Arantxa Llàcer Martorell | Universitat Autònoma de Barcelona (original) (raw)
Papers by Arantxa Llàcer Martorell
Imprenta y literatura española en los siglos XVI y XVII: de las periferias al centro, 2024
This essay describes, through notarial documentation, the commercial project of the Cormellas fam... more This essay describes, through notarial documentation, the commercial project of the Cormellas family. The owners of the company, based in the city of Barcelona, controlled one of the most important presses of the seventeenth century, with the greatest capacity to print and market the literature of the time. Through the study of the documents, we will obtain a first glimpse of the literature they printed, but also of the books they were able to distribute, acting both as the printing centre of the Crown of Aragon and as a periphery in the extensive network of literary commercialisation of the period.
Scripta, 2023
Mitjançant aquest article proposem una revisió de la petjada del teatre en la cultura catalana de... more Mitjançant aquest article proposem una revisió de la petjada del teatre en la cultura catalana del segle xvii. Més concretament revisarem la bibliografia al voltant dels espais de representació i obres representades als teatres de Barcelona i València, destacant la difusió de les comèdies de Lope de Vega en aquests dos espais. Revisem quin és l’impacte del Fénix sobre els teatres, tant pel que fa a les estructures físiques de representació com a la difusió de les comèdies. Repassem algunes
dades rellevants al voltant de la presència de companyies teatrals a València i Barcelona, i mirem de discernir quines obres s’hi representarien, encaixant-les en el panorama peninsular per poder valorar el rol d’aquestes dues ciutats catalanoparlants en el món de les representacions teatrals.
Finalment, plantegem algunes hipòtesis sobre l’existència d’un teatre profà en català i els possibles
entorns i formats per a la circulació del teatre.
Scripta, 2022
Un mite o una llegenda és, en moltes ocasions, una eina per transmetre lliçons o coneixements, co... more Un mite o una llegenda és, en moltes ocasions, una eina per transmetre lliçons o coneixements, com ja feia Plató. Els mites són idees més o menys abstractes que es materialitzen de formes molt diferents depenent de qui articula la narració o de la comunitat en què es desenvolupa i transmet. Sovint funcionen com una mena de superposició a la realitat amb una finalitat concreta, o bé són el resultat d'una experiència destacada, com la esdevé en la mitificació d'episodis històrics o de vides de personatges destacats.
Teixir xarxa, fer camí, 2021
Mitjançant aquest article reflexionem sobre la convivència lingüística en l’època moderna i sobre... more Mitjançant aquest article reflexionem sobre la convivència lingüística en
l’època moderna i sobre els diferents mètodes a través dels quals es van difondre les obres en català. Més concretament, posem el focus d’atenció en els volums que formaven part de les biblioteques dels inteŀlectuals barcelonins de la primera meitat del segle XVII, especialment pel que fa a les obres que es van difondre i conservar en format manuscrit. L’estudi ens valdrà, a més a més, per veure com els relacionaven els inteŀlectuals més influents de l’època i quins eren els textos que despertaven major interés entre ells.
Revista Valenciana de Filologia, 2021
En aquest article analitzem com les biblioteques privades i la correspondència epistolar ens ajud... more En aquest article analitzem com les biblioteques privades i la correspondència epistolar
ens ajuden a construir i estudiar els relats historiogràfics de la Catalunya moderna. Més
concretament, ens centrem en la descripció d’alguns dels membres del que s’ha intitulat el
cercle erudit barceloní, un grup d’intel·lectuals interessats en textos històrics que es van reunir
per tal de reescriure els orígens del territori en els anys previs a l’esclat de la Guerra dels
Segadors. Analitzarem, a més, un cas epistologràfic inèdit fins ara que ens val per explicar
com aquests historiadors també van difondre i completar els seus tractats històrics a través
de l’epistolografia, concretament a través de la correspondència entre el comte de Guimerà,
Jaume Ramon Vila i Esteve de Corbera.
eHumanista/IVITRA 19 , 2021
En aquest article reflexionem sobre quins són els rols de les dones en la societat valenciana del... more En aquest article reflexionem sobre quins són els rols de les dones en la societat valenciana dels segles XVI i XVII. Eren part activa de la societat o un element marginal assotat per les circumstàncies del seu temps?
