Enric Olivares Torres | Universitat de València (original) (raw)
Papers by Enric Olivares Torres
AOBH, Cuadernos de Ciencia Abierta Aras de los Olmos Big History, 2024
Las fiestas de moros y cristianos son una celebración tradicional en la Comunidad Valenciana en l... more Las fiestas de moros y cristianos son una celebración tradicional en la Comunidad Valenciana en la que, de manera idealizada y simbólica, se conmemora el histórico y secular enfrentamiento entre los ejércitos musulmán y cristiano. La diversidad de manifestaciones festivas, rituales y recreativas es tan grande y heterogénea como su extensión geográfica. Las más conocidas son una variante moderna gestada durante el primer tercio del siglo XIX alrededor del territorio comprendido por las llamadas comarcas centrales y el curso del río Vinalopó, destacándose por ser las más conocidas las de Alcoi, Ontinyent y Villena. Pervive, sin embargo, otro tipo de expresiones festivas menos espectacularizadas basadas en la representación teatral de enfrentamientos fingidos entre moros y cristianos. Son las llamadas Relaciones de las comarcas interiores de la Plana de Utiel-Requena, y, especialmente –y objeto de estudio en este
texto a través de los alquileres de las vestimentas en Casa Insa de Valencia–, los Entramoros en La Serranía y el Rincón de Ademuz. Estos simulacros con sus relaciones escenifican el secuestro de una imagen sagrada y su posterior conversión al cristianismo, habiéndose conservado relativamente fiel a sus orígenes, celebrándose todavía en los municipios de Aras de los Olmos y de Tuéjar en el Alto Turia.
Efímere, 2024
La representació d'elements visuals sorgits de la festa del Corpus Christi de València ha servit ... more La representació d'elements visuals sorgits de la festa del Corpus Christi de València ha servit com a tema d'inspiració per a la pintura costumista dels segles XIX i XX. Autors com Ferrandis, Benlliure, Fillol, Pinazo o Sorolla captaren en els seus llenços aquestes manifestacions festives populars com a expressió d'una imatge identitària idealitzada i edulcorada del que era València i la seua horta. Aquestes mirades, però, no sempre han estat uniformes i han anat canviant conforme ho feia la societat, aportant noves propostes cap al que representaven. Fins i tot, més enllà de la pintura costumista o de la pròpia disciplina pictòrica. La seua anàlisi ens pot ajudar a entendre com una festivitat local pot sintetitzar, a partir dels seus elements més representatius i a través de diferents disciplines artístiques, alguns aspectes del que es considera ser valencià.
Saó, 2023
Recerca documental de les manifestacions històriques del Cant de la Carxofa al territori valencià.
Rituals. Revista de Cultura Festiva, 2024
L’anàlisi i la posada en valor d’una trajectòria cultural tan prolífica i polièdrica com la de Ma... more L’anàlisi i la posada en valor d’una trajectòria cultural tan prolífica i polièdrica com la de Maximilià Thous i Orts és encara a dia de hui un tema lamentablement pendent de realització.
Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, 2023
Estudi de les festes patronals d'Alaquàs a través de la documentació aportada per l'arxiu particu... more Estudi de les festes patronals d'Alaquàs a través de la documentació aportada per l'arxiu particular de la Casa Insa de València.
POTESTAS. Estudios del Mundo Clásico e Historia del Arte
En 1708 el fraile franciscano Antonio Cabrera de Córdoba publicaba su obra Glorias de el Señor D.... more En 1708 el fraile franciscano Antonio Cabrera de Córdoba publicaba su obra Glorias de el Señor D. Felipe Quinto, en cuyo frontispicio incluía un grabado de Juan Bautista Ravanals en el que se representaba al monarca a caballo venciendo a sus rivales. La fórmula no era, por supuesto, original, sino que está basada en unos esquemas convencionales consolidados por la tradición visual y mantenidos por otros tipos iconográficos similares. Le acompañan una serie de textos en los que se insiste en la ayuda divina a su causa en el contexto de la Guerra de Sucesión.
SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna
La celebració d’una festa d’acció de gràcies per les victòries de Brihuega i Villaviciosa a final... more La celebració d’una festa d’acció de gràcies per les victòries de Brihuega i Villaviciosa a finals del 1710 esdevingué l’escenari idoni per a l’exhibició de mostres sinceres de lleialtat cap al monarca per part de la vila d’Alzira. La finalitat d’aquestes mostres de goig a través de la festa, la literatura i la visualitat tenia com a objectiu principal la transmissió d’una sèrie de valors i fidelitats cap al poder monàrquic al temps que legitimava davant els seus vassalls l’adhesió de la vila al Borbó en un moment crucial en què el tron d’Espanya es decantava definitivament cap a la seua posició en els darrers moments de la guerra de Successió.
