Joan Sales, editor de traduccions (original) (raw)
Related papers
Joan Sales, una traducció i una novel· la sense punt final
2011
La història de la traducció francesa d'Incerta glòria i les relacions epistolars entre l'autor i el seu traductor permeten entendre millor el procés de composició de la gran novel•la de Joan Sales, sempre necessitat d'explicar la seva veritat i permanentment insatisfet amb la seva obra. Paraules clau: Joan Sales; novel•la catalana de postguerra; traducció d'Incerta glòria.
Incerta glòria de Joan Sales: viatge entre les edicions i les traduccions
IVITRA Research in Linguistics and Literature, 2018
La història textual d'Incerta glòria de Joan Sales és força complicada com, d'altra banda, bona part dels textos publicats a Espanya durant la dictadura franquista. A més a més, com la novel•la tracta de la Guerra Civil Espanyola des del punt de vista dels vençuts, fou llegida curosament pels censors i fou censurada. Les edicions de la novel•la després de la primera (1956) van ser continuament cambiades i eixamplades per l'autor que, a la vegada, n'era també l'editor. Quan l'autor va morir (1983), la seva dona es va fer càrrec de les edicions posteriors. Així que seria útil i necessari que una propera edició es pogués fer des d'un punt de vista estrictament filològic.
Joan Coromines, editor de textos catalans i occitans
Anàlisi de les virtuts i els defectes de les edicions de textos catalans (de les "Homilies d'Organyà" a les obres de Pere Coromines) i occitans (l'obra poètica de Cerverí de Girona) dutes a terme per Joan Coromines.
Entrevista a Josep Vallverdú, traductor
2002
Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, 1923) és un escriptor molt conegut de tothom per la seva extensa obra literària, especialment pels llibres de literatura infantil i juvenil, que li han valgut nombrosos premis. No hem d'oblidar, però, que dedicà bona part del seu temps a anostrar llibres de l'anglès, del francès i de l'italià i, juntament amb d'altres traductors, contribuí a omplir el buit editorial que patia la cultura catalana. Vallverdú ha traduït més d'una setantena d'obres, amb un ventall temàtic molt divers, que comprèn des de la novel•la negra de la col•lecció «La Cua de Palla» d'Edicions 62, fins als llibres religiosos per a Herder, passant per autors tan acreditats com Henry
Enguany es commemora el centenari del naixement de Joan Sales i sembla que la seva figura i la potència de la seva obra aniran ocupant l�espai central a la cultura catalana del segle XX que fins ara se li ha negat. Caldria que el reconeixement institucional l�acompanyés el tractament rigorós per part de la història literària, tal com es proposa el professor Xavier Pla en aquestes pàgines. Repassant la seva trajectòria biogràfica, Pla ubica l�escriptor en la literatura europea de postguerra i ofereix les claus per valorar Incerta glòria: la nostra gran novel�la sobre la guerra civil. Com descobreix Pla, grans autors �Rodoreda, Fuster, Villalonga...� la van situar al centre de la cultura catalana de postguerra.
Conversa amb Joan Sellent: traduir sense importar la veu
Quaderns
En el moment que tenim aquesta conversa s'està representant al Teatre Nacional Coriolà, en versió de Joan Sellent, que ja va traduir per a la companyia de Lluís Homar el Hamlet posat en escena al Grec l'estiu del 2000. Traductor amb una llarga experiència en el camp de la literatura i els audiovisuals, Sellent ha portat a la pràctica en aquestes obres de Shakespeare la seva convençuda defensa del català oral, sense artificis ni afectacions. Tant aquestes versions com moltes de les novel·les que ha traduït, com ara Un ianqui a la cort del rei Artús de Mark Twain, Els fills de la mitjanit de Salman Rushdie, la Trilogia de Nova York de Paul Auster o el més recent L'illa del tresor de Stevenson, reflecteixen un model de llengua viu i alhora senzill que les converteix en traduccions modèliques. Una de les característiques principals de les teves traduccions és la senzillesa del català que fas servir. Com definiries el teu model de llengua?
Entorn de la llengua de les traduccions
Marges Els Revista De Llengua I Literatura, 1992
Entorn de la llengua de les traduccions, per Josep Mtlrgades Si conveníem que cada literatura nacioextretes al llarg de la seva ja dilatada i nal tendeix, segons les respectives cirprofitosa carrera corn a torsimany.' cumstancies historiques, a la creació Divideix Mallafd el seu llibre en dues d'uns subgeneres específics, que contri-parts. La primera, intitulada «Traduir», bueixen a emfasitzar-ne unes o altres ca-aplega els següents capítols: un reph racterísti ues, no costaria gaire d'acordar historic d'aquesta activitat-en I'apartat
Conversa amb Joan Sellent: traduir sense impostar la veu
2002
En el moment que tenim aquesta conversa s'està representant al Teatre Nacional Coriolà, en versió de Joan Sellent, que ja va traduir per a la companyia de Lluís Homar el Hamlet posat en escena al Grec l'estiu del 2000. Traductor amb una llarga experiència en el camp de la literatura i els audiovisuals, Sellent ha portat a la pràctica en aquestes obres de Shakespeare la seva convençuda defensa del català oral, sense artificis ni afectacions. Tant aquestes versions com moltes de les novel•les que ha traduït, com ara Un ianqui a la cort del rei Artús
Helena Valentí, escriptora i traductora
2016
Helena Valenti, escriptora i traductora estudia l'obra narrativa i de traduccio d'Helena Valenti. L'objectiu general de la tesi es recuperar la figura d'Helena Valenti. Per aixo, en la primera part se'n reconstrueix la biografia, la qual compren els origens familiars, la infantesa, l'adolescencia, la joventut a la universitat, els estius al Coll de Poses, a Sant Feliu de Guixols i a Cadaques, l'exili voluntari a Anglaterra, la tornada a Catalunya l'hivern de 1974 i la darrera etapa a Barcelona, fins a la mort el 1990. Els objectius especifics han estat situar la seva obra en la genealogia de dones escriptores i traductores catalanes del segle XX, estudiar-ne l'obra narrativa i traductora, analitzar la influencia de Katherine Mansfield en l'obra teatral inedita K.M.: La felicitat i altres histories i, finalment, recopilar, ordenar i classificar el fons documental d'Helena Valenti, cedit per la familia. La segona part de la tesi se centra en...