"Lo Crestià: una introducció" (original) (raw)

Francesc Eiximenis al segle xvii: la presència del Crestià en los Discursos históricos de Rafael Cervera

Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de …, 2008

Francesc Eiximenis al segle XWI: la presencia del Ciestih en els Discursos históricos de Rafael Cervera L'arricle prova de refutar algunes idees que tradicionalment han vingut a menystenir la importancia de Francesc Eiximenis al llarg dels anys de I'Edat Moderna. L'autor prova de demostrar que el pensament del frare gironi, especialment les seves idees referents al pactisme i al profetisme apocaliptic, foren ben presents en les revoltes populars dels segles xvi i xvrr. Les convulsions polítiques i socials d'aquests anys ii'haurien propiciar la seva vigencia, especialment a partir del seu Libre del Crertii, la influencia del qual ja coneixíem durant la Guerra de les Germanies a Valencia i la Revolta dels Comuneros a Castella, pero que tamM ara, gracies als Dircursor hirtóricor de Rafael Cervera, sabem que tingué els anys previs a l'esclat de la Guerra dels Segadors. The article atteinpts to refute some of the ideas that have traditionally tended to underestimate rlie imporrance of Francesc Eiximenis throughout the years of Modern Age. The author tries ro prove that the thinking of [he Gironaborn friar, in particular his ideas regarding pactism and apocalyptic prophetism, were really present in the popular revolts of the sixteenth and seventeenrh centuries. The social and political upheavals of those years might have fostered their validiry, especially after the publication of his Llibre del Crestid, whose influence was aiready well-known during the War of [he Germanias in Valencia and the Revolt of the Comuneros iti Casrile, but which now-thanks to Rafael Cewera's Discurror Históricos-itS also known to have been present over the years preceditig the outbreak of 1640.

"El introito de la 'Costança' de Cristóbal de Castillejo"

Tras el reciente descubrimiento en la Biblioteca Estense de Módena del manuscrito que contiene la Farsa de la Costança de Cristóbal de Castillejo, este artículo ofrece una edición crítica de su introito latino. PALABRAS CLAVE: Cristóbal de Castillejo, Costança, edición crítica, introito. THE INTROITO OF FARSA DE LA COSTANÇA BY CRISTÓBAL DE CASTILLEJO ABSTRACT This paper offers a critical edition of the Latin introitus of the manuscript containing the Farsa de la Costança by Cristóbal de Castillejo, recently discovered in the Estense Library of Modena.

Sobre la tradició catalana del Tristany de Leonís i un nou testimoni fragmentari

Mot so razo

Per a una lectura interpretativa dels fets narrats, i dels silenciats, a la crònica, Cingolani (2006). Sobre la tradició catalana del Tristany de Leonís i un nou testimoni fragmentari * Joan Santanach Suñol * Aquest treball forma part del projecte de recerca coordinat FFI2008-05556-C03-01/filo i coditecam ii,

Introducció als estudis cartesians

1991

Els autors han volgut construir un instrument que faciliti, als joves catalans que s'interessen per la filosofia, el seu treball d'estudi de la filosofia cartesiana. Es molt cert que el fonamental sera sempre la lectura de les obres filosofiques i un personal esfor(; de reflexio sabre elles. Pero tamhe ho es que aquest nivell basic esta sempre influit per opinions ambientals o per interpretacions de les que sovint es desconeixen les Claus.

Introducció a l'èpica catalana del segle XIX

1986

L'epica en el gir romantic El respecte reverencial, i el temor i tot, endevinables en els poetes del XIX davant del genere epic, potser no eren deguts a una inseguretat o a una manca de confianqa en la propia capacitat per superar unes dificultats formals considerades propies de qualsevol de les expressions diferents possibles del genere: potser més aviat eren deguts a dubtes sobre la viabilitat dels temes, de tria problematica si s'havien d'ajustar a les característiques fixades a les preceptives i als models que hi eren adduTts; és a dir, vers constant, estil solemne i, sovint, formulari, apiicats a relats de gran amplitud referits a una acció humana amb la qual tot un poble pogués sentir-se identificat. Dins I'ambit catala, la influencia fonamental de la preceptiva escolar degué ser la de Gómez Hermosilla, formalista, didactic, precis i eixut (que parteix de Condillac, Capmany i, entre d'altres, Blair, del qual adopta la definició de poema epic). Amb relació a aspectes peculiars de la literatura castellana, és remarcable el rebuig total de certes formes ttnacionals~ en un genere que s'ha de distingir per ctadornos (...) graves, nobles y serios, y a l mismo tiempo naturales)): aixi, adigan cuanto digan sus defensores, jamús sonaran bien en romancillo octosilábico un hinzno, una oda heroica, y mucho menos una epopeya)). El rebuig, cal constatar-ho, és molt conscient, basat en un raonament extens i prolix, i fet extensiu al ttromance endecusilabo>): <(En este el verso es heróico, pero la copla le reduce u un período poético demasiado ~tniforme ... No van modificar gaire, de moment, els plantejaments alguns preceptistes que ensenyaren a Barcelona o a Mallorca: Manuel Casamada, que confessa seguir i complementar Capmany, BIair i Francisco Sanchez i que culmina el Curso elemental de elocuencia, del 1827, abordant el tema, remarcable per la data, de la t<comparaciÓ)) entre els autors antics i els moderns;* pero al Curso elementar de poesia, del 1828, el tractament de l'epica és convencional, bé que cal destacar-hi l'aprovació explicita de I'us de I'estan~a (o de la silva) i del romanq heroic, si no per a <<poemes epics)), que tenen reservada I'octava reial, si per a t<odesw i <<romancs epics)); igualment, que els models proposats inclouen autors antics i actuals: Ercilla i Luis de LeÓn i Quintana.3 Miquel Moragues, al seu Compendio del arte de hablar y conzponer en prosa y verso, del 1837, segueix molt fidelment Gómez Hermosilla en parlar de I'epica;j i igualment Monlau, que, als Elementos de literatura, malgrat CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk

Introducció a la fraseologia del «Tirant lo Blanc»

Afers 20, 129-142, 1995

Sense cap altre títol que el de lector impenitent, ara i ací del Tirant lo Blanc i dels escrits que s'han fet i es fan sobre la gran novel . la de Martorell, m'atreviré a incrementar el nombre d'aquests darrers, tot aportant el punt de vista d'un llegidor cerca-parèmies però no busca-raons. Ja me'l perdonaran, l'atreviment, els qui voldran perdonar-ho.