El sol de occidente: sociedad, textos, imágenes simbólicas e interculturalidad, 2020, ISBN 9788412230178, págs. 361-386, 2020
Con este estudio queremos analizar la proyección visual de una de las representaciones menos cono... more Con este estudio queremos analizar la proyección visual de una de las representaciones menos conocidas del cardenal Cisneros: su imagen como combatiente sagrado, montado a caballo y luchando a caballo en defensa de los suyos. Fue esta una imagen creada a partir del esquema formal de la figura del apóstol Santiago como matamoros.
This article offers an interpretation of the possible meanings present in the ancient altar-piece... more This article offers an interpretation of the possible meanings present in the ancient altar-piece or reredos of Saint James the Apostle in Algemesi [province of Valencia], painted by Francisco Ribalta between 1603 and 1610. It studies the different iconographical types that formed the altar-piece and their underlying literary tradition by means of an interpretation of the ideological discourse manifested in the diverse narrative and conceptual images, as examples of conversion, preaching and virtue as a path to perfection in Christian life.
La tesis doctoral presentada por Enrique Olivares Torres bajo el titulo “L’ideal d’evangelitzacio... more La tesis doctoral presentada por Enrique Olivares Torres bajo el titulo “L’ideal d’evangelitzacio guerrera. Iconografia dels cavallers sants” tiene como finalidad el estudio iconografico de los santos de caracter militar, y como objetivos particulares el analisis de sus tipos iconograficos. En ella ofrece una vision general de los procesos de creacion de los santos caballeros hispanicos integrados dentro del tema de encuadre de la victoria del bien sobre el mal, partiendo de la representacion del heroe victorioso en la antiguedad y finalizando en las implicaciones historicas y culturales que estos han tenido a lo largo de la historia. Presente en la mayoria de civilizaciones antiguas y en un buen numero de relatos mitologicos, en el mundo clasico su principal exponente fue la figura de Alejandro Magno, adoptado y difundido a traves del aparato visual del imperio romano. Una vez recibido y adaptado al arte cristiano, dicho tema sirvio para sentar los precedentes iconograficos de un b...
Potestas. Estudios del mundo clásico e Historia del Arte, 2022
Resumen: En 1708 el fraile franciscano Antonio Cabrera de Córdoba publicaba su obra Glorias de el... more Resumen: En 1708 el fraile franciscano Antonio Cabrera de Córdoba publicaba su obra Glorias de el Señor D. Felipe Quinto, en cuyo frontispicio incluía un grabado de Juan Bautista Ravanals, en el que se representaba al monarca a caballo venciendo a sus rivales. La fórmula no era, por supuesto, original, sino que estaba basada en unos esquemas convencionales consolidados por la tradición visual y mantenidos por otros tipos iconográficos similares. Le acompañan una serie de textos en los que se insiste en la ayuda divina a su causa en el contexto de la Guerra de Sucesión.
Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 2022
La celebració d’una festa d’acció de gràcies per les victòries de Brihuega i Villaviciosa a final... more La celebració d’una festa d’acció de gràcies per les victòries de Brihuega i Villaviciosa a finals del 1710 esdevingué l’escenari idoni per a l’exhibició de mostres sinceres de lleialtat cap al monarca per part de la vila d’Alzira. La finalitat d’aquestes mostres de goig a través de la festa, la literatura i la visualitat tenia com a objectiu principal la transmissió d’una sèrie de valors i fidelitats cap al poder monàrquic al temps que legitimava davant els seus vassalls l’adhesió de la vila al Borbó en un moment crucial en què el tron d’Espanya es decantava definitivament cap a la seua posició en els darrers moments de la guerra de Successió.
Scripta, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 2021
L'article analitza la connexió simbòlica establerta a través de l'espectacle festiu entre la imat... more L'article analitza la connexió simbòlica establerta a través de l'espectacle festiu entre la imatge del príncep de la milícia celestial, sant Miquel, i la del rei Felip V. La finalitat d'aquesta unió a través de la literatura, la imatge i la festa tenia com a objectiu principal el reforçament de la posició privilegiada del monarca com a enviat de Déu al temps que legitimava, a través de la seua visualitat i davant els seus vassalls, el poder absolut d'una monarquia que havia hagut de disputar en el camp de batalla. D'altra banda, la celebració d'una festa d'acció de gràcies per les victòries de Brihuega i Villaviciosa el 1711 esdevingué l'escenari idoni per a l'exhibició de mostres sinceres de lleialtat i fidelitat cap al monarca per part de la ciutat de València. La celebració valentina s'emmarcava en el context d'una Guerra de Successió que estava a punt de resoldre's a favor del Borbó.