Estudis filològics i de traducció , 2020
1r número de la revista Estudis filològics i de traducció
Revista Manuscrits, 2018
Una de les eines més efectives per poder conèixer amb més detall els esdeveniments de la històri... more Una de les eines més efectives per poder conèixer amb més detall els esdeveniments de la història és la memorialística. Mitjançant l'estudi d'aquests testimonis de primera mà, ara som capaços d'esbrinar els interessos i les preocupacions del conjunt de la societat en cada període històric. Aquest article pretén descriure el funcionament general de la memorialística i les característiques dels dietaris més concretament. A través de l'estudi de dietaris institucionals catalans però també d'altres de caire privat, duts a terme per autors particulars, desgranem els detalls de la festa barroca de la ciutat comtal i entenem com els esdeveniments més rellevants afectaven la seua quotidianitat i la dels seus coetanis. Veurem amb cadascun dels testimonis elements diferents d'un mateix moment, punts d'atenció diversos davant una mateixa actualitat i, alhora, formes molt variades de fer memòria.
Resum: La recerca en matèria d'humanitats està accedint, de forma progressiva, a l'exhumació de n... more Resum: La recerca en matèria d'humanitats està accedint, de forma progressiva, a l'exhumació de noves fonts que ens permeten conèixer amb més detall el passat. L'estudi de textos memorialístics ens ha permés comprovar que aquesta mena de testimonis no sols s'aproxima en matèria de continguts a altres textos historiogràfics, sinó que, en alguns testimonis, el procés d'escriptura també és ben semblant. Acarem en aquesta ocasió una crònica, la de Pere Antoni Beuter, i un dietari, el de Jaume Ramon Vila, i ens centrem en els mecanismes de confecció del relat per revisar els límits de cadascun dels escrits.
Abstract: The research as for humanities is acceding, step by step, to additional sources for the knowledge of the past. The studies of personal writings allow us to check how this type of writings are similar in the content and in the form how they are written to the historical texts. In this case, we compare a chronicle, written by Pere Antoni Beuter, and a diary, written by Jaume Ramon Vila, and we focus on the writing device of both texts to check the limits of memories and chronicles.
Resum: En aquest article presentem una relació de guerra del 1641, la qual conté el desenvolupame... more Resum: En aquest article presentem una relació de guerra del 1641, la qual conté el desenvolupament de la batalla de Tamarit dins la Guerra dels Segadors. Veurem a través d'aquest testimoni com va funcionar la publicística en aquest període de conflicte entre Catalunya i la monarquia hispànica i perquè eren tan importants aquests textos «menors». L'exemplar que presentem, a més, ens deixa veure el model d'escriptura i el tipus de lector interessat en tota aquesta producció. Abstract: This article introduces a text about the Revolt of Catalonia (1640-1659), which includes the development of the battle of Tamarit. We will see through this witness how the press worked in this period of conflict between Catalonia and the Spanish Monarchy, and why these texts were so important, although often been considered «of secondary importance». The copy presented also lets us see its writing model and the type of reader interested in the whole production.
En este artículo estudiamos la convivencia entre el castellano y el catalán en los textos privado... more En este artículo estudiamos la convivencia entre el castellano y el
catalán en los textos privados del siglo XVII. Veremos, a través del caso
concreto del Dietari de Jaume Ramon Vila, cómo se incorporan fuentes escritas en diferentes idiomas dentro de un mismo diario y cómo los autores hacen servir el mecanismo de la traducción para combinar sus experiencias personales con otro tipo de narraciones como, por ejemplo, las noticias o relaciones impresas.
Resum: L'estudi d'una obra a partir d'un trasllat comporta un risc, que es veu incrementat en tr... more Resum: L'estudi d'una obra a partir d'un trasllat comporta un risc, que es veu incrementat en trobar-nos davant una còpia alterada per la mà del copista. En el cas del Dietari de Jaume Ramon Vila, que es conserva a través d'una còpia parcial duta a terme a partir d'una còpia anterior, és imprescindible una tasca d'anàlisi de l'estructura, per tal de tractar d'esclarir en quina mesura ens ha arribat l'obra així com va ser pensada pel seu autor, i quines modificacions ha sofert el text en general i els seus continguts en particular. En aquest article aportem, per tant, el primer estudi que acosta els investigadors a conèixer el Dietari autògraf de mossèn Vila a través d'una intensa tasca de reorganització i recuperació de noticies
Abstract: The study of a work from a copy carries a risk that is increased if we work with a altered copy by the copyist. In the case of Jaume Ramon Vila' Diary, preserved from a partial copy, carried out from a previous copy, we must analyzing the structure, in order to try to clarify how far we have received the work as it was intended by its author, and what changes it has undergone in the text and content. In this article we provide the first study that approaches the researchers know the Diary of Jaume Ramon Vila through an intense activity of reorganization and recovery of news.
