Matrimonis mixtos i fills de la barreja a Catalunya : dels xarnegos als «cafè amb llet»? (original) (raw)
Related papers
Rodríguez-García, D., Lubbers, M., Solana, M., Miguel-Luken, V. de (2015) “Contesting the Nexus Between Intermarriage and Integration: Findings from a Multidimensional Study in Spain”, The Annals of the American Academy of Political and Social Science, 662 (1): 223-245. , 2015
Mixed Marriages and Mixed-race Children in Catalonia: From “charnegos” to “café con leche”? Abstract: As noted by historian Jaume Vicens Vives, Catalonia is “a product of many yeasts, and, therefore, a good slice of the country belongs to a biology and a culture of hybridity.” Furthermore, “mixedness” in Catalonia, the product of unions between natives and migrants (whether French, Andalusian, etc.), has always gone hand in hand with immigrant integration, including Francesc Candel’s “Other Catalans” or “charnegos,” the migrants who arrived in the 1940s-60s and who have long since become full citizens. However, little is known about both the extent and the social significance of mixed unions between the native population and recent foreign immigrants, who arrived during the international migration boom of the last decade. In this chapter, we show, first, the incidence and socio-demographic characteristics of this phenomenon at different times during the past and present in Catalonia. Second, we study social attitudes toward the current mixing, presenting first-hand information from mixed couples and their descendants that alerts us to trends in social discrimination, where racial appearance could limit the sense of belonging, the processes of socialization, and the social integration of the “new other Catalans.” Keywords: immigration, intermarriage, mixedness, second generation, identity, discrimination, social cohesion. CITATION: Rodríguez-García, D.; Miguel Luken, V. de (2015) “Matrimonis mixtes i fills de la barreja a Catalunya: dels ‘xarnegos’ als ‘cafè amb llet’?” [Mixed Marriages and Mixed-race Children in Catalonia: From ‘charnegos’ to ‘café con leche’?] In: Migracions del segle XX i XXI a Catalunya. Una mirada Candeliana, Barcelona: Direcció General per la Immigració, Departament de Benestar Social i Família, Generalitat de Catalunya, Col·lecció Ciutadania i immigració núm. 11, Recerca i Immigració VII, Cap. 8, 193-218. ****** Matrimonios mixtos e hijos de la mezcla en Cataluña: de los “charnegos” a los “café con leche”? Resumen: Como ya señaló Jaume Vicens Vives, Cataluña es “fruto de varias levaduras y, por tanto, una buena rebanada del país pertenece a una biología ya una cultura de mestizaje”. Además, la mezcla o “mixticidad” en Cataluña producto de las uniones entre nativos e inmigrantes (franceses, murcianos, andaluces, etc.) ha ido siempre de la mano de la integración, incluidos los otros catalanes “charnegos” de Francesc Candel, que se han convertido ya en catalanes de pleno derecho. Todavía se sabe muy poco, sin embargo, sobre el alcance y significado social de la mezcla entre la población nativa y los inmigrantes extranjeros más recientes, llegados durante el boom migratorio internacional de la última década, y sobre la que se abren importantes interrogantes. En este capítulo mostraremos, primero, la incidencia y características sociodemográficas de este fenómeno en diferentes momentos del pasado y del presente. Segundo, estudiaremos las actitudes sociales hacia la mixticidad actual, presentando información de primera mano que alerta sobre tendencias de discriminación social donde el criterio fenotípico podría condicionar el sentimiento de pertenencia, los procesos de socialización y de integración social de los “nuevos otros catalanes”. Palabras clave: inmigración, matrimonios mixtos, mixticidad, segundas generaciones, identidad, discriminación, cohesión social. ****** Matrimonis mixtes i fills de la barreja a Catalunya: dels “xarnegos” als “cafè amb llet”? Resum: Com ja va assenyalar Jaume Vicens Vives, Catalunya és “fruit de diversos llevats i, per tant, un bona llesca del país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge”. A més, la barreja o “mixticitat” a casa nostra, producte de les unions entre nadius i forasters (francesos, murcians, andalusos, etc.) ha anat sempre de la mà de la integració, inclosos els altres catalans “xarnegos” de Francesc Candel, que han esdevingut ja catalans de ple dret. Encara se sap ben poc, però, sobre l’abast i significat social de la barreja entre la població nadiua i els immigrants estrangers més recents, arribats durant el boom migratori internacional de la darrera dècada, i sobre la qual s’obren importants interrogants. En aquest capítol mostrarem, primer, la incidència i característiques sociodemogràfiques d’aquest fenomen en diferents moments del passat i del present. Segon, estudiarem les actituds socials envers la mixticitat actual, presentant informació de primera mà que alerta sobre tendències de discriminació social on el criteri fenotípic podria condicionar el sentiment de pertinença, els processos de socialització i d’integració social dels “nous altres catalans”. Paraules clau: immigració, matrimonis mixtes, mixticitat, segones generacions, identitat, discriminació, cohesió social. Matrimonis mixtes i fills de la barreja a Catalunya: dels "xarnegos" als "cafè amb llet"?. https://www.researchgate.net/publication/269762885\_Matrimonis\_mixtes\_i\_fills\_de\_la\_barreja\_a\_Catalunya\_dels\_xarnegos\_als\_caf\_amb\_llet http://benestar.gencat.cat/web/sites/benestar/ca/el\_departament/publicacions/immigracio/col\_leccio\_ciutadania\_i\_immigracio/recercaimmigracio7.art
