Palma: demografia i immigració (original) (raw)
Related papers
Demografia i pensions a les Illes Balears
2012
El proces d’envelliment de la poblacio, registrat tant a nivell de les Illes Balears com d’Espanya, implica un constant increment del nombre de persones «jubilables» de 65 i mes anys. Aquest canvi demografic te efectes sobre la demanda de serveis i les despeses lligades a l’Estat del Benestar, la qualitat del qual esta en gran part lligada al manteniment d’unes pensions publiques dignes. En relacio a aquest fet, ha sorgit un debat que intenta cercar estrategies quan la ratio de dependencia o de sostenibilitat entre el nombre de cotitzants i de pensionistes es veu progressivament disminuida. Aquest fet ha donat lloc a mesures d’ajustament, entre les que destaquen l’augment de l’edat legal de jubilacio, l’increment dels anys cotitzats per tenir dret a la pensio completa, la disminucio de la cobertura de prestacions dels pensionistes i/o la disminucio de la quantia economica de les pensions a percebre, entre d’altes. Aquest debat, basat unicament en factors demografics, exclou altres a...
Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles
La crisis consecuencia de la pandemia de la COVID-19 está poniendo de manifiesto las débiles estructuras en las que sustentaba la supuesta recuperación económica y las fuertes desigualdades socio-urbanas sobre las que se fundamenta esta recuperación. La enfermedad es un indicador de desigualdad pero, en el contexto de la COVID-19, también lo son las medidas para su contención. El objetivo de este artículo es estudiar la desigualdad urbana en Palma, focalizando la investigación en uno de los barrios más empobrecidos y vulnerables de la ciudad, son Gotleu, durante la etapa del confinamiento de la COVID-19. La metodología combina dos tipos de análisis, uno a escala de ciudad y otro de barrio. Para esto, primero elaboramos un mapa social de la desigualdad de Palma a partir de un Análisis de Componentes Principales. Segundo, realizamos una encuesta sobre la calidad de vida durante el confinamiento a residentes de son Gotleu. El trabajo concluye manifestando, por un lado, la existencia de...
La immigració actual a Espanya. Aspectes demogràfics
L¿ascens de la immigració a Espanya durant la segona dècada dels noranta i primers anys del segle XXI, resulta d¿unes magnituds més que notables: acceleració, canvis en els orígens i en l¿estructura per sexe i edat dels fluxos i irregularitat creixent. Aquest augment i transformació dels corrents migratoris ha coincidit a més amb canvis legislatius i en el recompte de la població estrangera que han estat fonamentals, com les regularitzacions de 2000 i 2001 o la implementació del Padró continu i el nou cens de 2001. L¿article planteja un primer apropament a aquesta nova situació pel conjunt d¿Espanya a partir de les darreres dades disponibles
Población, demografía e inmigración
2008
Total % Total % 1 España 41.116.842 41.837.894 42.717.064 43.197.684 44.108.530 44.708.964 45.200.737 4.083.895 9,93 4.519.554 10,00 Andalucía 7.403.968 7.478.432 7.606.848 7.687.518 7.849.799 7.975.672 8.059.461 655.493
Les associacions de persones nouvingudes a Palma
Estudio resultado de la explotación del Registro de Entidades Ciudadanas del Ayuntamiento. Centrado en las asociaciones del colectivo inmigrante. Muestra las características principales de estas entidades, tales como año de creación, funciones, objetivos, etc.
Demografia i poblament de les Illes Balears a l'antiguitat
Mayurqa, 2010
In this article I present a study on the Balearic demography in ancient times. I study the present situation that is characterized by the lack of data, documental and archaeological, and I insist on any aspect of the historic demography that can be analyzed. I also underline the role of the funerary inscriptions, not only because it allows us to know the age of death of our ancestors but also because the possibility of funerary sociology