Eikón Imago, 2020
El presente artículo analiza los convencionalismos y recursos visuales utilizados en las leyendas... more El presente artículo analiza los convencionalismos y recursos visuales utilizados en las leyendas de santos guerreros, basados en las fuentes del Antiguo y el Nuevo Testamento con la finalidad de ofrecer una mayor comprensión del fenómeno de la sacralización de la guerra y la función de las imágenes de santos caballeros en el ámbito hispánico. Son numerosos los ejemplos en los que los santos guerreros aparecen reiteradamente amparando a los ejércitos cristianos o destrozando a las huestes enemigas. En muchos de estos casos, algunos de los elementos significantes utilizados presentan una evidente asociación con las grandes gestas del Antiguo Testamento, conformándose como recurrentes en la tradición visual.
Els Papers del Corpus, 2018
Com en moltes ciutats, a València, la celebració de la festa del Corpus Christi tenia la seua con... more Com en moltes ciutats, a València, la celebració de la festa del Corpus Christi tenia la seua continuïtat durant els huit dies següents al Dijous de Corpus, moment en què les parròquies valentines competies amb vistoses processons. Aquest estudi recull aquelles processons que celebraven les diferents parròquies de la ciutat durant la Huitava del Corpus, al llarg dels segles XIX i XX, a través de la documentació de l'arxiu de la roberia Casa Insa de València així com la hemeroteca local.
La orden de Montesa y San Jorge de Alfama. Arquitecturas, imágenes y textos (ss. XIV-XIX), 2019
Un estudio iconográfico en torno a la imagen de la Visión de san Jorge en la batalla del Puig, in... more Un estudio iconográfico en torno a la imagen de la Visión de san Jorge en la batalla del Puig, incluida en el Retablo de San Jorge del Centenar de la Ploma, en el que se indaga acerca de los esquemas compositivos en los que se basó y su fortuna visual a lo largo de la historia, así como los estereotipos y convencionalismos iconográficos que se encuentran en ella. También se incide en los valores significativos que este tipo de imágenes albergan.
III Congrés Universitat de València - Institus d'Estudis Comarcals. Patrimoni Immaterial. Experiències en el territori valencià, Universitat de València, València, 2017, 2017
Introducció a la història d'una dansa ritual característica del País Valencià, conservada i recup... more Introducció a la història d'una dansa ritual característica del País Valencià, conservada i recuperada a alguns pobles com ara Algemesí, Sueca, l'Alcúdia i Morella. Recull notícies documentals sobre la presència d'aquesta dansa a alguns pobles valencians als segles XIX i XX.
Ars Longa, 2016
Aquest estudi vol donar a conèixer la visualitat artística del venerable fra Miquel de Fabra, fig... more Aquest estudi vol donar a conèixer la visualitat artística del venerable fra Miquel de Fabra, figura històrica relacionada amb la conquesta de les ciutats de Palma i València. Fundador dels convents dominics d’ambdues ciutats, Fabra ha sigut representat de manera significativa però escassa al llarg dels segles passats. L’article analitza les fonts literàries que han generat la llegenda de la visió del venerable volant per l’aire enmig de la batalla i també les representacions visuals, tant narratives com conceptuals, que han donat lloc als diversos tipus iconogràfics.
Benifaió en Festes 2010, p. 65-70
Danses, misteris i figures bíbliques a les festes patronals a santa Bàrbara al poble de Benifaió ... more Danses, misteris i figures bíbliques a les festes patronals a santa Bàrbara al poble de Benifaió (València), entre els segles XIX i XX.
AOBH, Cuadernos de Ciencia Abierta Aras de los Olmos Big History, 2024
Las fiestas de moros y cristianos son una celebración tradicional en la Comunidad Valenciana en l... more Las fiestas de moros y cristianos son una celebración tradicional en la Comunidad Valenciana en la que, de manera idealizada y simbólica, se conmemora el histórico y secular enfrentamiento entre los ejércitos musulmán y cristiano. La diversidad de manifestaciones festivas, rituales y recreativas es tan grande y heterogénea como su extensión geográfica. Las más conocidas son una variante moderna gestada durante el primer tercio del siglo XIX alrededor del territorio comprendido por las llamadas comarcas centrales y el curso del río Vinalopó, destacándose por ser las más conocidas las de Alcoi, Ontinyent y Villena. Pervive, sin embargo, otro tipo de expresiones festivas menos espectacularizadas basadas en la representación teatral de enfrentamientos fingidos entre moros y cristianos. Son las llamadas Relaciones de las comarcas interiores de la Plana de Utiel-Requena, y, especialmente –y objeto de estudio en este
texto a través de los alquileres de las vestimentas en Casa Insa de Valencia–, los Entramoros en La Serranía y el Rincón de Ademuz. Estos simulacros con sus relaciones escenifican el secuestro de una imagen sagrada y su posterior conversión al cristianismo, habiéndose conservado relativamente fiel a sus orígenes, celebrándose todavía en los municipios de Aras de los Olmos y de Tuéjar en el Alto Turia.