Amb aquest article presentem la figura de l’historiador i heraldista Jaume Ramon Vila i ho fem a ... more Amb aquest article presentem la figura de l’historiador i heraldista Jaume Ramon Vila i ho fem a través de l’estudi de les fonts d’una de les seues obres fins al moment inèdites, el dietari que comprén els anys 1596 -1601. L’autor és ben conegut dins l’àmbit dels estudis catalans de l’edat moderna per la seua obra magna, el Tractat d’Armoria, però no hem de menystindre una activitat tan elaborada i costosa com és la redacció d’un dietari, que en el cas de Vila va estar pensat com una obra que recolliria els esdeveniments més importants de la ciutat de Barcelona i del principat. Vila posaria al servei d’aquest dietari tots els seus coneixements sobre l’elaboració de textos historiogràfics i ens donaria com a resultat un dietari basat en el principi de veracitat, creat a partir de notes i farcit de fonts documentals que recolzen el seu discurs. L’estudi de les fonts i del dietari en general ens acosten a un autor fins ara un tant menystingut i ens permeten aprofundir en el coneixement de l’època i els seus autors.
Book Reviews by Arantxa Llàcer Martorell
Caplletra, 69, 2020
En el procés de restitució del valor literari i cultural en què l'època moderna catalana s'ha vis... more En el procés de restitució del valor literari i cultural en què l'època moderna catalana s'ha vist immergida les últimes dècades, Joan Ramis i Ramis ha captat l'atenció dels experts, que des de l'època dels 60 han anat interessant-se pel menorquí amb figures cabdals en aquesta fita com la de Francesc Hernández Sanz o Jordi Carbonell. Des d'aleshores s'han anat incorporant estudis i edicions de l'obra ramisiana, en concret, pel que fa a l'obra Lucrècia, Carbonell va ser el responsable de les tres primeres edicions, dels anys 1968, 1982 i 1984; 1 la tasca editora d'aquest investigador es basava en un sol testimoni i seguia els criteris de la col•lecció editorial «Antologia Catalana», però tot i que marcava el tret de sortida a les edicions ramisianes, la manca d'uns criteris d'edició explícits i d'una correcta anotació del text feia de la seua proposta un projecte a mitges. Seguint l'estela de Carbonell, Melchor (1995) va ser l'encarregat de dur a terme una quarta edició de l'obra, basada en el mateix testimoni que Carbonell, però que seguia uns criteris d'edició força més clars i aportava un aparat de variants. En tot cas, no serà fins a l'edició de Gomila (2004) que podrem accedir a Lucrècia a partir d'un altre testimoni de la transmissió textual de l'obra; ara bé, es tracta d'una edició divulgativa que malauradament no aconsegueix resoldre els errors de la transmissió manuscrita i, en els casos en què esmena el text, l'editor no ho indica. Per tant, la necessitat de fer accessible aquesta obra era clara, però, malgrat els múltiples intents, encara no se'ns havia ofert l'edició crítica definitiva que resolguera algunes qüestions pendents en les propostes anteriors. Ara, gràcies a l'edició de Valsalobre i Melchor, tenim accés a una nova edició de Lucrècia, encapçalada, a més, per un exhaustiu estudi introductori i que fa accessible 1. L'edició de 1984 és una reproducció de l'edició del 1982.
