Andreu Lloret | Universitat Autònoma de Barcelona (original) (raw)
Papers by Andreu Lloret
co-author: Lloret Pastor, Juan
Nunca Más és el nom de l'informe elaborat en 1984 per la Comissió sobre la Desaparició de les Per... more Nunca Más és el nom de l'informe elaborat en 1984 per la Comissió sobre la Desaparició de les Persones (CONADEP), creada per l'anterior govern Alfonsín per investigar la repressió duta a terme per l'Estat argentí durant t la dictadura militar, de 1976 a 1983. El llibre proposa, de manera oficial, una nova lectura del passat de violència política al atribuir a les forces armades la responsabilitat en les desaparicions. En aquest sentit, establix les desaparicions amb un status específic que comportaren les desaparicions com a crim. Les primeres línies de l'informe, corresponent al pròleg, va encendre molta expectació en l'espai acadèmic i quotidià, en gran part per la dimensió que aportava a la denominada Teoria dels Dos Dimonis. La CONADEP repudia la violència prèvia al cop i emfatitza el caràcter que va assumir la resposta de l'Estat front a aquesta situació des de març de 1976. D'aquesta manera, la seua presentació de la seqüencia de la violència inverteix la proposició de l'imaginari revolucionari que una dècada enrere justificava la violència popular com una resposta a la del sistema i valida la interpretació castrense de l'acció de l'Estat com una rèplica al terrorisme.
El 5 de març de 2011 el president rus Dimitry Medvedev, el president armeni Serzh Sargsyan i l'az... more El 5 de març de 2011 el president rus Dimitry Medvedev, el president armeni Serzh Sargsyan i l'azerí Ilham Alyiev es reuniren a Sochi 2 per a progressar en les negociacions de pau, iniciades el 1992 en Nagorno-Karabakh. L'èxit més important aconseguit és el fet de que totes dues parts hagen acceptar regir-se per camins pacífics alhora de tractar el problema, un triomf veient els repetits incidents violents en la regió. Mentre Azerbaidjan vol mantenir intacta i assegurada la seua integritat territorial i demanda la retirada de les forces armènies que han ocupat part del territori considerar àzeri, Armènia argumenta per la seua part que aquesta ocupació protegeix els interessos de la separada Nagorno-Karabakh. El problema és que els representants de l'autoproclamada i independent República de Nagorno-Karabakh no es troben inclosos en les negociacions, essent un procés exclusiu que mostra cóm la debilitat inherent afecta al procés de resolució del conflicte.
L'organització territorial i la ciutat dispersa.
" A partir del cas dels romanís a l'antiga Txecoslovàquia socialista, es realitzarà un breu estud... more " A partir del cas dels romanís a l'antiga Txecoslovàquia socialista, es realitzarà un breu estudi sobre la pràctica de l'esterilització forçosa de les dones romanís al llarg d'aquest període i la seva continuació en la posterior " transició de la democràcia ". La transversalitat nacional d'aquesta eina genocida arreu del món sense cap dubte compleix la definició de l'ONU sobre el delicte de genocidi1. L'objecte és exposar sintèticament la situació social dels romanís al llarg del període, la introducció de les mesures esterilitzadores i el seu funcionament, la participació de les dones voluntària o forçadament recolzant-se en les denúncies contemporànies al període o estudis sobre les comissions d'investigació.
Des de la perspectiva de la historia social l'obra és un intent per completar aquesta disciplina ... more Des de la perspectiva de la historia social l'obra és un intent per completar aquesta disciplina des de les estructures i les experiències, al mateix temps d'analitzar la situació social durant el període d'auge del procés de modernització i industrialització d'Alemanya.
