El Casal de Palafrugell, un edifici viu (original) (raw)

El Casal Prats, una petita joia del barroc popular al barri vell de Palamós

Revista del Baix Empordà, núm. 66, setembre del 2019, pàgs. 43-47.

A la plaça del Forn passa desapercebut un casal antic que durant les últimes dècades ha quedat parcialment ocult. Als anys 60 del segle passat es va alçar el cos d’una edificació al seu davant que n’ha amagat bona part de la seva façana. Es caracteritza per tenir els murs coberts per un revestiment amb esgrafiats barrocs que daten del segle XVIII; un edifici que ja té prop de 290 anys d’història i amb un inestimable valor patrimonial. L’immoble va ser la residència dels Prats, una família notable i opulenta de la nostra vila tot i que avui en dia es coneix més per can Bardera per ser-ne el nom del darrer propietari. El casal Prats és un dels edificis civils més antics del barri vell i, no obstant el pas del temps i la deixadesa que ha patit, encara manté el seu encant i atresora un evident interès històric que val la pena remarcar. Heus aquí la seva petita història.

Can Pratmarsó de Centelles. De cases de cós a casa senyorial

2013

58 __ Dues illes de cases dels Pratmarsó a Centelles __ Les cases del carrer dels Estrangers __ Les cases del carrer del Marquès de Peñaplata 63 __ Plànols d'evolució de la mansana Pratmarsó 70 __ Annexos __ L'inventari de béns de Bernat Fillol. 1681 __ L'inventari de béns de Pere Fillol. 1749 __ La vinculació dels Pratmarsó amb Centelles __ Branca Fillol Verdaguer __ Branca Prat del Marsó __ Branca Pratmarsó Verdaguer 80 __ Bibliografia

L'EDIFICI VISIGOT DE "ELS CASALS DEL MAS DE SABATER", MORELLA, ELS PORTS (CASTELLÓ).

Huguet, E., Ribera, A. (coord.) En temps dels visigots al territori de Valèntia., 2019

Presentem en aquest catàleg una síntesi descriptiva i interpretativa dels trets principals de l'arquitectura de l'edifici visigot trobat a "Els Casals del Mas de Sabater". Igualment, s'introdueixen aspectes rellevants de l'entorn físic i arqueològic en el qual s'inscriu aquest jaciment arqueològic, així com una breu resenya al voltant de les circumstàncies que han afavorit la seua troballa i estudi. El text presentat se publicarà ampliat a les "Actes de les II Jornades Internacionals d’Arqueologia de Riba-roja de Túria".

EL EDIFICIO VISIGODO DE "ELS CASALS DEL MAS DE SABATER", MORELLA, ELS PORTS (CASTELLÓ).

Huguet, E., Ribera, A. (coord.) En tiempos de los visigodos en el territorio de Valèntia., 2019

Se presenta en este catálogo una síntesis descriptiva e interpretativa de los rasgos principales de la arquitectura del edificio visigodo hallado en "Els Casals del Mas de Sabater". Así mismo, se introducen aspectos relevantes del entorno físico y arqueológico en el que se inscribe dicho yacimiento arqueológico, sin olvidar una breve reseña sobre las circunstancias que han propiciado su hallazgo y estudio. El texto presentado se publicará ampliado en las "Actas de las II Jornadas Internacionales de Arqueologia de Riba-roja de Túria".

La casa del Palau del Temple de Barcelona

1986

En aquest treball, es revisa i es posa al dia l'opinió expressada, l'any 1989, a L'arquitectura dels templers a Catalunya, sobre la seu de la comanda del Temple a Barcelona. A partir de noves aportacions documentals i bibliogràfiques, no només s'hi subratlla la importància del conjunt, sinó que s'hi constata (després d'analitzar-ne detingudament els pros i els contres) la paternitat templera de la famosa «sala dels cavalls», atribuïda tradicionalment a Pere III. L'estudi es fa extensiu a les vicissituds sofertes per la residència (Palau Reial Menor des del segle xiv) fins a l'actualitat. Pel fet de tractar-se de l'únic edifici conservat, rep una especial atenció la capella conventual dels templers, construïda al segle xiii. S'hi donen a conèixer moltes notícies inèdites d'aquest edifici, entre les quals destaca la troballa de restes de pintura mural del segle xiii que decoraven l'església.

Cases de la Festa, una tipologia d'equipaments culturals (2014)

El document planteja una anàlisi i reflexió a l'entorn d'equipaments de difusió i dinamització culturals de l'àmbit de la cultura popular i tradicional. Conclou que la diversitat tipològica i funcional és un valor a preservar en aquesta tipologia d'equipaments

MONTOLÍO TORÁN, D. y FUMANAL y PAGÉS, M. A., "El Palacio Vivas de Cañamás de Benifairó de les Valls", en Pallantiae documenta, nº 5, 2015, pp. 154-176.

El palacio Vivas de Cañamás en Benifairó de les Valls (Valencia), es uno de los más destacados y castigados ejemplos de la arquitectura valenciana del clasicismo, en pleno siglo XVII, y sus estrechos contactos con los maestros italianos, de su tiempo. Su estado actual en nada hace sospechar la inmensa riqueza de su proyecto original, llegando hasta nosotros en un estado lamentable. Es, pese a todo, una de las grandes joyas del arte valenciano de su época.

LA CASA DELS VILANOVA: EJEMPLO DE ARQUITECTURA FEUDAL DOMÉSTICA EN LA VILA DEL CONJUNT PATRIMONIAL DEL CASTELL DE CASTALLA (ALICANTE, ESPAÑA)

Actas del II Simposio de Patrimonio Cultural ICOMOS España, 2022

En este trabajo se presentan los resultados preliminares de la última campaña de excavación arqueológica desarrollada en la vila del Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla (Alicante, España), durante los años 2020 y 2021. La actuación ha permitido documentar parcialmente, pues no ha sido excavado en su totalidad, la residencia de la familia Vilanova, señores de Castalla entre los años 1362 y 1617. La misma, situada junto a la antigua Església de Santa Maria, ahora Ermita de la Sang, sería la edificación doméstica más importante del núcleo urbano, tanto por sus dimensiones como por su representatividad, como símbolo del poder feudal. Además de la intervención arqueológica se procedió, siguiendo los planteamientos contemporáneos de la gestión del patrimonio cultural basados en la investigación, la conservación, la restauración, la didáctica, la difusión y la participación; la legislación estatal y autonómica vigente; y las recomendaciones de documentos doctrinales del Consejo Internacional de Monumentos y Sitios (ICOMOS), como la Carta Internacional para la Gestión del Patrimonio Arqueológico (1990) o la Carta para Interpretación y Presentación de Sitios de Patrimonio Cultural (2008); a consolidar y señalizar los restos constructivos aparecidos. De esa manera se contribuye a evitar su desaparición, se facilita su comprensión y se potencia el papel cultural y turístico del conjunto patrimonial.