Matrimonis mixtos i fills de la barreja a Catalunya
Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família eBooks, 2015
Com ja va assenyalar Jaume Vicens Vives, Catalunya és «fruit de diversos llevats i, per tant, una bona «llesca» del país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge». A més, la barreja o mixticitat a casa nostra, producte de les unions entre nadius i forasters (francesos, murcians, andalusos, etc.), ha anat sempre de la mà de la integració, inclosos els altres catalans o xarnegos de Francesc Candel, que han esdevingut ja catalans de ple dret. Encara se sap ben poc, però, sobre l'abast i significat social de la barreja entre la població nadiua i els immigrants estrangers més recents, arribats durant el boom migratori internacional de la darrera dècada, i sobre la qual s'obren importants interrogants. En aquest capítol, primer mostrarem la incidència i característiques sociodemogràfiques d'aquest fenomen en diferents moments del passat i del present. Segon, estudiarem les actituds socials envers la mixticitat actual, presentant informació de primera mà que alerta sobre tendències de discriminació social on el criteri fenotípic podria condicionar el sentiment de pertinença i els processos de socialització i d'integració social d'«els nous altres catalans».
Les polítiques familiars a Catalunya
L'accés a l'habitatge i l'estructura del mercat de treball són, segons indica Flaquer en aquesta conferència, els principals obstacles que dificulten actualment la maternitat i la formació de noves famílies. L'autor, un dels principals experts del país en teoria sociològica de la família, noves formes de convivència i polítiques familiars, afirma que si aquests obstacles no s'eliminen, per moltes polítiques familiars que es desenvolupin no es resoldrà el problema de la baixa fecunditat a Catalunya, que es resumeix en un índex de natalitat inferior al de la majoria de països europeus. El sociòleg també constata que tot i el repunt demogràfic propiciat per la immigració durant els darrers anys al nostre país, les pràctiques reproductives de les dones immigrants s'adapten ràpidament a les de les autòctones i també disminueix el nombre de fills que tenen. Flaquer també assegura que el sistema espanyol de beneficis a les famílies no tan sols resulta insuficient i inadequat, sinó que està greument mancat d'equitat en termes territorials i de classe.
2009
Catalunya, com la resta de l?Estat Espanyol, ha viscut canvis socio-demografics espectaculars en els darrers 40 anys entre els que cal destacar la disminucio del nombre de naixements, l?envelliment de la poblacio i l?increment recent de la recepcio de poblacio procedent dels fluxos migratoris internacionals. La incapacitat de la poblacio del territori catala de creixer naturalment obliga a pensar en les especificitats estructurals que condicionen aquesta situacio, les adaptacions i les caracteristiques presents en un moment de canvi especialment significatiu. Les condicions politico-economiques especifiques poden explicar una part dels comportaments socials, pero alhora son influides i influeixen conceptes de maternitat, paternitat, infancia, familia que es relacionen amb les experiencies de les persones en el desenvolupament d?aquests rols. Paradoxicament s?ha reduit el nombre d?infants per adult, pero alhora els infants cada cop son objecte de majors inversions, economiques, emoci...
El matrimoni com a via d’integració dels lliberts a la Barcelona del segle XV
XI Congrés d’Història de Barcelona – La ciutat en xarxa, 1-3 de desembre de 2009, Barcelona, 2009
La societat medieval s’estructurava en un conjunt funcional d'unitats diverses: laborals, familiars, religioses. Pel que feia a la seva integració en aquestes esferes, els lliberts no foren una excepció. Per a ells, a causa del seu caràcter extern a la comunitat, tot i que fes molts anys que visquessin a la ciutat, fou de gran importància introduir-se en aquelles unitats com a via d'integració social un cop esdevenien persones lliures. Aquesta comunicació analitza a través de fonts notarials la utilització del matrimoni tant per part dels esclaus, per aconseguir l’alliberament, com per part dels lliberts, per facilitar la seva integració a la societat de la Barcelona del segle xv.