En aquests temps que corren a l'Estat Espanyol, l'estudi del nacionalisme i del concepte de nació... more En aquests temps que corren a l'Estat Espanyol, l'estudi del nacionalisme i del concepte de nació als segles XVIII i XIX de les següents pàgines, té la intenció de mostrar els elements bé, polítics, o bé, etno-culturals, dels terme de nació, nacionalitat i la seua relació amb l'estat, a partir dels principals teòrics del període. Aquests elements són claus alhora d'entendre dos models diferencien el concepte de nació d'una visió organicista o voluntarista, i de la mateixa manera, emfatitzant el caràcter polític de la nació o bé, els culturals o ètnics. es basa en aproximar-se a la construcció d'aquestes dimensions tenint en compte la presència del elements d' s'aproxima a la història de les literatures nacionals. Una evolució delimitada a Europa i a les principals potències del moment, per falta d'espai. Un estudi de les nocions a Amèrica Llatina, dialèctica nacional en la tradició marxista i el seu debat amb l'hegelianisme, la contribució de l'anarquisme a la idea de l'internacionalisme, etc. Ens centrarem en les aportacions de J. Roussaeu i de J.G.Herder i la seua contribució a les idees del segle XIX.
Una reflexió sobre els elements que caracteritzen la crisis cultural , artística i política del t... more Una reflexió sobre els elements que caracteritzen la crisis cultural , artística i política del tombant del segle XIX i començament del segle XX, és una qüestió que planteja i condueix a tractar tota un ventall de corrents estètiques i, una revolució fins a cert punt sense precedent, donat que no va solament contra els realistes del positivisme, ni contra la tradició romàntica, ni contra el sentit clàssic, sinó contra tot l'anterior; vol trencar amb les tradicions, les tendències i les concepcions existents, aleshores o abans d'aleshores, per a buscar camins radicalment nous. Possiblement, en la història de la literatura, el art, de les idees, mai s'haurà presenciat un moviment que apostés per una aventura rupturista en busca d'algo radicalment distint. Aquest moviment trencador s'ha relacionat o identificat primerament com una reacció contra el positivisme, eixa mentalitat de la segona meitat del segle XX que es basava en l'absoluta i dogmàtica confiança de la persona ("l'home") en la seua raó i en el progrés necessari que l'ús d'aquesta representava. L'explicació positivista i científica del món d'una realitat que s'identificava amb la matèria. El positivisme es una era històrica en el que l'home occidental es sent segur d'ell mateix i de les seues possibilitat, en el que creu haver assolit criteris de certesa a causa dels triomfs o l'èxit de la seua ciència i tècnica. El positivisme, l'actitud positivista representa per tant una era optimista que creu en un futur necessàriament millor, i cada vegada millor. No obstant, arriba el segle XX, i la civilització comença a dubtar d'ell mateix, de la seua raó i el seu progrés.
Negar els moviments migratoris seria negar part de la història de la humanitat, atès que sens dub... more Negar els moviments migratoris seria negar part de la història de la humanitat, atès que sens dubte, aquests han alterat d'una manera o un altre la geografia sobre la qual es realitzaven. Amb el temps la societat ha evolucionat, s'ha anat fent més complexa, augmentant les seues desigualtats, donant lloc a majors fluxos migratoris, a la recerca de la vida. Actualment la immigració a Europa, i en el nostre cas particularment, és una realitat, que sens dubte ens ha de canviar d'alguna manera, encara que sens dubte ja ho aquesta fent, perquè açò ha vingut per a quedar-se per molt temps. Hem de ser conscients, que el rebuig a l'immigrant; en primer lloc, és negar el que vam ser, quan vam voler menjar una mica millor que boniatos, i en segon lloc, és negar la realitat, doncs aquest flux de persones sud-nord, est-oest está lluny de tancar-se, i a més, podria ser molt perills el fet de seguir repetint errors en al procés d'integració de gran part d'aquells que en els pròxims decennis haurien d'ajudar-nos a sustentar, i la vegada gaudir del nostre concepte d'Estat actual; l'Estat de Benestar. En aquest desafiament del nou mil·lenni, el nostre país conta amb molts avantatges, perquè com en gairebé tot ha arribat a la immigració més tard que la majoria de països d'Europa. Els nostres polítics haurien de fer valer aquesta experiència, sobretot els casos britànics i francès, per a evitar la creació de societats paral·leles, el multiculturalisme basat