Scripta, 16, 2020
El Lepant de Joan Pujol és, possiblement, una de les obres que més necessitava una edició moderna... more El Lepant de Joan Pujol és, possiblement, una de les obres que més necessitava una edició moderna. L'autor, un prevere de Mataró, escrivia aquesta gesta èpica cabdal per al cristianisme ben segurament el 1572 i aconseguia, gràcies al mecenatge, la seua impressió just un any després. Malgrat aquesta aparent victòria inicial, anys després tant l'autor com la seua obra queien en l'oblit, i el següent punt de "llum" no el trobarem fins el segle xix, gràcies a una edició molt reduïda a mans de Josep Tastu. Aquesta fita aconseguí recuperar, tot i que d'una manera discreta, l'obra de Joan Pujol, que va ser objecte de diverses referències al llarg dels segles xix i xx i d'una edició a càrrec d'Anton el 1970. Aquests són els antecedents del poema èpic de Joan Pujol, però podrien ser els de múltiples obres del període modern a casa nostra. Si bé és cert que en aquest cas la recerca al voltant de l'autor
L'Edat Moderna va significar l'esclat de la cultura escrita d'àmbit públic, resultat de la intens... more L'Edat Moderna va significar l'esclat de la cultura escrita d'àmbit públic, resultat de la intensa ac-tivitat política i bèl·lica europea que va afectar al conjunt de la població i que, en conseqüència, va motivar la necessitat de deixar-ne constància. Europa es troba en un moment de canvi motivat, sobretot, pels conflictes entre potències, i és per aquesta raó que sovint, en estudiar els textos que s'hi van produir, els investigadors s'han centrat en obres amb una càrrega històrica important i, en general, han fixat els seus interessos sobre les dades més objectives dels esdeveniments que recul-len els documents. Ara bé, en les últimes dècades aquest interès per l'estudi de textos moderns ha trobat un nou objectiu: la part més individual i privada dels personatges que van viure la història durant aquest període i que van deixar reflectida als seus escrits, la memòria personal.
Imprenta y literatura española en los siglos XVI y XVII: de las periferias al centro, 2024
This essay describes, through notarial documentation, the commercial project of the Cormellas fam... more This essay describes, through notarial documentation, the commercial project of the Cormellas family. The owners of the company, based in the city of Barcelona, controlled one of the most important presses of the seventeenth century, with the greatest capacity to print and market the literature of the time. Through the study of the documents, we will obtain a first glimpse of the literature they printed, but also of the books they were able to distribute, acting both as the printing centre of the Crown of Aragon and as a periphery in the extensive network of literary commercialisation of the period.
Scripta, 2023
Mitjançant aquest article proposem una revisió de la petjada del teatre en la cultura catalana de... more Mitjançant aquest article proposem una revisió de la petjada del teatre en la cultura catalana del segle xvii. Més concretament revisarem la bibliografia al voltant dels espais de representació i obres representades als teatres de Barcelona i València, destacant la difusió de les comèdies de Lope de Vega en aquests dos espais. Revisem quin és l’impacte del Fénix sobre els teatres, tant pel que fa a les estructures físiques de representació com a la difusió de les comèdies. Repassem algunes
dades rellevants al voltant de la presència de companyies teatrals a València i Barcelona, i mirem de discernir quines obres s’hi representarien, encaixant-les en el panorama peninsular per poder valorar el rol d’aquestes dues ciutats catalanoparlants en el món de les representacions teatrals.
Finalment, plantegem algunes hipòtesis sobre l’existència d’un teatre profà en català i els possibles
entorns i formats per a la circulació del teatre.
Scripta, 2022
Un mite o una llegenda és, en moltes ocasions, una eina per transmetre lliçons o coneixements, co... more Un mite o una llegenda és, en moltes ocasions, una eina per transmetre lliçons o coneixements, com ja feia Plató. Els mites són idees més o menys abstractes que es materialitzen de formes molt diferents depenent de qui articula la narració o de la comunitat en què es desenvolupa i transmet. Sovint funcionen com una mena de superposició a la realitat amb una finalitat concreta, o bé són el resultat d'una experiència destacada, com la esdevé en la mitificació d'episodis històrics o de vides de personatges destacats.
Teixir xarxa, fer camí, 2021
Mitjançant aquest article reflexionem sobre la convivència lingüística en l’època moderna i sobre... more Mitjançant aquest article reflexionem sobre la convivència lingüística en
l’època moderna i sobre els diferents mètodes a través dels quals es van difondre les obres en català. Més concretament, posem el focus d’atenció en els volums que formaven part de les biblioteques dels inteŀlectuals barcelonins de la primera meitat del segle XVII, especialment pel que fa a les obres que es van difondre i conservar en format manuscrit. L’estudi ens valdrà, a més a més, per veure com els relacionaven els inteŀlectuals més influents de l’època i quins eren els textos que despertaven major interés entre ells.
