El “leridanismo”: un estat de la qüestió 50 anys després de “Lleida, problema i realitat” (original) (raw)
Related papers
El filosefardisme en l'Espanya liberal: Un estat de la qüestió
El filosefardisme en l'Espanya liberal: Un estat de la qüestió, 2021
Filosefardisme és un terme que fa referència a la romantització del col·lectiu sefardita per part de l’elit cultural espanyola, que concebí aquell grup com una oportunitat per recuperar i estudiar una Espanya medieval idíl·lica perduda pel pas i la corrupció del temps. Hom es podria sorprendre pel fet que un estat amb un pedigrí antisemita formés la cuna de l'anomenat filosefardisme, tot i sols ser present en certs entorns polítics. L’estudi del fenomen filosefardita ajuda a entendre el procés de liberalització limitada en l’Estat i la societat espanyola de mitjans del s. XIX, concebent les pròpies limitacions de la implantació d’un règim que es manifestarà com a liberal sense renunciar a figures tradicionalment antagòniques com la monarquia o l’Església.
Enric Arderiu i Valls i la historiografia lleidatana noucentista
2021
Fins a l’aparició, a finals del segle XIX, dels arxivers Enric Arderiu i Valls i el seu amic Rafael Gras Esteva, la historiografia lleidatana del XIX havia navegat entre l’historicisme clerical del pare agustí José de La Canal i el clergue Pedro Sainz de Baranda, autors dels volums 46 i 47 dedicats a la Diòcesi de Lleida en la seva España Sagrada (1836 i 1850), i el romanticisme poètic de Josep Pleyan de Porta (Lleida, 1841-1891) i Lluís Roca i Florejachs (Lleida, 1830-1882). D’aquests corrents escaparen, tot i que no concretaren el seu treball en cap monografia publicada, Marià Olives i Roca (Lleida, 1787-1845), autor del manuscrit Colección de Noticias ó sea Memorias para formar la historia de la antiquísima y nobilísima Ciudad de Lérida (1840), publicat pòstumament el 2009, i Miquel Ferrer Garcés (Aitona, 1816-Lleida, 1896), professor d’història de l’Institut de Secundària i diputat republicà demòcrata federal el 1854 i el 1869 (CASALS, 2010). D’una altra banda, Gras i Arderiu va...
Shikar, 2014
'Vida Lleidatana' (1926–1931) va ser una revista més en el panorama català del primer terç del segle XX. Però va ser l’única revista lleidatana que, inspirada en els models de més prestigi i moderns de la premsa catalana, va servir com a plataforma aglutinadora de tots els debats i iniciatives cívics i culturals de Lleida durant el tram final de la dictadura de Primo de Rivera. L’anàlisi que se’n presenta demostra que fou ideada amb una voluntat moderna, transformadora i preeminentment literària amb la voluntat de contagiar d’aquest esperit d’innovació i de progrés la dinàmica social i cultural de la ciutat per ajustar-la a l’hora catalana. ENGLISH: 'Vida Lleidatana' (1926–1931) was a Catalan magazine over the scene of the first third of the 20th century. But it was the only Lleida’s magazine which, inspired by models of the most prestigious and modern Catalan press, served as a unifying platform for all civic and cultural debates and initiatives of Lleida during the final stages of the dictatorship of Primo de Rivera. The analysis proves that it was designed with a modern, transformer and preeminently literary desire with the intention to spread this spirit of innovation and progress in the social and cultural dynamics of the city to adjust it to the Catalan hour.
Lleida, una ciudad media de España en el XIX que tiene como particularidad ser una capital de provincia con una economía tradicional a medio camino entre las actividades del campo y las incipientes urbanas, es nuestro marco de estudio para analizar el comportamiento de los grupos sociales de su comunidad ante los cambios políticos operados en España durante el siglo XIX para consolidar el liberalismo como sistema de gobierno. Las fuentes consultadas fueron los archivos locales mediante el contraste de los censos de población, sus rentas y la lista de políticos y milicianos implicados en el proceso político para establecer pautas y analogías entre ellos según su filiación política. Con estas pautas nos acercamos a la sociología de su población y sus concreciones políticas durante este período. De esta manera, descubrimos los mecanismos de resistencia del grupo dominante del antiguo régimen para mantener el poder y las tácticas de los liberales para conseguir desbancarlos y conseguir mayor representación política en el municipio. La conclusión de este estudio es que mediante el acomodo de los grupos privilegiados del antiguo régimen al liberalismo moderado, estos consiguieron su espacio político en la comunidad para mantener la mayor parte del tiempo su cuota de poder, mientras que los liberales, mediante su identificación al progresismo, tenían enormes dificultades para conseguir el control y poner en práctica su proyecto político.