en la indiferència i no en el respecte, i sobretot no trair els nostres propis conceptes de societat, que enfonsen les seves arrels en la Il·lustració. Són dos casos distints, però ambdós són igual de valguts a l'hora de tractar el fracàs dels models d'integració d'Europa. El cas britànic és el fracàs de la societat multicultural, pel fet que les diverses administracions que els ha tocat gestionar-la, no han sabut cimentar la diversitat en la llibertat i el respecte; més aviat podem parlar d'una societat multicultural com producte de la indiferència o de la comoditat relacionada amb postures del tipus conservadores, que han preferit distribuir l'arribada de grups de persones de diferent origen, en petites comunitats, de caràcter etnocentrista, en àrees molt delimitades, i amb les seves pròpia organització interna. Això dóna lloc que amb el temps, els joves britànics de pares estrangers, se segueixin sentint estrangers, i amb la qual cosa, se senten més participis de la seva comunitat cultural, que del sistema o de la societat; perquè aquests s'han oblidat d'ells. Com resultat, han sorgit generacions de joves alienats, que sent desubicats, i que a poc a poc van desvinculant-se de l'estat, i reafirmant les seves creences espirituals, o culturals, tornant a posicions més ortodoxes, enfront de s'oblido que els té bressolats els governs occidentals. Els atemptats de Londres van ser realitzats per extremistes islàmics, això tot el món ho sap però saben que a més d'això, eren britànics i per tant, també eren europeus? D'altra banda, el model francès, ha decideixo vincular-se al assimilacionisme dels valors republicans per part dels immigrants, però no ha estat exclòs de problemes relacionats amb la integració. Els nostres veïns del nord no han sofert atemptats de matriu islàmica, però van viure un tibant mes de novembre en la tardor del 2005, a causa de la mort de dos joves de la
. Aquest treball aborda de manera general les característiques conceptuals més rellevants del pro... more . Aquest treball aborda de manera general les característiques conceptuals més rellevants del procés de modernització socialista de la dècada de 1950 a Iugoslàvia. Es posa de manifest el marc institucional i constitucional, els canvis en la organització social i els mecanismes de mercat inclosos al llarg del període. Essent un perfil diferent del clàssic model econòmic socialista, les reformes de 1960 s'utilitzaran com font d'anàlisi de les conseqüències de la evolució econòmica seguida. Més enllà de descriure la introducció del sistema d'autogestió i planificació econòmica, s'ha focalitzat, també, en tractar els debats teòrics i les aportacions econòmiques dels autors més representatius de l'economia iugoslava.
Apunts sobre la ciència història en l'actualitat La qüestió plantejada per Kolakowski 1 ens incit... more Apunts sobre la ciència història en l'actualitat La qüestió plantejada per Kolakowski 1 ens incita a tractar les diverses visions esgrimides per els historiadors al voltant de la relació entre la ciència històrica i el passat, obrint moltes preguntes de caràcter metodològic i conceptual. El problema de la historia-paradigma o el nostre contacte directe amb el passat són elements que l'autor polac ens motiva a estudiar, i en aquest sentit, el gran recolzament que he tingut per part del text sobre " La pluralitat de la història. Concepcions teòriques i praxis historiogràfiques " 2 com a eina de informació de les diferents perspectives epistemològiques en la historia contemporània. L'observació de Kolakowski que indirectament explica que la història no és una ciència per què no adopta unes lleis generals les qual no tenen en compte els fets particulars i irrepetibles, i per tant, singulars, ens defineix gran part del debat historiogràfic a partir de l'objecte d'estudi de la història i el qüestionament dels models explicatius. A partir d'ací és l'autor qui es pregunta per a que serveix el coneixement d'aquest passat, un passat que metafísicament no és res, però que segons ells ho és tot per a la experiència de l'individu, que s'integra en la identitat d'un poble. L'objectiu del present text és sintetitzar en breus paraules quines han sigut les aportacions de les visions historiogràfiques del darrer segle que han protagonitzat la renovació de la matèria, tractant per damunt aquells punts on és fa evident el seu coneixement, fonamentalment l'observació positivista de la història i la proposta francesa dels Annals, i també assenyalar certs aspectes de caràcter conceptual i metodològic.