Efímere, 2024
La representació d'elements visuals sorgits de la festa del Corpus Christi de València ha servit ... more La representació d'elements visuals sorgits de la festa del Corpus Christi de València ha servit com a tema d'inspiració per a la pintura costumista dels segles XIX i XX. Autors com Ferrandis, Benlliure, Fillol, Pinazo o Sorolla captaren en els seus llenços aquestes manifestacions festives populars com a expressió d'una imatge identitària idealitzada i edulcorada del que era València i la seua horta. Aquestes mirades, però, no sempre han estat uniformes i han anat canviant conforme ho feia la societat, aportant noves propostes cap al que representaven. Fins i tot, més enllà de la pintura costumista o de la pròpia disciplina pictòrica. La seua anàlisi ens pot ajudar a entendre com una festivitat local pot sintetitzar, a partir dels seus elements més representatius i a través de diferents disciplines artístiques, alguns aspectes del que es considera ser valencià.
Saó, 2023
Recerca documental de les manifestacions històriques del Cant de la Carxofa al territori valencià.
Rituals. Revista de Cultura Festiva, 2024
L’anàlisi i la posada en valor d’una trajectòria cultural tan prolífica i polièdrica com la de Ma... more L’anàlisi i la posada en valor d’una trajectòria cultural tan prolífica i polièdrica com la de Maximilià Thous i Orts és encara a dia de hui un tema lamentablement pendent de realització.
Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, 2023
Estudi de les festes patronals d'Alaquàs a través de la documentació aportada per l'arxiu particu... more Estudi de les festes patronals d'Alaquàs a través de la documentació aportada per l'arxiu particular de la Casa Insa de València.
POTESTAS. Estudios del Mundo Clásico e Historia del Arte
En 1708 el fraile franciscano Antonio Cabrera de Córdoba publicaba su obra Glorias de el Señor D.... more En 1708 el fraile franciscano Antonio Cabrera de Córdoba publicaba su obra Glorias de el Señor D. Felipe Quinto, en cuyo frontispicio incluía un grabado de Juan Bautista Ravanals en el que se representaba al monarca a caballo venciendo a sus rivales. La fórmula no era, por supuesto, original, sino que está basada en unos esquemas convencionales consolidados por la tradición visual y mantenidos por otros tipos iconográficos similares. Le acompañan una serie de textos en los que se insiste en la ayuda divina a su causa en el contexto de la Guerra de Sucesión.
SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna
La celebració d’una festa d’acció de gràcies per les victòries de Brihuega i Villaviciosa a final... more La celebració d’una festa d’acció de gràcies per les victòries de Brihuega i Villaviciosa a finals del 1710 esdevingué l’escenari idoni per a l’exhibició de mostres sinceres de lleialtat cap al monarca per part de la vila d’Alzira. La finalitat d’aquestes mostres de goig a través de la festa, la literatura i la visualitat tenia com a objectiu principal la transmissió d’una sèrie de valors i fidelitats cap al poder monàrquic al temps que legitimava davant els seus vassalls l’adhesió de la vila al Borbó en un moment crucial en què el tron d’Espanya es decantava definitivament cap a la seua posició en els darrers moments de la guerra de Successió.
El sol de occidente: sociedad, textos, imágenes simbólicas e interculturalidad, 2020, ISBN 9788412230178, págs. 361-386, 2020
Con este estudio queremos analizar la proyección visual de una de las representaciones menos cono... more Con este estudio queremos analizar la proyección visual de una de las representaciones menos conocidas del cardenal Cisneros: su imagen como combatiente sagrado, montado a caballo y luchando a caballo en defensa de los suyos. Fue esta una imagen creada a partir del esquema formal de la figura del apóstol Santiago como matamoros.
This article offers an interpretation of the possible meanings present in the ancient altar-piece... more This article offers an interpretation of the possible meanings present in the ancient altar-piece or reredos of Saint James the Apostle in Algemesi [province of Valencia], painted by Francisco Ribalta between 1603 and 1610. It studies the different iconographical types that formed the altar-piece and their underlying literary tradition by means of an interpretation of the ideological discourse manifested in the diverse narrative and conceptual images, as examples of conversion, preaching and virtue as a path to perfection in Christian life.
La tesis doctoral presentada por Enrique Olivares Torres bajo el titulo “L’ideal d’evangelitzacio... more La tesis doctoral presentada por Enrique Olivares Torres bajo el titulo “L’ideal d’evangelitzacio guerrera. Iconografia dels cavallers sants” tiene como finalidad el estudio iconografico de los santos de caracter militar, y como objetivos particulares el analisis de sus tipos iconograficos. En ella ofrece una vision general de los procesos de creacion de los santos caballeros hispanicos integrados dentro del tema de encuadre de la victoria del bien sobre el mal, partiendo de la representacion del heroe victorioso en la antiguedad y finalizando en las implicaciones historicas y culturales que estos han tenido a lo largo de la historia. Presente en la mayoria de civilizaciones antiguas y en un buen numero de relatos mitologicos, en el mundo clasico su principal exponente fue la figura de Alejandro Magno, adoptado y difundido a traves del aparato visual del imperio romano. Una vez recibido y adaptado al arte cristiano, dicho tema sirvio para sentar los precedentes iconograficos de un b...
