Mar Massanell i Messalles | Universitat Autònoma de Barcelona (original) (raw)

Papers by Mar Massanell i Messalles

Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 2024

Avui l’expressió i família tota és percebuda com una fórmula habitual de cloenda de les enumeraci... more Avui l’expressió i família tota és percebuda com una fórmula habitual de cloenda de les enumeracions de familiars pròpies de les esqueles mortuòries. Tanmateix, si retrocedim un segle, aquesta funció l’ocupava i demés família (o i demés parents), com a resultat d’una interferència que atorgava a aquest indefinit el valor del cognat castellà, en detriment del significat genuí. Fabra, en la seua tasca de depuració de l’idioma, va pouar en la llengua medieval una solució substitutòria. En el present article, comencem per resseguir en els textos del Mestre els diversos estadis pels quals va passar la proposta, que s’inicia com a i els parents tots, esdevé i parents tots (en convivència amb i tots altres parents) i desemboca en i família tota. A continuació, a través del despullament del Corpus Informatitzat del Català Antic, establim els fonaments medievals de la construcció amb tot posposat i analitzem quins contextos podien legitimar que s’hi ometés l’especificador. Finalment, mitjançant el buidatge del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, mostrem el progrés en la implantació de la proposta de Fabra a partir de la publicació de la Gramàtica catalana de 1918 i constatem que som davant un èxit més del procés de normativització.
PARAULES CLAU: Fabra, esquela mortuòria, quantificador universal, especificador nominal, català antic, normativització.

Catalan Journal of Linguistics, 2024

In this article I deal with the Catalan epistemic marker pot molt ben ser 'it may very well be', ... more In this article I deal with the Catalan epistemic marker pot molt ben ser 'it may very well be', which expresses high confidence on the part of the speaker in the truth value of the propositional content of his utterance. I start by extracting examples of the construction from the CICA, CIVAL and CTILC computerized corpora, and then analyse them within the framework of the Invited Inference Theory of Semantic Change (Traugott & Dasher 2002). Grammaticalization begins in contexts in which the modal periphrasis with poder 'can, may/might' as auxiliary and ésser 'be' as main verb is intensified with the interpolation of the adverb ben 'well', the resulting construction serving as an expressive resource to defend the existence of a previously denied possibility. Through bridge contexts that allow the interlocutor to infer that the speaker values the propositional content of his statement as not only possible but even probable, as happens when the emphatic expression is intended to reinforce a neutral one, or when it is accompanied by a causal clause that gives it inferential value, the conventionalization of the high probability meaning eventually comes about.

Linguistica sine finibus. Estudis dedicats a Montserrat Batllori Dillet, 2023

Aquest treball tracta de les preguntes exclamatives Vols-te creure que...?! i Vols-t’hi jugar que... more Aquest treball tracta de les preguntes exclamatives Vols-te creure que...?! i Vols-t’hi jugar que...?!, emprades com a marcadors modals en alguns parlars catalans, i té com a objectiu justificar-hi l’enclisi dels pronoms febles, la qual contravé la gramàtica del català contemporani. A través de l’anàlisi de mostres obtingudes del Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), s’evidencia que l’adjunció del clític pronominal darrere de la forma verbal finita era la ubicació àmpliament predominant en català antic en les oracions principals afirmatives neutres de verb inicial. Aquesta constatació permet de suposar que les construccions analitzades remunten al període de vigència de l’enclisi, la qual devia quedar-hi fossilitzada de resultes dels processos de gramaticalització que van convertir Vols-te creure que...?! en un marcador modal de sorpresa i Vols-t’hi jugar que...?! en un marcador modal epistèmic equivalent a la perífrasi de probabilitat amb deure, però amb una càrrega emfàtica que aquesta no té.
Paraules clau: pronoms clítics, preguntes exclamatives, gramaticalització, marcadors modals, català antic.
Abstract
This paper is about exclamatory questions Vols-te creure que...?! (literally, want-you to believe that...) and Vols-t’hi jugar que...?! (literally, want-you-there to bet that...), used as modal markers in some Catalan varieties. The aim of this study is to justify the enclisis of the weak pronouns to the verb, which violates Contemporary Catalan grammar. The analysis of data extracted from the Computerized Corpus of Old Catalan (CICA) makes evident that weak pronoun postposition to finite verb clearly predominated in Old Catalan in neuter affirmative main clauses in which the verb was the first constituent. This finding allows us to assume that the analysed constructions date back to the period in which enclisis was the usual position in them. The fossilization of weak pronoun postposition is a consequence of two grammaticalization processes: the one that turned Vols-te creure que...?! into a modal marker of surprise, and the one that converted Vols-t’hi jugar que...?! into an epistemic modal marker, equivalent to the periphrasis of probability with deure (must), but emphatic.
Keywords: clitic pronouns, exclamatory questions, grammaticalization, modal markers, Old Catalan.

Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall, 2023

Resum: Maragall va escriure la seua obra en un període en què el català parlat a Barcelona, del q... more Resum: Maragall va escriure la seua obra en un període en què el català parlat a Barcelona, del qual tenim una descripció a l'Ensayo de gramática de catalán moderno (1891), de Fabra, es distanciava força del català acadèmic que prescrivien els gramàtics més influents del s. XIX, de Ballot a Bofarull. Un dels aspectes en què l'evolució de la llengua havia generat més polimorfisme era la flexió verbal i, en particular, la conjugació del mode subjuntiu. En aquest article descrivim i analitzem els usos de les marques morfològiques de present de subjuntiu (PS) i d'imperfet de subjuntiu (IS) en l'obra en vers de Maragall, a partir del buidatge del volum I de la nova edició crítica de les obres completes, Poesia i teatre. En el PS conviuen els morfs /i/ (torni), /a/ (puga), /ia/ (mòria) i Ø (guard), i en l'IS, /s/ (fos), /se/ (haguesse) i /ɾa/ (manara) a les persones 1 i 3, i /se/ (sabesses) i /si/ (estiméssiu) a les persones 2, 4, 5 i 6. Malgrat algunes vacil•lacions, que reflecteixen les que es produïen en el català central de l'època, la distribució d'aquestes marques no és aleatòria, sinó que revela certs usos del poeta sostinguts amb prou constància, a més de la seua capacitat de recórrer a formes desusades en el barceloní del seu temps quan se'n pot beneficiar per a ajustar el recompte sil•làbic d'un vers al metre de la composició o per a fer-lo rimar.
Paraules clau: Joan Maragall-morfologia-polimorfisme-flexió verbal-conjugació-mode subjuntiu-present de subjuntiu-imperfet de subjuntiu

Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 2023

Resum: Una de les característiques del català antic que no s'ha conservat, tret d'algunes restes ... more Resum: Una de les característiques del català antic que no s'ha conservat, tret d'algunes restes dialectals, és la doble auxiliaritat dels temps de perfet, que es construïen amb haver o ésser (p. ex., ha parlat vs. és arribat). El primer ocorria en les construccions transitives i intransitives agentives, mentre que el segon era emprat en les estatives, esdevenimentals, resultatives de canvi d'estat i de lloc, intransitives pronominals, reflexives directes i passives. Tot i que la substitució de ésser per haver és un procés que es va desenvolupar sobretot durant l'edat moderna i que va culminar en la contemporània, en el català medieval ja se'n detecten indicis. En aquest article, partint del buidatge i de la classificació dels perfets del Curial, identifiquem les mostres en què haver ocorre en lloc de ésser, analitzem els factors que ho poden haver afavorit i els relacionem amb les vies d'entrada de haver assenyalades en treballs previs. Concloem que el Curial manté amb fermesa la doble auxiliaritat i que la innovació hi queda pràcticament restringida a les construccions impersonals relatives amb romandre, sobrar, venir, esdevenir i succeir, les quals contenen un datiu experimentador com a subjecte lògic.