co-author: Lloret Pastor, Juan
Nunca Más és el nom de l'informe elaborat en 1984 per la Comissió sobre la Desaparició de les Per... more Nunca Más és el nom de l'informe elaborat en 1984 per la Comissió sobre la Desaparició de les Persones (CONADEP), creada per l'anterior govern Alfonsín per investigar la repressió duta a terme per l'Estat argentí durant t la dictadura militar, de 1976 a 1983. El llibre proposa, de manera oficial, una nova lectura del passat de violència política al atribuir a les forces armades la responsabilitat en les desaparicions. En aquest sentit, establix les desaparicions amb un status específic que comportaren les desaparicions com a crim. Les primeres línies de l'informe, corresponent al pròleg, va encendre molta expectació en l'espai acadèmic i quotidià, en gran part per la dimensió que aportava a la denominada Teoria dels Dos Dimonis. La CONADEP repudia la violència prèvia al cop i emfatitza el caràcter que va assumir la resposta de l'Estat front a aquesta situació des de març de 1976. D'aquesta manera, la seua presentació de la seqüencia de la violència inverteix la proposició de l'imaginari revolucionari que una dècada enrere justificava la violència popular com una resposta a la del sistema i valida la interpretació castrense de l'acció de l'Estat com una rèplica al terrorisme.
El 5 de març de 2011 el president rus Dimitry Medvedev, el president armeni Serzh Sargsyan i l'az... more El 5 de març de 2011 el president rus Dimitry Medvedev, el president armeni Serzh Sargsyan i l'azerí Ilham Alyiev es reuniren a Sochi 2 per a progressar en les negociacions de pau, iniciades el 1992 en Nagorno-Karabakh. L'èxit més important aconseguit és el fet de que totes dues parts hagen acceptar regir-se per camins pacífics alhora de tractar el problema, un triomf veient els repetits incidents violents en la regió. Mentre Azerbaidjan vol mantenir intacta i assegurada la seua integritat territorial i demanda la retirada de les forces armènies que han ocupat part del territori considerar àzeri, Armènia argumenta per la seua part que aquesta ocupació protegeix els interessos de la separada Nagorno-Karabakh. El problema és que els representants de l'autoproclamada i independent República de Nagorno-Karabakh no es troben inclosos en les negociacions, essent un procés exclusiu que mostra cóm la debilitat inherent afecta al procés de resolució del conflicte.
L'organització territorial i la ciutat dispersa.
" A partir del cas dels romanís a l'antiga Txecoslovàquia socialista, es realitzarà un breu estud... more " A partir del cas dels romanís a l'antiga Txecoslovàquia socialista, es realitzarà un breu estudi sobre la pràctica de l'esterilització forçosa de les dones romanís al llarg d'aquest període i la seva continuació en la posterior " transició de la democràcia ". La transversalitat nacional d'aquesta eina genocida arreu del món sense cap dubte compleix la definició de l'ONU sobre el delicte de genocidi1. L'objecte és exposar sintèticament la situació social dels romanís al llarg del període, la introducció de les mesures esterilitzadores i el seu funcionament, la participació de les dones voluntària o forçadament recolzant-se en les denúncies contemporànies al període o estudis sobre les comissions d'investigació.
Des de la perspectiva de la historia social l'obra és un intent per completar aquesta disciplina ... more Des de la perspectiva de la historia social l'obra és un intent per completar aquesta disciplina des de les estructures i les experiències, al mateix temps d'analitzar la situació social durant el període d'auge del procés de modernització i industrialització d'Alemanya.
