a través de la reproducció de moviments concebuts en un sentit astral. L’article aporta resultats i reflexions a partir de les tragèdies analitzades, concretament dels passatges que suggereixen efectes sonors o indiquen l’ús de la música amb una funció determinada. D’entre aquestes expressions, les que ocupen un espai privilegiat són les escenes constituïdes per manifestacions de divinitats, cants de lamentació,
rituals fúnebres i culte bàquic. Nombrosos paisatges sonors i himnes identificats donen forma a l’entorn sagrat perpetuat per la tradició hel·lènica, en la qual es veu involucrada la comunitat dins i més enllà de la narració.

Estudis Escènics, No. 48, 2023

This article sets out, firstly, a general overview of the presence of music in Greek theatre. Se... more This article sets out, firstly, a general overview of the presence of music in
Greek theatre. Secondly, it discusses the interpretive possibilities derived
from the study of the theatrical text to extract systematic information about the performance of music and soundscapes in drama, especially in tragedy. The results are compared with the musicological evidence and the theatrical devices and spaces, together with their acoustic conditions for sound projection. In the text, the background for the performance of sound is largely provided by nature and the phenomena triggered by the four elements as instruments of deities, as we can see in Greek mythology and the archetypal imaginary of ancient Greeks. Besides, there is human nature, which is revealed through the dramatic action itself and the expression of pain, emotion and passion by characters. In tragedy, these references are used as highlights within the narrative and as resources for creating images or evoking soundscapes. Moreover, based on the Pythagorean conception, the universe would also have a sound translation in music as a reflection of the harmony of the spheres. This philosophical consideration, which is linked to the theoretical aspects of ancient Greek music, presumably had a materialisation on stage by performing movements conceived in an astral sense. The article presents some results and reflections from the tragedies analysed, in particular the passages that suggest sound effects or indicate the use of music with
a determined function. Among these expressions, the scenes which involve manifestation of deities, lamentation songs, funerary rituals and Bacchic worship occupy a privileged place. Many soundscapes and hymns identified give shape to the sacred framework perpetuated by the Hellenic tradition, in which the community gets involved within and beyond the story.

Estudis Escènics, 2023

Palaeohispanica, 2005

Es presenten catorze noves inscripcions ibèriques, una procedent del Llenguadoc i la resta de l’à... more Es presenten catorze noves inscripcions ibèriques, una procedent del Llenguadoc i la resta de l’àrea catalana. Una part són peces inèdites. La resta són elements esmentats en diverses monografies arqueològiques al costat d’altres troballes significatives dels diferents jaciments. L’oportunitat d’oferir-ne un comentari epigràfic i l’interès de reunir-les aquí per posar-les a disposició dels experts en el debat sobre l'ibèric són els motius que justifiquen el present article, que permet augmentar el corpus de la llengua ibèrica amb nous documents.

Madrider Mitteilungen 34, 1993

Religión, lengua y cultura prerromanas de Hispania, F. Villar & M.P. Fernández (coords.), 2001