Potestas. Estudios del mundo clásico e Historia del Arte, 2022
Resumen: En 1708 el fraile franciscano Antonio Cabrera de Córdoba publicaba su obra Glorias de el... more Resumen: En 1708 el fraile franciscano Antonio Cabrera de Córdoba publicaba su obra Glorias de el Señor D. Felipe Quinto, en cuyo frontispicio incluía un grabado de Juan Bautista Ravanals, en el que se representaba al monarca a caballo venciendo a sus rivales. La fórmula no era, por supuesto, original, sino que estaba basada en unos esquemas convencionales consolidados por la tradición visual y mantenidos por otros tipos iconográficos similares. Le acompañan una serie de textos en los que se insiste en la ayuda divina a su causa en el contexto de la Guerra de Sucesión.
Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 2022
La celebració d’una festa d’acció de gràcies per les victòries de Brihuega i Villaviciosa a final... more La celebració d’una festa d’acció de gràcies per les victòries de Brihuega i Villaviciosa a finals del 1710 esdevingué l’escenari idoni per a l’exhibició de mostres sinceres de lleialtat cap al monarca per part de la vila d’Alzira. La finalitat d’aquestes mostres de goig a través de la festa, la literatura i la visualitat tenia com a objectiu principal la transmissió d’una sèrie de valors i fidelitats cap al poder monàrquic al temps que legitimava davant els seus vassalls l’adhesió de la vila al Borbó en un moment crucial en què el tron d’Espanya es decantava definitivament cap a la seua posició en els darrers moments de la guerra de Successió.
Scripta, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 2021
L'article analitza la connexió simbòlica establerta a través de l'espectacle festiu entre la imat... more L'article analitza la connexió simbòlica establerta a través de l'espectacle festiu entre la imatge del príncep de la milícia celestial, sant Miquel, i la del rei Felip V. La finalitat d'aquesta unió a través de la literatura, la imatge i la festa tenia com a objectiu principal el reforçament de la posició privilegiada del monarca com a enviat de Déu al temps que legitimava, a través de la seua visualitat i davant els seus vassalls, el poder absolut d'una monarquia que havia hagut de disputar en el camp de batalla. D'altra banda, la celebració d'una festa d'acció de gràcies per les victòries de Brihuega i Villaviciosa el 1711 esdevingué l'escenari idoni per a l'exhibició de mostres sinceres de lleialtat i fidelitat cap al monarca per part de la ciutat de València. La celebració valentina s'emmarcava en el context d'una Guerra de Successió que estava a punt de resoldre's a favor del Borbó.
Eikón Imago, 2020
El presente artículo analiza los convencionalismos y recursos visuales utilizados en las leyendas... more El presente artículo analiza los convencionalismos y recursos visuales utilizados en las leyendas de santos guerreros, basados en las fuentes del Antiguo y el Nuevo Testamento con la finalidad de ofrecer una mayor comprensión del fenómeno de la sacralización de la guerra y la función de las imágenes de santos caballeros en el ámbito hispánico. Son numerosos los ejemplos en los que los santos guerreros aparecen reiteradamente amparando a los ejércitos cristianos o destrozando a las huestes enemigas. En muchos de estos casos, algunos de los elementos significantes utilizados presentan una evidente asociación con las grandes gestas del Antiguo Testamento, conformándose como recurrentes en la tradición visual.
Els Papers del Corpus, 2018
Com en moltes ciutats, a València, la celebració de la festa del Corpus Christi tenia la seua con... more Com en moltes ciutats, a València, la celebració de la festa del Corpus Christi tenia la seua continuïtat durant els huit dies següents al Dijous de Corpus, moment en què les parròquies valentines competies amb vistoses processons. Aquest estudi recull aquelles processons que celebraven les diferents parròquies de la ciutat durant la Huitava del Corpus, al llarg dels segles XIX i XX, a través de la documentació de l'arxiu de la roberia Casa Insa de València així com la hemeroteca local.
La orden de Montesa y San Jorge de Alfama. Arquitecturas, imágenes y textos (ss. XIV-XIX), 2019
Un estudio iconográfico en torno a la imagen de la Visión de san Jorge en la batalla del Puig, in... more Un estudio iconográfico en torno a la imagen de la Visión de san Jorge en la batalla del Puig, incluida en el Retablo de San Jorge del Centenar de la Ploma, en el que se indaga acerca de los esquemas compositivos en los que se basó y su fortuna visual a lo largo de la historia, así como los estereotipos y convencionalismos iconográficos que se encuentran en ella. También se incide en los valores significativos que este tipo de imágenes albergan.
