Acció Agrícola d'Igualada i el conflicte rabassaire (1931-1936) (original) (raw)
Related papers
Cuando el rentista no es derrotado. El caso de la rabassa catalana, 1890-1936
working papers in Economic History, Instituto Figuerola, Universidad Carlos III de Madrid, 2021
La derrota del rentista y el éxito de la explotación familiar agraria en Europa Occidental desde finales del siglo XIX ha significado una mejora de los derechos de los colonos, una pérdida de control de los propietarios sobre sus tierras, y a largo plazo, la consolidación de la propiedad en manos del colono. Sin embargo, en algunos casos, como el de la rabassa morta, estas mejoras no van acompañadas de la derrota del rentista, ni de la división de los derechos de propiedad. En este caso, el hecho de tratarse de una aparcería que requería la entrega de una parte de la cosecha explica que fuera compatible con la participación activa del propietario en la producción, su resistencia a las reformas y la intensa conflictividad asociada al contrato entre 1890 y 1936, en contraste con lo que encontramos en otras regiones españolas
Les col·lectivitats agràries a la Ribera d’Ebre durant la Guerra Civil (1936-1938)
La col·lectivització de la terra va ser un procés revolucionari que va tenir lloc als territoris on havia fracassat el cop d’estat del 18 de juliol de 1936. A les zones urbanes es van col·lectivitzar les indústries i al camp es van ocupar i col·lectivitzar les finques agrícoles. La voluntat d’aquest article és analitzar el procés col·lectivitzador per posar de manifest quina va ser la implantació de les col·lectivitats a la Ribera d’Ebre, com funcionaven i en què es van diferenciar entre elles. Però, sobretot, com van influir les conseqüències de la crisi de l’antifeixisme en les col·lectivitats agràries. Aquest estudi local pretén donar a conèixer quina va ser la realitat als pobles de la Ribera d’Ebre, però també vol servir d’exemple per a l’estudi de la resta de territoris on va tenir presència el procés col·lectivitzador i, així, oferir claus per intentar desxifrar-lo.
In 1964, Emili Giralt described the ‘rabassaire’ struggle in the late 19th century as “the most intense unrest in the Catalan countryside since the rebellion of the 'remences' in the 15th century”. As Giralt explained, this conflict subsided momentarily only to reappear in the 1920s with the creation of a peasant union, ‘Unió de Rabassaires’, which in the 1930s became the major organization in the Catalan countryside and led the way to the social and political struggle of the Catalan peasantry until the Civil War. We want to address this peasant struggle in the long-term. Following Charles Tilly, we understand this social movement as a form of political action which had an early period in the late 18th century and reached its maturity in the late 19th century and the early 20th century. Its development was shortened by the outbreak of the Spanish Civil War. Beyond the organizational changes arising from the different social and political situations, a new long-term overview can shed light to the continuities in this movement, especially in terms of building a social identity and legitimating its claims and its struggle.
La terra en comú. La col·lectivització agrària a Catalunya durant la Guerra Civil, 1936-1939
Segle XX: Revista catalana d’història, n. 13, 2020
A partir de l’esclat del Guerra Civil a Espanya el juliol de 1936, l’organització de la rereguarda esdevé un element fonamental i controlar la producció un dels objectius principals del bàndol republicà. A partir de les confiscacions de propietats i finques als assenyalats com a partidaris de la rebel·lió militar, a la rereguarda republicana es plantejaren diferents models d’ordenació entre les que destacaren les col·lectivitats, un model de gestió i producció col·lectiva i de relació igualitària dels seus membres en la construcció d’una nova comunitat. Al llarg de la guerra, Catalunya fou un territori on aquestes organitzacions s’expressaren amb més força a les zones urbanes, atès el seu destacat teixit industrial. Malgrat això, també tingueren la seva manifestació a la resta d’un territori agrícola articulat després de dècades de mobilització pagesa. Les resistències i els suports que sorgiren en els diversos intents per organitzar-se col·lectivament van configurar la quotidianitat de la rereguarda catalana, així com els discursos i l’acció política de les diverses formacions antifeixistes.
Revista De Historia Industrial, 2010
La Camara Agricola de Igualada fue una de las camaras agricolas con mayor actividad cooperativa de las que se crearon en Espana comienzos del siglo XX. No solo suministraba a sus asociados abonos quimicos y otros insumes agricolas, sino que establecio un servicio de trilla mecanica y desarrollo la elaboracion industrial de alcoholes vfnicos. Su analisis permite retornar una cuestion que desde hace anos ha estado presente en el debate historiografico, corno es la participacion de los propietarios rurales en el cooperativismo agrario. Se argumenta que este modelo asociativo tuvo dificultades para consolidarse debido a que el compromiso de sus dirigentes con la accion cooperativa era secundario frente a otros objetivos que preocupaban mas a los propietarios, corno la representacion de intereses y la prevencion del problema social agrario. Sin embargo, estas asociaciones solo contaban con la adhesion de los pequenos campesinos en la medida que desarrollaran los servicios cooperativos. L...