sufire — Wikiccionari (original) (raw)

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin sufficere

Prononciacion

lengadocian /syˈfiɾe/, /syˈfiɾe/

Lengadocian : escotar « sufire »

provençau /syˈfiʀe/, /syˈfiʀe/

Sillabas

su|fi|re

Vèrb

sufire (lengadocian) , (provençau)

  1. Poder satisfar, per quicòm o per un objectiu donat.
  2. Poder subvenir, poder satisfar a las exigéncias de qualqu’un.
  3. Provesir pro, far çò que cal per que quicòm capite.
  4. Èsser a la causa de quicòm ; desencadenar o condicionar un eveniment.
  5. (familiar) Èsser pas pus necessari de provesir o de far quicòm ; dins una demanda signalant a qualqu'un que las condicions necessàrias per un objectiu qu'an estat atenchas o que las exigéncias son complida.
    • Aquò me sufís.
    1. (impersonal) Aquò va plan, es pro.
      • Sufís !

Se sufire

  1. Sufire als sieus besonh, aver o ganhar pro per provesir a sos besonhs.
  2. Posar en se lo mejan de se pasar dels autres.

Variantas dialectalas

Derivats

Sinonims

Traduccions

alemand: ausreichen (de), genügen (de), hinreichen (de), zureichen (de), reichen (de), langen (de) anglés: suffice (en) basc: catalan: bastar (ca) espanhòl: bastar (es) francés: suffire (fr) italian: sufficere (it) ; bastare (it) portugués: bastar (pt), satisfazer (pt), chegar (pt)