III Congrés Universitat de València - Institus d'Estudis Comarcals. Patrimoni Immaterial. Experiències en el territori valencià, Universitat de València, València, 2017, 2017
Introducció a la història d'una dansa ritual característica del País Valencià, conservada i recup... more Introducció a la història d'una dansa ritual característica del País Valencià, conservada i recuperada a alguns pobles com ara Algemesí, Sueca, l'Alcúdia i Morella. Recull notícies documentals sobre la presència d'aquesta dansa a alguns pobles valencians als segles XIX i XX.
Ars Longa, 2016
Aquest estudi vol donar a conèixer la visualitat artística del venerable fra Miquel de Fabra, fig... more Aquest estudi vol donar a conèixer la visualitat artística del venerable fra Miquel de Fabra, figura històrica relacionada amb la conquesta de les ciutats de Palma i València. Fundador dels convents dominics d’ambdues ciutats, Fabra ha sigut representat de manera significativa però escassa al llarg dels segles passats. L’article analitza les fonts literàries que han generat la llegenda de la visió del venerable volant per l’aire enmig de la batalla i també les representacions visuals, tant narratives com conceptuals, que han donat lloc als diversos tipus iconogràfics.
Benifaió en Festes 2010, p. 65-70
Danses, misteris i figures bíbliques a les festes patronals a santa Bàrbara al poble de Benifaió ... more Danses, misteris i figures bíbliques a les festes patronals a santa Bàrbara al poble de Benifaió (València), entre els segles XIX i XX.
El ball dels tornejants o del torneig és una dansa ritual valenciana de caràcter marcial de gran ... more El ball dels tornejants o del torneig és una dansa ritual valenciana de caràcter marcial de gran tradició històrica al territori valencià consistent en un enfrontament fingit entre els seus intèrprets, habitualment huit. La seua particularitat és la utilització d’unes fines varetes de fusta, en substitució de les llances o espases, les quals fan vibrar i les llancen a l’aire mentre executen el ball. La música que els acompanya és un tambor o timbal, en alguns casos amb l’afegit d’un pifre, el qual marca amb els seus tocs secs el ritme pausat i solemne d’aquesta dansa.
Lligada a la celebració de festejos civils i religiosos, la dansa del torneig s’escenificava de manera habitual des del segle XVII tant a la ciutat de València com a nombroses localitats valencianes. Malauradament, sols a algunes poques ha pogut perviure sense alteració fins als nostres dies. És el cas d’Algemesí, lligat a la Festa de la Mare de Déu de la Salut, i de Morella que, amb el nom de Ball de torners, s’interpreta en les Festes del Sexenni. Sortosament, en els darrers anys el ball del torneig s’ha recuperat a dues poblacions riberenques on hi existia una llarga tradició, interrompuda durant dècades, com són les festes dedicades a la Mare de Déu de Sales de Sueca i a l’Entrà de la Mare de Déu de l’Oreto de l’Alcúdia. Atés això, aquesta és una dansa que es recupera alhora que es configura com un element representatiu i identitari de la cultura festiva valenciana.
Alzira va ser una de les poblacions més destacades del període musulmà, amb fills il·lustres com ... more Alzira va ser una de les poblacions més destacades del període musulmà, amb fills
il·lustres com ara els cèlebres escriptors Ibn Amira, Ibn Hafaja, Ibn Tomlus o Iban
Al-Zaqaq. Va ser l’escenari del martiri de tres germans que, amb el temps, esdevingueren
els seus patrons així com l’escenari de la mort del seu rei conqueridor. També
en l’etapa medieval, arran de la conquesta de Jaume I, vam ser una de les principals
viles del regne de València, juntament amb la capital i Xàtiva, Oriola i Morella. És la
pàtria del cardenal Jaume Serra que quasi arribà a ser papa a les primeries del segle
DIRECTORS
DE LA HISTÒRIA D’ALZIRA
PRESENTACIÓ
DIRECTORS
DE LA HISTÒRIA D’ALZIRA
Ester Alba Pagan
Degana de la Facultat de Geografia i Història
Aureliano J. Lairón Plá
Arxiver municipal i Cronista oficial d’Alzira
XVI. Pot presumir orgullosa de ser la pàtria i llotja de la taronja i del seu comerç, amb
algun altre camp de tarongers documentat ja en el segle XV. Va ser la ciutat que es
va prestar al savi bacteriòleg Jaume Ferran per a la pràctica de la vacuna anticolèrica
que tants i bons resultats va donar. Va ser la ciutat on Emilio Castelar, president de la
I República Espanyola, intentà el regeneracionisme republicà, una ciutat progressista
on es va desenvolupar fortament el sindicalisme, l’associacionisme obrer i agrari i on
es va fundar la segona Casa del Poble d’Espanya, va ser la ciutat que va inspirar el
novel·lista Blasco Ibáñez per a escriure una de les seues més inspirades obres literaries:
Entre naranjos, una ciutat que entre finals del segle XIX i fins als anys seixanta
del segle passat va ser pel seu nombre d’habitants la primera de la província, la ciutat
natal d’un dels més grans empresaris que ha tingut l’Estat espanyol, l’industrial Lluís
Suñer, etc.