En aquests temps que corren a l'Estat Espanyol, l'estudi del nacionalisme i del concepte de nació... more En aquests temps que corren a l'Estat Espanyol, l'estudi del nacionalisme i del concepte de nació als segles XVIII i XIX de les següents pàgines, té la intenció de mostrar els elements bé, polítics, o bé, etno-culturals, dels terme de nació, nacionalitat i la seua relació amb l'estat, a partir dels principals teòrics del període. Aquests elements són claus alhora d'entendre dos models diferencien el concepte de nació d'una visió organicista o voluntarista, i de la mateixa manera, emfatitzant el caràcter polític de la nació o bé, els culturals o ètnics. es basa en aproximar-se a la construcció d'aquestes dimensions tenint en compte la presència del elements d' s'aproxima a la història de les literatures nacionals. Una evolució delimitada a Europa i a les principals potències del moment, per falta d'espai. Un estudi de les nocions a Amèrica Llatina, dialèctica nacional en la tradició marxista i el seu debat amb l'hegelianisme, la contribució de l'anarquisme a la idea de l'internacionalisme, etc. Ens centrarem en les aportacions de J. Roussaeu i de J.G.Herder i la seua contribució a les idees del segle XIX.
Una reflexió sobre els elements que caracteritzen la crisis cultural , artística i política del t... more Una reflexió sobre els elements que caracteritzen la crisis cultural , artística i política del tombant del segle XIX i començament del segle XX, és una qüestió que planteja i condueix a tractar tota un ventall de corrents estètiques i, una revolució fins a cert punt sense precedent, donat que no va solament contra els realistes del positivisme, ni contra la tradició romàntica, ni contra el sentit clàssic, sinó contra tot l'anterior; vol trencar amb les tradicions, les tendències i les concepcions existents, aleshores o abans d'aleshores, per a buscar camins radicalment nous. Possiblement, en la història de la literatura, el art, de les idees, mai s'haurà presenciat un moviment que apostés per una aventura rupturista en busca d'algo radicalment distint. Aquest moviment trencador s'ha relacionat o identificat primerament com una reacció contra el positivisme, eixa mentalitat de la segona meitat del segle XX que es basava en l'absoluta i dogmàtica confiança de la persona ("l'home") en la seua raó i en el progrés necessari que l'ús d'aquesta representava. L'explicació positivista i científica del món d'una realitat que s'identificava amb la matèria. El positivisme es una era històrica en el que l'home occidental es sent segur d'ell mateix i de les seues possibilitat, en el que creu haver assolit criteris de certesa a causa dels triomfs o l'èxit de la seua ciència i tècnica. El positivisme, l'actitud positivista representa per tant una era optimista que creu en un futur necessàriament millor, i cada vegada millor. No obstant, arriba el segle XX, i la civilització comença a dubtar d'ell mateix, de la seua raó i el seu progrés.
Negar els moviments migratoris seria negar part de la història de la humanitat, atès que sens dub... more Negar els moviments migratoris seria negar part de la història de la humanitat, atès que sens dubte, aquests han alterat d'una manera o un altre la geografia sobre la qual es realitzaven. Amb el temps la societat ha evolucionat, s'ha anat fent més complexa, augmentant les seues desigualtats, donant lloc a majors fluxos migratoris, a la recerca de la vida. Actualment la immigració a Europa, i en el nostre cas particularment, és una realitat, que sens dubte ens ha de canviar d'alguna manera, encara que sens dubte ja ho aquesta fent, perquè açò ha vingut per a quedar-se per molt temps. Hem de ser conscients, que el rebuig a l'immigrant; en primer lloc, és negar el que vam ser, quan vam voler menjar una mica millor que boniatos, i en segon lloc, és negar la realitat, doncs aquest flux de persones sud-nord, est-oest está lluny de tancar-se, i a més, podria ser molt perills el fet de seguir repetint errors en al procés d'integració de gran part d'aquells que en els pròxims decennis haurien d'ajudar-nos a sustentar, i la vegada gaudir del nostre concepte d'Estat actual; l'Estat de Benestar. En aquest desafiament del nou mil·lenni, el nostre país conta amb molts avantatges, perquè com en gairebé tot ha arribat a la immigració més tard que la majoria de països d'Europa. Els nostres polítics haurien de fer valer aquesta experiència, sobretot els casos britànics i francès, per a evitar la creació de societats paral·leles, el multiculturalisme basat