Les nou endevinalles més antigues de la tradició catalana: entre els "Aenigmata" de Symphosius (ss. IV-V) i les "Endevinallas populars" de Pelay Briz (1877) (original) (raw)
Related papers
Masos medievals i cognoms endèmics a les terres de Girona
Quaderns de la Selva, 2011
El punt de partida d’aquesta contribució és la coincidència, a l’entorn del 1300, entre els noms dels masos aïllats i els cognoms de les famílies que els habitaven. A partir de capbreus, registres notarials i d’altres documents, hem confeccionat uns llistats complets dels masos existents en aquest moment en nou parròquies del bisbat de Girona –Ravós del Terri, Cruïlles, Sant Cebrià dels Alls, Sant Mateu de Montnegre, Riudellots de la Selva, Santa Coloma de Farners, Sant Miquel de Cladells i Lloret de Mar–. Així, hem obtingut 366 topònims de masos a partir dels quals analitzem aspectes diversos de la geografia interna de les parròquies rurals dels segles XIII i XIV. Finalment, intentem relacionar l’origen de cognoms poc freqüents, a vegades anomenats “endèmics”, amb els noms d’alguns dels masos medievals estudiats.
Els orígens de la paremiografia catalana contemporània
Caplletra: revista internacional de filología, 2001
El Tratat de adages y refranys valencians, 7 del notari de València Carles Ros (1703-1773), conté 952 entrades, entre proverbis vulgars, aforismes de creació i locucions, agrupades segons la lletra del primer mot, sense ordre alfabètic dins d'aquests agrupaments. Les fonts escrites declarades per Ros són quatre: Refranes y modos de hablar castellanos y latinos (Madrid, 1675), de Jerónimo Martín Caro y Cejudo, d'on diu que ha «valencianat molts d'estos adages y refranys»; Refranes o proverbios en romance (Salamanca, 1576), d'Hernán Núñez, d'on, a més de prendre alguns dels proverbis catalans o valencians que conté aquesta obra, també en va valencianar alguns altres; 8 Galateo cristiano (Saragossa, 1698), del qual incorpora «sentències espirtuals»; Quatre-cents aforismes catalans (Barcelona, 1718), d'on confessa tenirne «més de la mitat acomodats a nòstron modo valencià».
2. L’epopeia dels almogàvers: èpica catalana i èpica clàssica
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 31, 1990-91, p. 157-168
Aquelles hombres que venían de hollar con planta indiferente los sitios donde un dia se alzara Troya, héroes a su vez de una epopeya como la que inmortalizó Homero, iban a despertar con el rumor de sus pisadas y el acento de un lenguaje desconocido los ecos de las Termópilas, los huesos de cuyos defensores debieron estremecerse al sentir que por allí pasaban otros héroes."
Introducció. Les diferents mirades del variacionisme en la tradició catalana
2013
D es de la dècada dels seixanta ençà, la importància atorgada al context ha anat donant forma a un àmbit de recerca que acull interessos compartits amb la sociologia, l’antropologia, la psicologia social, l’etnometodologia, la pragmàtica, l’anàlisi del discurs, l’anàlisi de la conversa, la lingüística del text, etc. Malgrat l’oposició de W. Labov a la denominació sociolingüística, aquest terme ha fet fortuna a l’hora d’etiquetar un espai de coneixements profundament interdisciplinari, però amb voluntat d’assolir autonomia paradigmàtica. Des d’aquesta perspectiva, hom considera que el coneixement d’una llengua viva és més complet si permet mostrar, no només les relacions estructurals del sistema, sinó també el seu funcionament com a mitjà social de comunicació. El naixement de la sociolingüística s’ha de vincular a interessos més sociològics que lingüístics, mentre que en la seua compleció disciplinària han adquirit més protagonisme aquests que aquells. Aquesta mena de «calaix de sas...
Pujades diaries are genuine windows open to history. This traces of the living, heart beating early 17th century Barcelona. Political disorders, mixed with almost Fellinian overweight religious parades, with secrets of nobles, inquisitors, horrifying crimes, delicate banquets, grotesque animals spitting fire, miracles, rebellions and a giraffe. I don't know of any complete translation of these texts. I hope anyone goes ahead with it, because every single page is not to left behind. Pujades continues writing these Annals (not always wit the same passion) until his death (almost literally) on the first week of January of 1635.