El Casal Prats, una petita joia del barroc popular al barri vell de Palamós (original) (raw)
Related papers
El Casal de Palafrugell, un edifici viu
2018
Unes parets vermelloses i un passadís que porta de l’aparcament del carrer Anselm Clavé al carrer Quatre Cases i a plaça Nova. Un edifici anomenat Casal Parroquial, que abans era conegut com a Casal Popular i estava pintat de color gris. Això és el que els joves saben del Casal, però és molt més: durant una època va ser el lloc on es trobava el jovent, on es concentraven totes les activitats esportives i culturals de la vila, i ara és un espai on es fan moltes activitats, coordinades per Càritas i la parròquia. Així, el propòsit d’aquest llibre és recordar com era el Casal abans de la remodelació, les activitats que s’hi han fet i les que hi han nascut, entendre com ha estat el procés de remodelació i què s’hi fa ara, tot donant veu a gent que hi ha estat vinculada d’una manera o altra. Per això, en aquest llibre hi trobareu dues grans parts: la primera, dedicada a recordar la història del Casal; i la segona, on apareixen algunes de les activitats que hi han passat.
Quaderns de El pregoner d'Urgell, núm 21, 2008, pàgs.3-15., 2008
Durant la segona meitat del segle XVIII Palamós deixà enrere un llarg període de penúria i inestabilitat per viure una notable recuperació econòmica. Durant aquestes dècades de prosperitat es van impulsar nous projectes arquitectònics i artístics, que s'inscrivien dins del Barroc tardà. Un d'aquests exemples es la capella del Sant Crist a l’església parroquial de Santa Maria. El comte de Palamós, que llavors era el duc de Sessa i baró de Bellpuig, no va ser nomes un dels artífex principals de prosperitat de Palamós amb la construcció d'un nou port, si no un gran mecenes; les seves donacions permeteren l'aixecament d'aquest interessant edifici, destacat exemple del barroc ornamental a la nostra vila.
Prats, horts i vergers a Ciutat de Mallorca a la Baixa Edat Mitjana
«Ciutat és congregació concordant de moltes persones». La ciutat a l'edat mitjana, 2020
La ciutat de Mallorca constitueix un exemple magnífic de la concreció de la cultura medieval d’horts i jardins, tant en la seva dimensió física i material, com en en la cultural i artística. En el segle XIV, la ciutat s’havia consolidat políticament i econòmicament, essent un port de referència de la Mediterrània occidental. En l'assaig es revisa la incidència dels espais cultivats en la configuració urbana, mitjançant la valoració crítica de les fonts documentals juntament amb les dades aportades per l'arqueologia . Es considera també la dimensió simbòlica del jardí a través de la cultura literària i la iconografia artística.
Can Pratmarsó de Centelles. De cases de cós a casa senyorial
2013
58 __ Dues illes de cases dels Pratmarsó a Centelles __ Les cases del carrer dels Estrangers __ Les cases del carrer del Marquès de Peñaplata 63 __ Plànols d'evolució de la mansana Pratmarsó 70 __ Annexos __ L'inventari de béns de Bernat Fillol. 1681 __ L'inventari de béns de Pere Fillol. 1749 __ La vinculació dels Pratmarsó amb Centelles __ Branca Fillol Verdaguer __ Branca Prat del Marsó __ Branca Pratmarsó Verdaguer 80 __ Bibliografia
Les transformacions en l'estructura familiar d'un barri històric: el casc antic de Valls (1960-1986)
Quaderns De Vilaniu, 1988
per Josep M." Olivé Compte Introducció Segons Schumacher (1973), «allò que és petit és possible i, generalment més apropiat». Aquesta afirmació resumeix una mentalitat que cada dia va esdevenint més paradigmàtica, no tan sols entre els qui practiquen el maniqueisme camp-ciutat-en què el fet urbà ocupa el paper de «bèstia negra»-, sinó també entre els urbanistes, és a dir, entre tots aquells qui, d'una manera o altra, procuren-procurem-conèixer millor les nostres ciutats i, a partir d'aquí, adaptar-les a l'home, i no a la inversa. És en aquest context que augmenta l'interès per la recuperació de la ciutat, més que pe! seu creixement sense mesura. I la «nineta dels ulls» de la rehabilitació de què tant es parla són, sens dubte, els centres històrics. Es tracta d'un fet plausible, que comporta, però, uns certs perills. Així, una actitud excessivament formalista de la protecció dels valors històrics («reverencial fetitxista», com diu F. de Teràn, 1978) pot accentuar l'aïllament dels centres, i encara més: suposa, directament o indirecta, l'expulsió de llurs habitants. Cal, doncs, tenir present l'estructura social existent, i modificar-ne els aspectes negatius que hom hi detecta, però sense mesures traumàtiques. Ja és clàssica la definició d'almenys dues grans problemàtiques en l'estructura social dels barris antics. En primer lloc, hom parla sovint de l'ocupació d'aquests per part dels estrats de població econòmicament més febles. A més a més, un problema prou tractat és el de l'envelliment de llurs habitants. L'explicació típica d'aquest darrer fenomen s'atribueix sovint al deteriorament físic del centre, que fa que els joves en marxin. Però el cert és que generalment els barris, abans del desenvolupament industrial capitalista
Revista del Baix Empordà, num. 59, setembre del 2017, pàgs. 58-63, 2017
El mestre d’obres Tomàs Barça, que a partirm de l’any 1521 va reprendre i dirigir els treballs de finalització de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós, va requerir d’un pertret lleuger per omplir l’espai interior de les voltes del campanar. Havia de ser un material que tingués poc pes i fos capaç de generar cambres d’aire. Seguint una tècnica recorrent en l’època, va utilitzar peces de ceràmica que va inserir a l’interior de les voltes. Després de quatre segles i mig, unes obres de rehabilitació efectuades el 1974 van permetre que tot aquest utillatge veiés de nou la llum. Els objectes trobats es composaven de poals, olles, munyidores i altres vasos de diferents formes i usos que ens permeten tenir una valuosa mostra de la tipologia de les peces que van tornejar el obradors locals de terrissa en aquell temps. Tot plegat conformava un petit tresor de més d’una quarantena de peces comparable a molts pocs casos, atès que no s’han trobat massa col·leccions com aquestes a les comarques gironines.
El Palau Marcet, l'arquitectura eclèctica com aparador d'un nou ric
Patrimoines du Sud, 2024
Frederic Marcet i Vidal perfectly embodies the businessman enriched during the “gold fever”. Of plebeian origin, he managed to accumulate a significant fortune which allowed him to climb the social ladder and have a meteoric political career, becoming one of the eminent men of the city of Barcelona. But, like other industrialists and merchants who grew rich quickly, Marcet needed to build an image of “nobility” that justified his new place in the middle of good society. In this sense Marcet participated in the main events of the city and he had a dazzling political career. But it is architecture that plays the most significant role in this strategy. Marcet does not hesitate to buy real-estate properties in prestigious locations in the city in order to have them demolished and replaced with new buildings designed by prestigious architects with a conservative taste like Tiberi Sabater or Geroni Granell. These buildings, which become the showcase of the new social status of the parvenu constitute a sample of eclectic style architecture in Catalonia in the years before the end of the century. Finally, the Palais Marcet is the jewel in the crown, remarkable not only for its rich architecture but for the sumptuous decor and the notable art collection it housed.