mina — Wikiccionari (original) (raw)

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin vulgar galloromanic *mīna o *mēna vengut d'un cèlt. *meina.

Prononciacion

[miˈnɔ]

escotar « mina »

Sillabas

mi | na (2)

Nom comun

mina femenin

  1. Cara, aparéncia .
  2. Cavitat prigonda cavada dins lo sòl per ne traire de minerals.
  3. Carga explosiva utilizada per traire la mena.
  4. Arma explosiva que s'activa al passatge de personas o de veïculs.

Traduccions

alemand: Miene (de)[1]; Mine (de),Bergwerk (de)[2] anglés: mien (en)[1]; mine (en){2] basc: breton: bulgar: catalan: mina (ca)[1] e [2] chèc: danés: espanhòl: mina (es) esperanto: estonian: finlandés: francés: mine (fr) [1] e [2] italian: leton: lituanian: ongrés: polonés: portugués: mina (pt) romanés: sicilian: suedés: turc: ucraïnian: