La terra en comú. La col·lectivització agrària a Catalunya durant la Guerra Civil, 1936-1939 (original) (raw)

2020, Segle XX: Revista catalana d’història, n. 13

A partir de l’esclat del Guerra Civil a Espanya el juliol de 1936, l’organització de la rereguarda esdevé un element fonamental i controlar la producció un dels objectius principals del bàndol republicà. A partir de les confiscacions de propietats i finques als assenyalats com a partidaris de la rebel·lió militar, a la rereguarda republicana es plantejaren diferents models d’ordenació entre les que destacaren les col·lectivitats, un model de gestió i producció col·lectiva i de relació igualitària dels seus membres en la construcció d’una nova comunitat. Al llarg de la guerra, Catalunya fou un territori on aquestes organitzacions s’expressaren amb més força a les zones urbanes, atès el seu destacat teixit industrial. Malgrat això, també tingueren la seva manifestació a la resta d’un territori agrícola articulat després de dècades de mobilització pagesa. Les resistències i els suports que sorgiren en els diversos intents per organitzar-se col·lectivament van configurar la quotidianitat de la rereguarda catalana, així com els discursos i l’acció política de les diverses formacions antifeixistes.

Les col·lectivitats agràries a la Ribera d’Ebre durant la Guerra Civil (1936-1938)

La col·lectivització de la terra va ser un procés revolucionari que va tenir lloc als territoris on havia fracassat el cop d’estat del 18 de juliol de 1936. A les zones urbanes es van col·lectivitzar les indústries i al camp es van ocupar i col·lectivitzar les finques agrícoles. La voluntat d’aquest article és analitzar el procés col·lectivitzador per posar de manifest quina va ser la implantació de les col·lectivitats a la Ribera d’Ebre, com funcionaven i en què es van diferenciar entre elles. Però, sobretot, com van influir les conseqüències de la crisi de l’antifeixisme en les col·lectivitats agràries. Aquest estudi local pretén donar a conèixer quina va ser la realitat als pobles de la Ribera d’Ebre, però també vol servir d’exemple per a l’estudi de la resta de territoris on va tenir presència el procés col·lectivitzador i, així, oferir claus per intentar desxifrar-lo.

Free PDF

Viticultura, desigualtat i conflicte agrari. La lluita per la terra a la Catalunya vitícola, 1900-1936

2019

This book addresses the causes of the so-called Rabassaires lawsuit in the key period of its history, the first third of the twentieth century, based on the analysis of the development of viticulture, the structure of property and Characteristics of peasant families in the Penedès wine region, the main focus of the movement in this period. The work explains how from the collective action the critical situation of viticulture was faced through union action, cooperativism and politics.

Free PDF

Vivir de la tierra. Organización, conflicto y cambio en la Catalunya agraria: : la Unió de Pagesos, 1973-1979

Investigaciones Históricas. Época Moderna y Contemporánea

La Unió de Pagesos se constituyó a finales del franquismo como una experiencia sindical unitaria, democrática e independiente, tanto de los partidos políticos como de los poderes económicos. El proceso de construcción como central del campesinado catalán estuvo atravesada por las dinámicas centrífugas que afectaron al conjunto del antifranquismo durante la transición a la democracia. Sin embargo, la Unió de Pagesos llegaba a 1979 camino a la consolidación y siendo de las pocas organizaciones unitarias exitosas del periodo. En este artículo exploramos el origen, construcción y consolidación del sindicato campesino en un contexto de cambio político del que también fue un agente imprescindible en el campo catalán.

Free PDF

Poblament i despoblament a la Catalunya vitícola (1760-1910)

Our aim is to identify and analyse the relationship between the process of viticultural specialisation and demographic changes in a significant part of Catalonia during the eighteenth and nineteenth centuries. Firstly, we show how viticulture allowed for greater population densities than other forms of agriculture, such as grain crops. Secondly, this article highlights one of the consequences of the population increase related to viticulture specialisation: the emergence of new settlement units in areas where viticulture had expanded to. Finally, we propose the hypothesis that the crisis brought about by the phylloxera plague led to significant changes in the demographic patterns produced throughout the vine cultivation specialisation process, including, of course, the well-known depopulation caused by large scale migrations.

Free PDF

«Els qui volien fer una terra seva. Masovers, parcers i arrendataris en el sindicalisme antifranquista», in Assumpta SERRA (coord.), Primer congrés masia-territori. Actes. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2019, pp. 293-303.

La pagesia ha estat un dels agent menys estudiats de l'antifranquisme. Quan no ha estat així, hi han prevalgut estudis sobre regions de primacia latifundista i on la feina assalariada era la majoritària entre els treballadors de la terra. L'escassa atenció als contractes agraris com la masoveria —i especialment als masovers— probablement és producte d'interpretacions pairalistes que elogiaven una sempre suposada "harmonia social" al camp. Val a dir que a Catalunya han conviscut diversos modes d'explotació i tinença de la terra, fet que ha prefigurat notòries peculiaritats històriques en l'aspiració, reivindicació i mobilització dels treballadors agrícoles. Els contractes d'arrendament deixaven masovers i parcers en una situació de submissió envers el propietari i d'inseguretat en l'avenir de la unitat familiar que explotava el mas. Els canvis economicosocials operats durant el franquisme van alterar les formes de vida al camp. L'especulació dels propietaris va provocar creixents expulsions de famílies masoveres, i esdevingué motiu d'inseguretat per a uns sectors que quedaven arraconats de les innovacions tècniques i abocats a la migració. En aquesta comunicació abordarem la relació entre masovers i sindicalisme antifranquista, així com les propostes i actuacions fetes en la clandestinitat per millorar les condicions de vida de masovers, parcers i arrendataris.

Free PDF

La masoveria en la Revolució de juliol. La col·lectivització de la terra i el control per la rereguarda catalana (1936-1937)

L’estructura de la propietat de la terra a Catalunya no ha estat mai homogènia. No podem parlar d’un sol model de propietat o de tinença de la terra, sinó que el Principat gaudeix d’una varietat que caracteritza tot el nord de la península ibèrica davant d’un sud majoritàriament latifundista. Però la masoveria estava estesa per tot Catalunya i comprenia el Mas com a unitat de producció i una família pagesa no només lligada a la terra, sinó a la casa. No obstant això, en aquest article, per tal de no donar una visió esbiaixada, es realitzarà un anàlisi de la major part de Catalunya, parlant tant de masovers com d’arrendataris en general, davant un fenomen que els va afectar per igual i que va caracteritzar la rereguarda catalana durant la guerra civil, com va ser la Revolució endegada arran del fracàs del cop d’Estat del juliol de 1936. Però, alhora d’analitzar la masoveria durant el primer terç del segle XX, també s’ha de tenir en compte l’intent d’aixafar la contestació social derivada de l’ofensiva de les classes dirigents.

Free PDF