Constància i senderi en l’estudi lingüístic. Miscel·lània en honor del professor Lluís Gimeno Betí, 2023

A partir del contingut de la Gramàtica valenciana de 1950, de Sanchis Guarner, la importància de ... more A partir del contingut de la Gramàtica valenciana de 1950, de Sanchis Guarner, la importància de la qual ha estat assenyalada en diversos treballs d’història de la lingüística (Rico & Solà 1995, Bonet 2000, Julià-Muné 2019), en el present treball ens referim a la posició de Sanchis Guarner respecte del fabrisme —és a dir, respecte de la doctrina gramatical proposada per Pompeu Fabra per a la normativització de la llengua catalana— en dos àmbits: la fonètica i el lèxic. Per al primer, posem en relació la part de «Fonètica» (p. 61-104) de la Gramàtica valenciana amb les normes ortoèpiques de la «Introducció» (p. 9-26) de la Gramàtica catalana de Fabra (1a ed. de 1918; 7a ed. de 1933). Quant al lèxic, atès que aquest no constitueix una part específica dels continguts de les obres gramaticals, n’espigolem alguns dels usos de Sanchis Guarner en la redacció de la Gramàtica valenciana i prenem com a corpus lexicogràfic fabrià de referència la primera edició del Diccionari general de la llengua catalana, de 1932, llavors vigent.

Els mitjans escrits i audiovisuals com a formadors lingüístics, 2023

Aquest capítol recupera un episodi de la història contemporània de la llengua catalana: la repres... more Aquest capítol recupera un episodi de la història contemporània de la llengua catalana: la represa de la prescripció lingüística en els mitjans de comunicació després de la desfeta de la Guerra civil (1936-1939) i de la subsegüent instauració del règim dictatorial franquista (1939-1975). L’estudi se centra en la que sembla que va ser la primera secció de divulgació de la normativa de la postguerra i consta de tres parts. La primera aporta dades biogràfiques del pioner de la represa, l’arxiver del Palau de la Música Catalana Mateu Piguillem i Casadejust, que havia estat deixeble de Fabra a la Càtedra Superior de Català i va ser inscrit en el Cens de Professors de Català de la Generalitat republicana (1931-1939). La segona part és una presentació de la revista que va acollir, encara en ple franquisme, aquesta primera columna sobre llengua: Jovenívola (1955-1960), que era el butlletí interior de l’Orfeó Català i va arribar a treure quaranta-quatre números. I, en la tercera part, s’analitzen cinc aspectes de la «Secció filològica» que Piguillem va inserir a Jovenívola: el títol, la motivació, el mètode, les fonts i els continguts.

Estudis Romànics, 2023

Bazán a la premsa: violències, gènere i representació»; d'aquesta manera, la institució se sumà a... more Bazán a la premsa: violències, gènere i representació»; d'aquesta manera, la institució se sumà als actes commemoratius del centenari de la mort de l'escriptora corunyesa (1851-1921). L'activitat va ser organitzada per AD-HUC (Centre de Recerca. Teoria, Gènere, Sexualitat) en el marc del projecte «Gènere, violència i representació. Els textos de creació a la premsa femenina peninsular (1848-1918)», GenViPreF, codirigit per Elena Losada i María Xesús Lama. J. M. González Herrán (USC) inaugurà la jornada amb una conferència dedicada als catorze contes de l'autora-n'inclogué un de desconegut fins ara-que tracten la violència de gènere des de l'«altra cara», és a dir, en què les agressores són les dones. Pardo Bazán subverteix així el tòpic de l'«àngel de la llar», alhora que dota d'agència els personatges femenins per desafiar les normes de la societat i de la moral. En la primera sessió de ponències, Marisa Sotelo (UB) va examinar els articles feministes publicats a La ilustración artística i en destacà aspectes com la defensa de l'educació de les dones en igualtat i sense restriccions, en contra de la formació limitada al servei de la família. Una altra crítica contundent de Pardo Bazán-en aquest cas, a un sistema judicial articulat al voltant dels interessos masculins-es va portar a coŀlació durant la ponència d'Álex Alonso (Brooklyn College-CUNY), que remarcà l'abundància de protagonistes juristes en les noveŀles de l'autora, com representants d'una elit dirigent corrupta i amoral. Donatella Siviero (Università degli Studi di Messina), pel seu costat, se centrà en la campanya engegada per optar a una plaça de la RAE, arran de la qual Pardo Bazán cridà a establir aliances entre dones disposades a lluitar per no ser excloses. Montserrat Amores (UAB) va encetar la segona sessió del simposi amb l'estudi d'un relat curt, «El indulto», que adverteix dels perills de l'aplicació d'aquest dret de gràcia en casos de violència de gènere. Igualment combativa fou la Pardo Bazán cronista de l'Exposició Universal, tal com mostrà Isabel Clúa (US) tot comentant les crítiques feministes presents en aquests articles. En tercer lloc va intervenir Santiago Díaz Lage (UNED), que indagà en la presència de l'escriptora a l'espai públic, una presència que ella mai no va voler veure condicionada o limitada per qüestions de gènere. La relectura dels articles de Pardo Bazán sobre la guerra de Cuba a partir de la teoria dels afectes fou la proposta amb què Enric Bou (Università ca' Foscari Venezia) obrí la tercera sessió. A continuació, Susana Bardavío (UBU) posà el focus, també, en la temàtica colonial: analitzà la imatge de les Filipines i del seu procés d'independència en els contes de l'autora. A la cloenda, Adolfo Sotelo (UB) resseguí les passes i les vivències de Pardo Bazán a la Barcelona de 1888, ciutat que visità amb motiu de l'Exposició Universal. El Simposi va finalitzar amb una reunió, tancada al públic, de l'equip del projecte GenViPreF.

Estudis Romànics, 2023

La XVI Trobada va acabar amb la visita guiada pels carrers del nucli antic de la ciutat: «La memò... more La XVI Trobada va acabar amb la visita guiada pels carrers del nucli antic de la ciutat: «La memòria secreta de la Girona pecadora», a càrrec del periodista i escriptor Gerard Bagué. Esperarem amb deler la XVII Trobada del GEE, prevista per al 4 i 5 de novembre de 2022, a Menorca, i que girarà al voltant de l'Obra del Cançoner Popular, que l'any que ve celebrarà els 100 anys del seu inici. Sílvia Veà Vila Universitat Rovira i Virgili-GEE Homenatge de la Societat d'Onomàstica al professor Emili Casanova en el seu 65è aniversari (Universitat de Barcelona, 1 d'octubre de 2021).-Hi ha persones que es fan estimar de tothom. I el professor Emili Casanova, catedràtic de la Universitat de València (UV) i membre estat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), n'és un cas ben clar. Els seus companys de la Societat d'Onomàstica (SdO), que actualment presideix, li van retre un homenatge, sentit i sincer, aprofitant l'avinentesa del seu 65è aniversari. L'acte va tenir lloc la tarda del divendres 1 d'octubre de 2021, a l'aula Joan Maragall de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB). Gràcies a la complicitat de companys i amics, i també de la seva esposa, Conxeta Cerdà, i dels seus fills, Marc i Aitana, Casanova hi va comparèixer pensant-se que l'esperava una més de les reunions de la junta de la societat científica esmentada. Tot just la seva imatge va aparèixer al llindar de la porta de l'antiga aula 111, però, l'homenatjat es va veure sorprès per un càlid i llarg aplaudiment que tots els assistents li vam oferir posats dempeus i que ell va rebre visiblement emocionat. La taula presidencial estava formada per Enric Ribes, membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i director de l'Oficina d'Onomàstica d'aquesta institució; Joan Rafael Ramos, vicepresident de l'AVL i catedràtic de la UV, i Mar Batlle, tècnica de l'Oficina d'Onomàstica de l'IEC i professora a la UB. Per raons de força major hi faltava, ben a desgrat seu, la persona de qui havia partit la iniciativa de l'homenatge: el catedràtic de la UB i membre de l'IEC José Enrique Gargallo, el qual va haver d'intervenir per mitjans telemàtics. El primer a prendre la paraula va ser Ribes, que va explicar com la junta directiva de la SdO havia acollit amb entusiasme la proposta d'homenatge «al professor, al mestre, al promotor onomàstic, a l'activista cívic, a l'amic Emili Casanova», i també va donar les gràcies a la UB per haver cedit l'espai on ens havíem aplegat. Tot seguit, es va produir la intervenció per videoconferència del professor Gargallo, que va rememorar com havia fet la coneixença de Casanova, el llunyà juliol de 1983, i va resseguir com s'havia anat forjant l'amistat que ara els uneix, a través d'un reguitzell de trobades que tenien com a teló de fons l'estudi dels parlars castellans-anomenats també parlars xurros-del País Valencià. Gargallo va voler deixar constància de la gratitud cap a tots els qui havien fet possible que la seva idea d'homenatjar Casanova fructifiqués: Mar Batlle, coeditora del volum mirades sobre Emili Casanova en el seu 65è aniversari (Barcelona: Societat d'Onomàstica, 2021); els setze autors que hi van contribuir aportant-hi la seva visió sobre l'homenatjat; Òscar Bagur, que va encarregar-se de la maquetació de l'obra; la SdO, que en va assumir les despeses, i M. Reina Bastardas, que va contribuir a organitzar l'acte de presentació del llibre. A continuació va prendre la paraula Batlle, com a curadora, juntament amb Gargallo, del volum d'homenatge i va destacar que la lectura de les catorze semblances que s'hi apleguen, encomanades a amics i coŀlaboradors estrets de Casanova, revela que «hi ha caracteritzacions que es van repetint al llarg de les mirades, com ara la humilitat, la bonhomia, la generositat, la fidelitat, l'avidesa de saber». Batlle va desgranar el rosari de contribucions que integren el llibre. Després de la presentació dels editors, el volum s'obre amb una «Carta a Emili Casanova» escrita per Joseph Gulsoy, la qual va seguida pels perfils de l'homenatjat que tracen Maite Mollà, Aigües Vives

Estudis Romànics, 2023

guistico tradizionale della Liguria, vede ora ampliarsi le possibilità di accesso a un testo fond... more guistico tradizionale della Liguria, vede ora ampliarsi le possibilità di accesso a un testo fondamentale della tradizione letteraria genovese e ligure.

Estudis Romànics, 2023

Els mitjans de comunicació de massa contemporanis dels territoris de parla catalana han inclòs el... more Els mitjans de comunicació de massa contemporanis dels territoris de parla catalana han inclòs els coneixements lingüístics, sobretot normatius, entre els temes que han tractat, cosa que obeeix a una demanda social. La resposta a l’interès per aquest tipus de contingut es concreta en seccions de divulgació de la normativa i d’altres coneixements sobre llengua que els mitjans escrits i audiovisuals han difós. L’alt impacte que el sector de la comunicació té en l’audiència i la responsabilitat social que assumeix en l’educació del públic justifiquen que existeixi i es desenvolupi una línia de recerca en humanitats que s’ocupi d’analitzar els trets que caracteritzen les seccions esmentades i la funció que fan aquests espais, els quals han estat i són presents, d’una manera sostinguda, durant el segle xx i començament del xxi, a la premsa, la ràdio i la televisió, amb independència de l’estatus legal de l’idioma. L’objectiu de l’article que el lector té a les mans és donar notícia d’aquesta línia de recerca sobre l’extensió social de la normativa als mitjans de comunicació de massa. Aquesta presentació s’estructura en sis apartats. El primer en fixa l’objectiu; el segon exposa el marc teòric en què s’ha enquadrat la investigació en aquesta matèria; el tercer n’indica l’objecte d’estudi; el quart detalla els recursos humans i materials que s’han posat al servei del desenvolupament d’aquesta línia; el cinquè recull els resultats que se n’han obtingut en forma de trobades acadèmiques i publicacions, i el sisè apartat, que tanca l’article, apunta una reflexió final.

Els Marges, 2022

La publicació, el juliol de 2019, de les dades recollides l'any anterior en l'Enquesta d'Usos Lin... more La publicació, el juliol de 2019, de les dades recollides l'any anterior en l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP) va renovar la preocupació social pel futur de la llengua catalana. En aquest context, els darrers dos anys han aparegut diverses obres de divulgació lingüística que pretenen atacar mites com les bondats del bilingüisme social, conscienciar la població de la situació delicada en què es troba el català i fer propostes per a revitalitzar la llengua, començant per capgirar la norma de convergència lingüística cap al castellà. En aquest «Al marge» ens en fem ressò.
Paraules clau: futur del català, bilingüisme social, norma de convergència lingüística, model de llengua.

Cauriensia, 2022

La historiografía lingüística señala como primera gramática histórica del catalán la Gramática de... more La historiografía lingüística señala como primera gramática histórica del catalán la Gramática de la lengua catalana, póstuma e inconclusa, de Tomàs Forteza, editada en 1915 con un prólogo de Antoni M. Alcover. A pesar de ello, en 1884 Ignasi Ferrer i Carrió, docente, articulista y autor de diversas obras gramaticales, había publicado una con el título de Gramática histórica de las lenguas castellana y catalana, que tiene la idiosincrasia de tratar en paralelo estas dos lenguas y que también para el castellano es la primera que se presenta como histórica, dos décadas antes que el Manual elemental de gramática histórica española, de Ramón Menéndez Pidal. En el presente artículo nos acercamos a dicha gramática de Ferrer i Carrió a través de lo que de ella se refleja en las publicaciones periódicas coetáneas y mediante los paratextos de la propia Gramática histórica de las lenguas castellana y catalana, una obra que, pese a no resultar muy lograda, presentó la novedad de ser la primera que reclamó para sí el calificativo de histórica.

Palabras clave: catalán, gramática histórica, historia de la lengua catalana, historiografía lingüística, Ignasi Ferrer i Carrió.

Caplletra, 2013

Resum: En aquest article d'orientació geolingüística i diacrònica, basat fonamentalment en dades ... more Resum: En aquest article d'orientació geolingüística i diacrònica, basat fonamentalment en dades de l'Atles lingüístic del domini català (ALDC) i del Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), s'analitzen més de vuitanta denominacions catalanes del crepuscle. D'una banda, se'n proporciona una doble classificació per criteris morfosintàctics, primerament, i motivacionals, després. De l'altra, se n'estudia la distribució geogràfica actual per lexemes, que s'ofereix cartografiada, i quan és possible, es ressegueixen les traces històriques de les diverses denominacions.
Abstract: In this paper, more than eighty names for twilight are analyzed, in a geolinguistic and dyachronic perspective, on the basis of the data shown in the linguistic atlas of Catalan (l'Atles lingüístic del domini català, ALDC) and in the online corpus of Old Catalan (Corpus Informatitzat del Català Antic, CICA). They are classified both according to morphosyntactic and motivational criteria. We also examine the current geographical distribution of Catalan names for twilight by lexemes and, when possible, some historical data about them are given.

Antoni M. Badia i Margarit: rellevància acadèmica, inquietud científica i servei a la llengua, 2022

En aquest capítol dedicat al llegat d’Antoni M. Badia i Margarit a la dialectologia i la geolingü... more En aquest capítol dedicat al llegat d’Antoni M. Badia i Margarit a la dialectologia i la geolingüística em refereixo principalment a tres aspectes. En primer lloc, als inicis de Badia com a dialectòleg, que es concreten en les enquestes que va dur a terme a l’Alt Aragó i en els articles i les monografies que se’n deriven sobre la llengua aragonesa. En segon lloc, al paper de Badia com a impulsor d’una obra geolingüística admirable: l’Atles lingüístic del domini català, que avui es troba en una fase molt avançada de publicació. I, en tercer lloc, al pas que va fer Badia des d’una dialectologia de caire historicista fins a una dialectologia d’orientació estructuralista, en uns treballs, i sociolingüística, en uns altres. Finalment, i d’una manera breu, esmento com l’interès de Badia pels dialectes es projecta en la seva producció no dialectològica: sigui en l’obra gramatical, d’enfocament diacrònic o sincrònic; sigui en la recerca sobre els orígens de la llengua catalana, que va fomentar debats científics apassionants i enriquidors; sigui en la seva visió de la llengua estàndard com una varietat que ha d’articular coherentment formes lingüístiques provinents de diversos dialectes.

Discurs llegit en la sessió inaugural del curs 2022-2023 de l'Institut d'Estudis Catalans.

In this paper, we analyze more than eighty names for twilight, in a geolinguistic and dyachronic ... more In this paper, we analyze more than eighty names for twilight, in a geolinguistic and dyachronic perspective, on the basis of the data shown in the linguistic atlas of Catalan ALDC and in the online corpus of Old Catalan CICA. We classify them by both morphosyntactic and motivational criteria. We also examine the current geographical distribution of Catalan names for twilight by lexemes and, when possible, we give some historical data about them.

Estudis Romànics, 2022

Necrològica de Vicent de Melchor Muñoz (Barcelona, 1958-2021)

Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 2021

El llenguado és un programa sobre llengua sorgit del Departament de Nous Formats de TV3 i emès pe... more El llenguado és un programa sobre llengua sorgit del Departament de Nous Formats de TV3 i emès per aquesta cadena entre el 15 de gener i el 25 de març de 2020. Malgrat que es va enregistrar just després que l'Institut d'Estudis Catalans enllestís l'actualització de la normativa ortogràfica i gramatical de la llengua catalana, El llenguado no està concebut com un espai de divulgació de la normativa. Amb un format propi d'un programa d'entreteniment, persegueix afavorir l'extensió social del català, en un context de preocupació pels resultats de les enquestes d'usos lingüístics de la població desenvolupades per l'IdesCat i la Direcció General de Política Lingüística. Per a assolir l'objectiu de fer perdre la por de parlar català independentment del nivell de coneixement que se'n tingui, el programa adopta una «actitud dessolemnitzadora» en el tractament de la llengua. MOTS CLAU: llengua normativa, variació dialectal, procés d'estandardització, mitjans de comunicació, extensió de l'ús social de la llengua.

Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 2024

Catalan Journal of Linguistics, 2024

Linguistica sine finibus. Estudis dedicats a Montserrat Batllori Dillet, 2023

Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall, 2023

Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 2023

Constància i senderi en l’estudi lingüístic. Miscel·lània en honor del professor Lluís Gimeno Betí, 2023

Els mitjans escrits i audiovisuals com a formadors lingüístics, 2023

Estudis Romànics, 2023

Els Marges, 2022

Cauriensia, 2022

Palabras clave: catalán, gramática histórica, historia de la lengua catalana, historiografía lingüística, Ignasi Ferrer i Carrió.

Caplletra, 2013

Antoni M. Badia i Margarit: rellevància acadèmica, inquietud científica i servei a la llengua, 2022

Discurs llegit en la sessió inaugural del curs 2022-2023 de l'Institut d'Estudis Catalans.

Estudis Romànics, 2022

Necrològica de Vicent de Melchor Muñoz (Barcelona, 1958-2021)

Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 2021

Aquesta obra recull la recerca duta a terme per l'autora amb l’objectiu d’estudiar el procés d’or... more Aquesta obra recull la recerca duta a terme per l'autora amb l’objectiu d’estudiar el procés d’orientalització dels parlars de dues poblacions de l’Alt Urgell: la Seu d’Urgell, capital comarcal, i Coll de Nargó. La investigació es basa en l’anàlisi de la morfologia flexiva nominal i verbal recollida en enquestes dialectals efectuades sobre el terreny a parlants d’edats diverses. L’estudi mostra el retrocés de les formes nord-occidentals més antigues a la capital comarcal, substituïdes per variants modernes del català central o de l’estàndard, que solen coincidir. Quan no hi ha coincidència, es fa evident el canvi històric en els factors de pressió sobre les variants nord-occidentals. Així, les formes dialectals no normatives estan distribuïdes entre adults i vells: les nord-occidentals es mantenen amb vitalitat a Coll de Nargó, però no a la Seu d’Urgell, on fa temps que s’han introduït les del català central, per la pressió del veïnatge d’un dialecte més prestigiós. Les formes estàndard no es distribueixen per poblacions, sinó per edat: s’han difós entre els joves d’ambdues localitats, fet que indica que és un fenomen més recent degut probablement a l’escolarització.