Universitat de València, 2019
Com s’organitzaven les festes patronals als pobles de la Ribera del Xúquer? Quins són els orígens... more Com s’organitzaven les festes patronals als pobles de la Ribera del Xúquer? Quins són els orígens dels diferents elements rituals i folklòrics que hui en dia formen part dels principals seguicis processionals i festius d’aquesta comarca? Existeix algun paral·lelisme o filiació directa entre cadascuna de les danses que els componen? Quines han estat les principals desaparicions i pervivències que s’hi han donat al llarg de la història?
L’anàlisi detallada de les festes patronals a les diverses poblacions riberenques registrades als arxius de la roberia Insa de València, negoci familiar que durant els segles XIX i XX ha vestit les festes de nombroses localitats valencianes, és el nucli principal d’aquesta investigació que ens vol portar cap a la reflexió sobre la importància i repercussions d’aquesta riquesa patrimonial immaterial, la qual, a dia de hui, necessita d’un coneixement precís i exhaustiu com a pas previ per a la seua revaloració i difusió com a senya d’identitat de la cultura popular valenciana.
Ajuntament d'Algemesí, 2018
Catàleg de l'exposició dedicada a l'escultor d'Algemesí Leonardo Borràs Artal, comisariada per Al... more Catàleg de l'exposició dedicada a l'escultor d'Algemesí Leonardo Borràs Artal, comisariada per Alejandro Villar, Enric Olivares i Josep Esteve Adam. Exposició celebrada a la Sala d'Exposicions Municipal d'Algemesí entre l'1 de setembre i el 15 d'octubre de 2017.
L'Ullal Cultural, 2018
Catàleg raonat de l'exposició fotogràfica a partir de l'obra escultòrica de Leonardo Borràs
Ajuntament d'Algemesí, Sep 2012
Estudio iconográfico del retablo mayor de la parroquia de San Jaime de Algemesí pintado por Franc... more Estudio iconográfico del retablo mayor de la parroquia de San Jaime de Algemesí pintado por Francisco Ribalta, así como un recorrido iconológico sobre la presencia de la imagen de Santiago en esta población valenciana.
Ayuntamiento de Valencia, 2009
Estudio de las pinturas, esculturas y grabados que conforma la colección de arte del galerista y ... more Estudio de las pinturas, esculturas y grabados que conforma la colección de arte del galerista y escritor Adolfo de Azcárraga conservadas en el Museo de la Ciudad del Ayuntamiento de Valencia.
Ajuntament d'Algemesí, Apr 2007
Un estudi històric-artístic sobre la creació del partit liberal a Algemesí i el seu Casino com a... more Un estudi històric-artístic sobre la creació del partit liberal a Algemesí i el seu Casino com a reflex de la societat algemesinenca del segle XX.
Ajuntament d'Algemesí, 2007
Estudi del plafons ceràmics conservats en l'interior d'algunes cases urbanes i rurals algemesinen... more Estudi del plafons ceràmics conservats en l'interior d'algunes cases urbanes i rurals algemesinenques.
Ajuntament d'Algemesí, 2006
Un estudi sobre la història d'una de les danses rituals que configuren la processó de la Mare de ... more Un estudi sobre la història d'una de les danses rituals que configuren la processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011.
Ajuntament d'Algemesí, 2005
Estudi dels plafons ceràmics devocionals conservats a Algemesí.
Ignoranti quem portum petat, nullus suus ventus est: novos caminhos e desafios dos estudios icónico-textuais / nuevos caminos y desafíos en los estudios icónico-textuales , 2023
El presente estudio analiza algunas imágenes significativas del juez israelita Gedeón insertas en... more El presente estudio analiza algunas imágenes significativas del juez israelita Gedeón insertas en la tradición emblemática y las pone en relación con sus fuentes literarias y los discursos visuales derivados
de ellas. Destaca la representación del vellocino como imagen de la pureza y la plenitud de la gracia concedida por Yahvé, en la que los Padres de la Iglesia pronto vieron una prefiguración de la virginidad de María Inmaculada, o la imagen de la antorcha encendida junto a la jarra rota, alusión al valor y el esfuerzo realizados por Gedeón para vencer a los madianitas. Asimismo, se indaga sobre los usos de dichas imágenes en relación con el poder y las devociones, resaltando el papel de Gedeón como ejemplo de fe, gobierno eficaz y una rectitud moral.
Imágenes. Encrucijadas interdisciplinares, 2023
Se analizan las relaciones entre el arte y las manifestaciones folklóricas y festivas de carácter... more Se analizan las relaciones entre el arte y las manifestaciones folklóricas y festivas de carácter popular a partir de las representaciones de tableaux vivant por parte de algunos grupos folklóricos valencianos.
