fauta — Wikiccionari (original) (raw)
Un article de Wikiccionari.
Occitan
Etimologia
Del bas latin fallita tirat del vèrb fallere (« falhir », « enganar »).
Prononciacion
lengadocian, gascon /ˈfawto̞/, /ˈfawto̞/
provençau /ˈfawtə/, /ˈfawtə/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| fauta | fautas |
| [ˈfawto̞] | [ˈfawto̞s] |
fauta femenin
- Accion, paraula o omission contra una lei, une règla, un usatge, una convenéncia.
- (religion) Pecat
- (Espòrt) Infraccion al reglament d'un espòrt determinat.
Sinonims
Derivats
Locucions derivadas
Traduccions
| alemand: Schuld (de), Fehler (de), Verschulden (de) anglés: mistake (en) basc: catalan: culpa (ca), falta (ca) | espanhòl: culpa (es), falta (es) francés: faute (fr) italian: colpa (it), mancanza (it) portugués: culpa (pt), falta (pt) |
|---|
Forma de vèrb
fauta
- tresena parsona del singular del present de l'indicatiu de fautar
- segonda parsona del singular de l'imperatiu afirmatiu de fautar
Francés
Etimologia
Del bas latin fallita tirat del vèrb fallere (« falhir », « trompar »).
Prononciacion
/fota/, /fota/
Forma de vèrb
fauta
- Tresena persona del singular del preterit del vèrb fauter.