Publicacions de l'Abadia de Montserrat ("Textos i Estudis de Cultura Catalana", 240), 2020

RESUM: Partint de la descripció i l’anàlisi de dades obtingudes de buidatges exhaustius del Corpu... more RESUM: Partint de la descripció i l’anàlisi de dades obtingudes de buidatges exhaustius del Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), que abraça des dels primers textos en la nostra llengua, del segle XI, fins a obres i documents de la fi del segle XVI, «No m’à romasa sinó la honestat» indaga en l’inici del procés lent i gradual de substitució de l’auxiliar ésser per haver en l’àmbit que era propi d’aquell per herència llatinovulgar i ho fa fixant-se en tres tipus de construccions (les estatives d’existència, les estatives de permanència i les esdevenimentals) que comparteixen el fet d’haver admès d’una manera primerenca la innovació en la selecció de l’auxiliar, entre la segona meitat del segle XIII i la primera del XIV. L’anàlisi de les característiques de les mostres innovadores, amb l’objectiu de detectar-hi trets comuns que ajudin a comprendre les vies d’entrada i d’avenç del canvi lingüístic, és la raó de ser de la recerca continguda en aquest volum.
Després d’una introducció adreçada a situar el lector menys familiaritzat amb el tema de la selecció de l’auxiliar de perfet, l’obra s’estructura en tres capítols, cadascun centrat en un dels tres tipus de construcció esmentats. Així, el primer s’interessa per les estatives d’existència i analitza les vacil·lacions en l’ús d’ésser com a auxiliar de perfet d’ésser, tant en construccions locatives com atributives i existencials, alhora que contrasta el comportament d’aquest verb amb el d’estar, que selecciona haver com a auxiliar de perfet des dels orígens de la llengua en els diferents usos que cobreix. El següent capítol tracta de les alternances entre els auxiliars ésser i haver en les construccions estatives de permanència amb els verbs romandre, emprat des dels primers textos, i restar, que li fa la competència a partir del segle XV, i assenyala el comportament diferencial de les estructures pseudoimpersonals respecte de les que no contenen un datiu EXPERIMENTADOR. Finalment, el tercer estudi ofereix una visió del canvi en l’auxiliar dels temps de perfet en les construccions esdevenimentals. S’hi tracten tant els verbs propis per antonomàsia d’aquestes estructures durant l’edat mitjana, que són el pronominal seguir-se (en concurrència amb el menys freqüent esdevenir-se) i el no pronominal esdevenir (que ocasionalment rep la competència de seguir), com altres verbs que comencen a inserir-s’hi coincidint amb el declivi d’esdevenir al llarg del segle XV, el més habitual dels quals és passar, tot i que també entren en joc sobrevenir, succeir, (a)contènyer(-se) i ocórrer.
L’obra té una clara unitat temàtica i un fil conductor ben definit, com queda palès en el capítol de conclusions, en què es relacionen els resultats obtinguts dels tres estudis pel que fa a cinc aspectes. Primer: la cronologia del procés de substitució d’ésser per haver. Segon: la incidència de la innovació, molt variable en funció del tipus de construcció i de la centúria. Tercer: els contextos afavoridors del canvi, entre els quals destaquen les construccions pseudoimpersonals i les estructures pronominals de tipus esdevenimental que duen un SN TEMA indefinit. Quart: les característiques de les construccions amb l’auxiliar innovador, especialment pel que fa al manteniment sovintejat de la concordança en gènere i nombre del participi amb el subjecte i també quant a la manca de concordança en nombre del verb amb l’argument intern quan aquest és indefinit i ocorre en posició postverbal, la qual s’observa sobretot en obres de procedència nord-occidental. I cinquè: les causes que van motivar l’inici de l’expansió d’haver com a auxiliar de perfet, que reposen en els usos existencials d’aquest verb, tant per l’associació que s’hi estableix entre haver i els sintagmes nominals indefinits, com pel paral·lelisme estructural que s’observa entre les construccions presentacionals i les pseudoimpersonals.
El llibre es completa amb un annex sobre dos tipus de construccions existencials del català antic. D’una banda, les presentacionals amb haver o haver-hi acompanyades del participi d’un verb inacusatiu com restar, entrar o morir amb funció predicativa («hi havia entrats ben ·M· hòmens»). De l’altra, les impersonals temporals amb haver més el participi de passar com a predicatiu («molts dies ha passats»). Són estructures que cal distingir dels primers casos d’innovació en la selecció de l’auxiliar dels verbs inacusatius que poden inserir-s’hi, distinció no sempre fàcil d’assolir, atès que només les construccions amb el SN TEMA plural poden evidenciar la manca de concordança en nombre del verb i, doncs, el caràcter impersonal de l’estructura.