Patrimoni Immaterial a la Ribera del Xúquer , 2023
Una aproximació a mig segle de festes patronals a Benifaió a través dels programes impresos .
En la senda de Alciato, 2022
En los libros de texto de historia contemporánea es habitual encontrarse con ilus- traciones de c... more En los libros de texto de historia contemporánea es habitual encontrarse con ilus- traciones de carácter satírico relativas al reparto territorial de un país, un continente o incluso el mundo por parte de potencias vecinas, colonizadoras o imperialistas. Se trata de representaciones en las que sus protagonistas, exagerados en sus rasgos físicos o expresivos, son motivo de ridiculización, crítica o incluso denuncia por parte de los artífices de dichas imágenes con el fin de expresar una situación de injusticia o desamparo. Este tipo de imágenes, incluidas dentro del género de las cari- caturas políticas, alberga sin embargo un potencial simbólico que puede ser analizado como un tema de encuadre, destacando el impacto que estas han tenido en la imaginación histórica a la hora de visualizar satíricamente los procesos de negociación política internacional. Dentro de la variedad de contextos que este conjunto de caricaturas políticas presenta, podemos establecer una serie de temas con suficientes características visuales comunes que nos permiten clasificarlas en tres grupos diferenciados: la imagen del reparto de un territorio a través de la división en un mapa, la metáfora del reparto de un pastel y la partición de un postre o pudding en forma de globo terráqueo.
Josep Renau y el tiempo de las imágenes, 2022
Josep Renau i el temps de les imatges
Muixerangues al cel, 2022
Estudi al voltant de la indumentària muixeranguera a partir de les notes de lloguer de la històri... more Estudi al voltant de la indumentària muixeranguera a partir de les notes de lloguer de la història casa de robes Insa de València.
El Patrimoni Artístic Valencià. La tasca del Departament d'Història de l'art de la Universitat de València en els últims 35 anys, Universitat de Valencia. Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial, 2020
El Sol de Occidente. Sociedad, textos, imágenes simbólicas e interculturalidad, 2020
Con este estudio queremos analizar la proyección visual de una de las representaciones menos cono... more Con este estudio queremos analizar la proyección visual de una de las representaciones menos conocidas del cardenal Cisneros: su imagen como combatiente sagrado, montado a caballo y luchando a caballo en defensa de los suyos. Fue esta una imagen creada a partir del esquema formal de la figura del apóstol Santiago como matamoros.
Història d'Alzira. Geografia física i humana. Art i patrimoni cultural, 2020
Un repàs a les festes del Corpus Christi a Alzira, les festes patronals als Sants Patrons i la Ma... more Un repàs a les festes del Corpus Christi a Alzira, les festes patronals als Sants Patrons i la Mare de Déu del Lluch, així com la recuperació de les danses rituals en les últimes dècades.
Història d'Alzira. Geografia física i humana. Art i patrimoni cultural, 2020
Un estudi sobre les celebracions àuliques i religioses a l'Alzira dels segles XVII i XVIII
Història d'Alzira. Geografia física i humana. Art i patrimoni cultural, 2020
Pintura renaixentista i barroca a la vila d'Alzira
Història d'Alzira. Geografia física i humana. Art i patrimoni cultural, 2020
Escultura renaixentista i barroca a la vila d'Alzira.
Un estudio de la trayectoria artística del pintor de Xàtiva, Juan Francés (1921-2014), representa... more Un estudio de la trayectoria artística del pintor de Xàtiva, Juan Francés (1921-2014), representante valenciano del llamado expresionismo mediterráneo.
Martínez, Francesc A. (coord.), La confraria de la Santíssima Verge de la Soledat de l'Alcúdia: passat i present, Aj. l'Alcúdia, 2017., Apr 2017
García Mahíques, Rafael (dir.), Los tipos iconográficos de la tradición cristiana. 2. Los Ángeles I. La Gloria y sus jerarquías, Ediciones Encuentro, 2016, pp. 318-371.
García Mahíques, Rafael (dir.), Los tipos iconográficos de la tradición cristiana. 2. Los Ángeles I. La Gloria y sus jerarquías, Ediciones Encuentro, 2016, pp. 430-489.
García Mahíques, Rafael (dir.), Los tipos iconográficos de la tradición cristiana. 2. Los Ángeles I. La Gloria y sus jerarquías, Ediciones Encuentro, 2016, pp. 404-429.
García Mahíques, Rafael (dir.), Los tipos iconográficos de la tradición cristiana. 2. Los Ángeles I. La Gloria y sus jerarquías, Ediciones Encuentro, 2016, pp. 372-403.
García Mahíques, Rafael (dir.), Los tipos iconográficos de la tradición cristiana. 2. Los Ángeles I. La Gloria y sus jerarquías, Ediciones Encuentro, 2016, pp. 300-317.
Tesi doctoral dirigida pel professor Dr. Rafael García Mahíques, defensada en febrer de 2016.