dròga — Wikiccionari (original) (raw)

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del neerlandés droog (« sec »), o de l'italian droga (« dragèa ») (benlèu del latin derogare, (seg.P. Guiraud).

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈdɾɔɣo̞/, /ˈdɾɔɣo̞/

escotar « dròga »

provençau /ˈdʀɔɡə/, /ˈdʀɔɡə/

Sillabas

drò|ga

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
dròga drògas
[ˈdɾɔɣo̞] [ˈdɾɔɣo̞s]

dròga femenin

  1. Potinga, produit quimic de qualitat marrida.
  2. Substància psicotròpa provocant mai sovent una dependéncia e utilizada per modificar son estat mental.
  3. (Per extension) Causa qu'intoxica, que provòca una mena de dependéncia; passatemps bravament agafaire.
  4. Causa que ten pas de valor.

Parents

Traduccions

alemand: Droge (de) anglés: drug (en) narcotic (en) arabi: المخدرات (ar) catalan: droga (ca) estupefaent (ca) chinés: chèc: espanhòl: droga (es) estupefaciente (es) francés: drogue (fr) grèc: ναρκωτικό (el) italian: droga (it) neerlandés: toxicum (nl) drug (nl) narcoticum (nl) verdovend middel (nl) portugués: entorpecente (pt) narcótico (pt) rus: наркотик (ru)

Forma de vèrb

dròga

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de drogar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de drogar,