Revista Valenciana de Filologia, 2021
En aquest article analitzem com les biblioteques privades i la correspondència epistolar ens ajud... more En aquest article analitzem com les biblioteques privades i la correspondència epistolar
ens ajuden a construir i estudiar els relats historiogràfics de la Catalunya moderna. Més
concretament, ens centrem en la descripció d’alguns dels membres del que s’ha intitulat el
cercle erudit barceloní, un grup d’intel·lectuals interessats en textos històrics que es van reunir
per tal de reescriure els orígens del territori en els anys previs a l’esclat de la Guerra dels
Segadors. Analitzarem, a més, un cas epistologràfic inèdit fins ara que ens val per explicar
com aquests historiadors també van difondre i completar els seus tractats històrics a través
de l’epistolografia, concretament a través de la correspondència entre el comte de Guimerà,
Jaume Ramon Vila i Esteve de Corbera.
eHumanista/IVITRA 19 , 2021
En aquest article reflexionem sobre quins són els rols de les dones en la societat valenciana del... more En aquest article reflexionem sobre quins són els rols de les dones en la societat valenciana dels segles XVI i XVII. Eren part activa de la societat o un element marginal assotat per les circumstàncies del seu temps?
Estudis filològics i de traducció , 2020
1r número de la revista Estudis filològics i de traducció
Revista Manuscrits, 2018
Una de les eines més efectives per poder conèixer amb més detall els esdeveniments de la històri... more Una de les eines més efectives per poder conèixer amb més detall els esdeveniments de la història és la memorialística. Mitjançant l'estudi d'aquests testimonis de primera mà, ara som capaços d'esbrinar els interessos i les preocupacions del conjunt de la societat en cada període històric. Aquest article pretén descriure el funcionament general de la memorialística i les característiques dels dietaris més concretament. A través de l'estudi de dietaris institucionals catalans però també d'altres de caire privat, duts a terme per autors particulars, desgranem els detalls de la festa barroca de la ciutat comtal i entenem com els esdeveniments més rellevants afectaven la seua quotidianitat i la dels seus coetanis. Veurem amb cadascun dels testimonis elements diferents d'un mateix moment, punts d'atenció diversos davant una mateixa actualitat i, alhora, formes molt variades de fer memòria.
Resum: La recerca en matèria d'humanitats està accedint, de forma progressiva, a l'exhumació de n... more Resum: La recerca en matèria d'humanitats està accedint, de forma progressiva, a l'exhumació de noves fonts que ens permeten conèixer amb més detall el passat. L'estudi de textos memorialístics ens ha permés comprovar que aquesta mena de testimonis no sols s'aproxima en matèria de continguts a altres textos historiogràfics, sinó que, en alguns testimonis, el procés d'escriptura també és ben semblant. Acarem en aquesta ocasió una crònica, la de Pere Antoni Beuter, i un dietari, el de Jaume Ramon Vila, i ens centrem en els mecanismes de confecció del relat per revisar els límits de cadascun dels escrits.
Abstract: The research as for humanities is acceding, step by step, to additional sources for the knowledge of the past. The studies of personal writings allow us to check how this type of writings are similar in the content and in the form how they are written to the historical texts. In this case, we compare a chronicle, written by Pere Antoni Beuter, and a diary, written by Jaume Ramon Vila, and we focus on the writing device of both texts to check the limits of memories and chronicles.
Resum: En aquest article presentem una relació de guerra del 1641, la qual conté el desenvolupame... more Resum: En aquest article presentem una relació de guerra del 1641, la qual conté el desenvolupament de la batalla de Tamarit dins la Guerra dels Segadors. Veurem a través d'aquest testimoni com va funcionar la publicística en aquest període de conflicte entre Catalunya i la monarquia hispànica i perquè eren tan importants aquests textos «menors». L'exemplar que presentem, a més, ens deixa veure el model d'escriptura i el tipus de lector interessat en tota aquesta producció. Abstract: This article introduces a text about the Revolt of Catalonia (1640-1659), which includes the development of the battle of Tamarit. We will see through this witness how the press worked in this period of conflict between Catalonia and the Spanish Monarchy, and why these texts were so important, although often been considered «of secondary importance». The copy presented also lets us see its writing model and the type of reader interested in the whole production.
En este artículo estudiamos la convivencia entre el castellano y el catalán en los textos privado... more En este artículo estudiamos la convivencia entre el castellano y el
catalán en los textos privados del siglo XVII. Veremos, a través del caso
concreto del Dietari de Jaume Ramon Vila, cómo se incorporan fuentes escritas en diferentes idiomas dentro de un mismo diario y cómo los autores hacen servir el mecanismo de la traducción para combinar sus experiencias personales con otro tipo de narraciones como, por ejemplo, las noticias o relaciones impresas.
