destressa — Wikiccionari (original) (raw)
Un article de Wikiccionari.
Occitan
Etimologia
D'un latin *districtia de districtus (que dona destrech e districte)
Prononciacion
lengadocian, gascon /desˈtɾeso̞/, /desˈtɾeso̞/
procençau /desˈtʀesə/, /desˈtʀesə/
Sillabas
des|tre|ssa
Nom comun
destressa femenin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| destressa | destressas |
| [desˈtɾeso̞] | [desˈtɾeso̞s] |
- Angoissa causada per un malaür venent.
- Situacion malastrosa ; confusion critica que sarra lo còr.
- Situacion de vida mai que dificila, materialament e emotivament.
- (Camin de fèrre, Marina) Situacion de perilh que crida un secors urgent.
- (Sens figurat) Accion que fa mòstra qu’una persona es dins un empach cochós.