en la indiferència i no en el respecte, i sobretot no trair els nostres propis conceptes de societat, que enfonsen les seves arrels en la Il·lustració. Són dos casos distints, però ambdós són igual de valguts a l'hora de tractar el fracàs dels models d'integració d'Europa. El cas britànic és el fracàs de la societat multicultural, pel fet que les diverses administracions que els ha tocat gestionar-la, no han sabut cimentar la diversitat en la llibertat i el respecte; més aviat podem parlar d'una societat multicultural com producte de la indiferència o de la comoditat relacionada amb postures del tipus conservadores, que han preferit distribuir l'arribada de grups de persones de diferent origen, en petites comunitats, de caràcter etnocentrista, en àrees molt delimitades, i amb les seves pròpia organització interna. Això dóna lloc que amb el temps, els joves britànics de pares estrangers, se segueixin sentint estrangers, i amb la qual cosa, se senten més participis de la seva comunitat cultural, que del sistema o de la societat; perquè aquests s'han oblidat d'ells. Com resultat, han sorgit generacions de joves alienats, que sent desubicats, i que a poc a poc van desvinculant-se de l'estat, i reafirmant les seves creences espirituals, o culturals, tornant a posicions més ortodoxes, enfront de s'oblido que els té bressolats els governs occidentals. Els atemptats de Londres van ser realitzats per extremistes islàmics, això tot el món ho sap però saben que a més d'això, eren britànics i per tant, també eren europeus? D'altra banda, el model francès, ha decideixo vincular-se al assimilacionisme dels valors republicans per part dels immigrants, però no ha estat exclòs de problemes relacionats amb la integració. Els nostres veïns del nord no han sofert atemptats de matriu islàmica, però van viure un tibant mes de novembre en la tardor del 2005, a causa de la mort de dos joves de la
. Aquest treball aborda de manera general les característiques conceptuals més rellevants del pro... more . Aquest treball aborda de manera general les característiques conceptuals més rellevants del procés de modernització socialista de la dècada de 1950 a Iugoslàvia. Es posa de manifest el marc institucional i constitucional, els canvis en la organització social i els mecanismes de mercat inclosos al llarg del període. Essent un perfil diferent del clàssic model econòmic socialista, les reformes de 1960 s'utilitzaran com font d'anàlisi de les conseqüències de la evolució econòmica seguida. Més enllà de descriure la introducció del sistema d'autogestió i planificació econòmica, s'ha focalitzat, també, en tractar els debats teòrics i les aportacions econòmiques dels autors més representatius de l'economia iugoslava.
Apunts sobre la ciència història en l'actualitat La qüestió plantejada per Kolakowski 1 ens incit... more Apunts sobre la ciència història en l'actualitat La qüestió plantejada per Kolakowski 1 ens incita a tractar les diverses visions esgrimides per els historiadors al voltant de la relació entre la ciència històrica i el passat, obrint moltes preguntes de caràcter metodològic i conceptual. El problema de la historia-paradigma o el nostre contacte directe amb el passat són elements que l'autor polac ens motiva a estudiar, i en aquest sentit, el gran recolzament que he tingut per part del text sobre " La pluralitat de la història. Concepcions teòriques i praxis historiogràfiques " 2 com a eina de informació de les diferents perspectives epistemològiques en la historia contemporània. L'observació de Kolakowski que indirectament explica que la història no és una ciència per què no adopta unes lleis generals les qual no tenen en compte els fets particulars i irrepetibles, i per tant, singulars, ens defineix gran part del debat historiogràfic a partir de l'objecte d'estudi de la història i el qüestionament dels models explicatius. A partir d'ací és l'autor qui es pregunta per a que serveix el coneixement d'aquest passat, un passat que metafísicament no és res, però que segons ells ho és tot per a la experiència de l'individu, que s'integra en la identitat d'un poble. L'objectiu del present text és sintetitzar en breus paraules quines han sigut les aportacions de les visions historiogràfiques del darrer segle que han protagonitzat la renovació de la matèria, tractant per damunt aquells punts on és fa evident el seu coneixement, fonamentalment l'observació positivista de la història i la proposta francesa dels Annals, i també assenyalar certs aspectes de caràcter conceptual i metodològic.