Resum: L'estudi d'una obra a partir d'un trasllat comporta un risc, que es veu incrementat en tr... more Resum: L'estudi d'una obra a partir d'un trasllat comporta un risc, que es veu incrementat en trobar-nos davant una còpia alterada per la mà del copista. En el cas del Dietari de Jaume Ramon Vila, que es conserva a través d'una còpia parcial duta a terme a partir d'una còpia anterior, és imprescindible una tasca d'anàlisi de l'estructura, per tal de tractar d'esclarir en quina mesura ens ha arribat l'obra així com va ser pensada pel seu autor, i quines modificacions ha sofert el text en general i els seus continguts en particular. En aquest article aportem, per tant, el primer estudi que acosta els investigadors a conèixer el Dietari autògraf de mossèn Vila a través d'una intensa tasca de reorganització i recuperació de noticies
Abstract: The study of a work from a copy carries a risk that is increased if we work with a altered copy by the copyist. In the case of Jaume Ramon Vila' Diary, preserved from a partial copy, carried out from a previous copy, we must analyzing the structure, in order to try to clarify how far we have received the work as it was intended by its author, and what changes it has undergone in the text and content. In this article we provide the first study that approaches the researchers know the Diary of Jaume Ramon Vila through an intense activity of reorganization and recovery of news.
Amb aquest article presentem la figura de l’historiador i heraldista Jaume Ramon Vila i ho fem a ... more Amb aquest article presentem la figura de l’historiador i heraldista Jaume Ramon Vila i ho fem a través de l’estudi de les fonts d’una de les seues obres fins al moment inèdites, el dietari que comprén els anys 1596 -1601. L’autor és ben conegut dins l’àmbit dels estudis catalans de l’edat moderna per la seua obra magna, el Tractat d’Armoria, però no hem de menystindre una activitat tan elaborada i costosa com és la redacció d’un dietari, que en el cas de Vila va estar pensat com una obra que recolliria els esdeveniments més importants de la ciutat de Barcelona i del principat. Vila posaria al servei d’aquest dietari tots els seus coneixements sobre l’elaboració de textos historiogràfics i ens donaria com a resultat un dietari basat en el principi de veracitat, creat a partir de notes i farcit de fonts documentals que recolzen el seu discurs. L’estudi de les fonts i del dietari en general ens acosten a un autor fins ara un tant menystingut i ens permeten aprofundir en el coneixement de l’època i els seus autors.
Caplletra, 69, 2020
En el procés de restitució del valor literari i cultural en què l'època moderna catalana s'ha vis... more En el procés de restitució del valor literari i cultural en què l'època moderna catalana s'ha vist immergida les últimes dècades, Joan Ramis i Ramis ha captat l'atenció dels experts, que des de l'època dels 60 han anat interessant-se pel menorquí amb figures cabdals en aquesta fita com la de Francesc Hernández Sanz o Jordi Carbonell. Des d'aleshores s'han anat incorporant estudis i edicions de l'obra ramisiana, en concret, pel que fa a l'obra Lucrècia, Carbonell va ser el responsable de les tres primeres edicions, dels anys 1968, 1982 i 1984; 1 la tasca editora d'aquest investigador es basava en un sol testimoni i seguia els criteris de la col•lecció editorial «Antologia Catalana», però tot i que marcava el tret de sortida a les edicions ramisianes, la manca d'uns criteris d'edició explícits i d'una correcta anotació del text feia de la seua proposta un projecte a mitges. Seguint l'estela de Carbonell, Melchor (1995) va ser l'encarregat de dur a terme una quarta edició de l'obra, basada en el mateix testimoni que Carbonell, però que seguia uns criteris d'edició força més clars i aportava un aparat de variants. En tot cas, no serà fins a l'edició de Gomila (2004) que podrem accedir a Lucrècia a partir d'un altre testimoni de la transmissió textual de l'obra; ara bé, es tracta d'una edició divulgativa que malauradament no aconsegueix resoldre els errors de la transmissió manuscrita i, en els casos en què esmena el text, l'editor no ho indica. Per tant, la necessitat de fer accessible aquesta obra era clara, però, malgrat els múltiples intents, encara no se'ns havia ofert l'edició crítica definitiva que resolguera algunes qüestions pendents en les propostes anteriors. Ara, gràcies a l'edició de Valsalobre i Melchor, tenim accés a una nova edició de Lucrècia, encapçalada, a més, per un exhaustiu estudi introductori i que fa accessible 1. L'edició de 1984 és una reproducció de l'edició del 1982.
Scripta, 16, 2020
El Lepant de Joan Pujol és, possiblement, una de les obres que més necessitava una edició moderna... more El Lepant de Joan Pujol és, possiblement, una de les obres que més necessitava una edició moderna. L'autor, un prevere de Mataró, escrivia aquesta gesta èpica cabdal per al cristianisme ben segurament el 1572 i aconseguia, gràcies al mecenatge, la seua impressió just un any després. Malgrat aquesta aparent victòria inicial, anys després tant l'autor com la seua obra queien en l'oblit, i el següent punt de "llum" no el trobarem fins el segle xix, gràcies a una edició molt reduïda a mans de Josep Tastu. Aquesta fita aconseguí recuperar, tot i que d'una manera discreta, l'obra de Joan Pujol, que va ser objecte de diverses referències al llarg dels segles xix i xx i d'una edició a càrrec d'Anton el 1970. Aquests són els antecedents del poema èpic de Joan Pujol, però podrien ser els de múltiples obres del període modern a casa nostra. Si bé és cert que en aquest cas la recerca al voltant de l'autor
L'Edat Moderna va significar l'esclat de la cultura escrita d'àmbit públic, resultat de la intens... more L'Edat Moderna va significar l'esclat de la cultura escrita d'àmbit públic, resultat de la intensa ac-tivitat política i bèl·lica europea que va afectar al conjunt de la població i que, en conseqüència, va motivar la necessitat de deixar-ne constància. Europa es troba en un moment de canvi motivat, sobretot, pels conflictes entre potències, i és per aquesta raó que sovint, en estudiar els textos que s'hi van produir, els investigadors s'han centrat en obres amb una càrrega històrica important i, en general, han fixat els seus interessos sobre les dades més objectives dels esdeveniments que recul-len els documents. Ara bé, en les últimes dècades aquest interès per l'estudi de textos moderns ha trobat un nou objectiu: la part més individual i privada dels personatges que van viure la història durant aquest període i que van deixar reflectida als seus escrits, la memòria personal.
El present volum ha de ser una xicoteta porta a l’època moderna i a la figura de l’intel·lectual ... more El present volum ha de ser una xicoteta porta a l’època moderna i a la figura de l’intel·lectual barceloní Jaume Ramon Vila. Conegut com el bisbe del Born, Vila fou un prevere de classe benestant que va participar d’un moviment il·lustrat, el cercle erudit barceloní, junt amb figures com Dídac de Montfar, Antoni Viladamor o Rafael Cervera. Conjuntament es dedicaven a la lectura dels textos historiogràfics i la creació d’un discurs definitiu sobre la preeminència de de la llei catalana per damunt de qualsevol unió dinàstica. El resultat de la seua lectura i escriptura va alimentar una construcció ideològica dels territoris catalans que
encara té un ressò en els nostres dies.
Però tot i que alguns personatges d’aquest període sí que han gaudit d’una amable fama i coneixença, de Jaume Ramon Vila no en sabem pràcticament res. Qui era aquest grafòman que feia copiar cròniques i
tractats d’armoria? Qui era l’home preocupat pel seu llinatge, per la memòria? Aquest volum serveix per donar a conéixer el prevere, l’intel·lectual i el pensador. El lector podrà trobar ací explicades les diferents facetes del biografiat, el seu entorn familiar, les seues xarxes de sociabilització i la descomposició i reconstrucció de la seua herència.
Aficionat a l’escriptura, a la còpia i l’anotació de textos, també presentem la primera descripció conjunta de les tres obres que li coneixem. Autor de tres textos diferents –sobre els valors cristians, sobre els llinatges
catalans i sobre la vida a la ciutat de Barcelona– Jaume Ramon Vila és alhora un exemple clar d’aquesta construcció ideològica de primera meitat del segle XVII i una porta oberta a una societat, a unes preocupacions i a una reestructuració política que la historiografia tradicional ha descrit a l’engrós.
Memòria de la destrucció. Xàtiva, 1707 i altres urbicidis, 2019
En los márgenes de la historia: marginales y minorías, 2021