Les traduccions catalanes de la Biblia (original) (raw)

Las primeras traducciones bíblicas en la península ibérica

2013

Este articulo repasa la suerte corrida por las traducciones de textos biblicos realizadas por la minoria cristiana de Alandalus. Aunque no cabe excluir versiones anteriores, las referencias y los materiales mas antiguos que conocemos se remontan al siglo IX, por lo que no solo fueron las primeras traducciones biblicas realizadas en territorio peninsular, sino tambien unas de las primeras traducciones europeas de la Biblia. Los textos circularon entre los cristianos asentados en territorio musulman, tanto en la peninsula como —mas tarde— fuera de ella, y posteriormente, bajo dominio cristiano, entre las minorias musulmana y judia. Los escasos rastros textuales que nos quedan de ellos permiten vislumbrar una historia convulsa que se extiende a lo largo de siete siglos.

Sobre l'edició de les traducciones bíbliques catalanes medievals: el cas de la Bíblia valenciana

Anuari De L Agrupacio Borrianenca De Cultura Revista De Recerca Humanistica I Cientifica, 1997

L'edició de les traduccions bíbliques catalanes medievals planteja nombrosos problemes de crítica textual, les més de les vegades provocats per un procés de contaminació tan intens, que dificulta extraordinàriament la utilització dels mètodes neolachmannians basats en l'error comú per a establir l'ascendència d'un manuscrit i la diferenciació de branques textuals. L'ús com a textos de base per a les traduccions, ben sovint al mateix temps, de textos llatins, francesos i occitans, i les posteriors correccions de les diverses traduccions a partir d'aquests mateixos textos o d'uns altres, desdibuixa de tal manera la genealogia dels manuscrits que ens han pervingut que, de fet, fins el moment, els estudiosos poques vegades han gosat establir de manera taxativa la filiació de les traduccions bíbliques catalanes medievals (vegeu Izquierdo 1997, cap. 2). Amb tot, l'aspecte més clarament divergent respecte de les teories neolachmannianes afecta, més que els mètodes de treball, no només vàl•lids sinó imprescindibles, els objectius finals que ha de tenir l'aplicació d'aquests mètodes a les traduccions bíbliques, pel fet que cada manuscrit que ens ha pervingut esdevé el reflex d'una determinada lectura, o el reflex d'un determinat treball d'exégesi del text. A més, cada versió o recensió és, en ella mateixa, una edició crítica, en què s'ha tractat de millorar el text rebut o, més ben dit, s' ha tractat d'aproximar el text a un original que, freqüentement, no es correspon amb I original real, sinó amb el que el corrector o 'editor' creu que és l'original (observareu aquest fet als exemples que posarem més endavant del procés contra Daniel Vives, corrector de la Bíblia valenciana). L'objectiu hauria d'ésser, doncs, explicar per què el text és el que és, i quins factors, textuals i extratextuals, hi han intervingut en la seua singularitat. No pretenc amb això afirmar, com ja he dit, que els mètodes tradicionals de la crítica textual no siguen vàlids, sinó que cal adaptar-los a nous objectius. El mètode genealògic no estarà només al servei de la recerca d'un original, sinó també al de la recerca de la història del text, en major mesura del que ho ve sent. Cada traducció i cada versió tindrà la seua pròpia història (que en molts casos s'entrecreuarà amb les altres), per a la determinació de la qual són necessaris els instruments que ens proporciona la crítica textual; però no estaran només al servei de la determinació de les lectures originals, sinó també a la de donar raó de quines foren les tries de cada traductor o de cada corrector. En la mesura en què cada versió bíblica és una edició crítica, el que caldrà fer, doncs, és reconstruir el seu aparat. Tenim un exemple força aclaridor de la necessitat d'aquesta perspectiva pel que fa a l'edició dels textos bíblics: el cas de la Bíblia valenciana, la més famosa i, alhora, la més

VERSIONES CASTELLANAS DE LA BIBLIA

La primera versión romanceada de la Biblia de la cual se tienen datos precisos, es la llamada Alfonsina, hecha por Alfonso X de Castilla, a quien con toda justicia se denominó "el sabio". Alfonso el Sabio se preocupó mucho por el adelanto de las ciencias y las artes, y su corte era punto de reunión de los sabios de todo el mundo. A pedido del Rey fueron hechas numerosas traducciones de obras célebres, entre ellas, la de la Biblia, que apareció en 1280. Es una traducción bastante literal de la Vulgata de San Jerónimo, y fue incorporada por el Rey a su célebre General Estoria, una voluminosa obra que narra la historia de la humanidad desde la creación hasta los días de Alfonso. El P. Mariana cuenta en su Historia de España, que "el rey mandó hacer esta versión española con el deseo de que aquella lengua, que era entonces grosera, se puliese y enriqueciese, persuadido de que no dejarían los fieles de la mano aquel libro en donde hallaban escritas las palabras de la salud, de la verdad y de la vida eterna".

Entorn de la llengua de les traduccions

Marges Els Revista De Llengua I Literatura, 1992

Entorn de la llengua de les traduccions, per Josep Mtlrgades Si conveníem que cada literatura nacioextretes al llarg de la seva ja dilatada i nal tendeix, segons les respectives cirprofitosa carrera corn a torsimany.' cumstancies historiques, a la creació Divideix Mallafd el seu llibre en dues d'uns subgeneres específics, que contri-parts. La primera, intitulada «Traduir», bueixen a emfasitzar-ne unes o altres ca-aplega els següents capítols: un reph racterísti ues, no costaria gaire d'acordar historic d'aquesta activitat-en I'apartat

Tècniques de traducció en la Bíblia del segle XIV

TERRADO, Xavier; SABATÉ, Flocel (eds.). Les veus del sagrat (Verum et Pulchrum Medium Aevum; 8), pp. 35–64., 2014

Si avui podem parlar aquí de la Bíblia del segle xiv, i abans que jo n'ha pogut parlar aquest mateix matí en Joan M. Furió, és perquè finalment ha començat a produir el seu fruit aquest projecte que ara anomenem Corpus Biblicum Catalanicum i que va ser concebut fa més d'un segle, amb unes dimensions molt més reduïdes, per l'hispanista i catalanista llenguadocià Raymond Foulché-Delbosc, que en presentà les línies mestres en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana l'any 1906. 1 El projecte de Foulché -Delbosc, que només pretenia publicar les versions bíbliques medievals, va ser assumit per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1908, és a dir, de seguida després de la seva fundació l'any 1907. Però per raons no del tot clares (oficialment per motius de mala salut) Foulché-Delbosc va abandonar el projecte sense que s'hagués arribat a publicar res.

La Bíblia a les cròniques i als parlaments de Corts

Joan Santanach, Joan Ferrer, Sergi Dalemus, La Bíblia en la literatura catalana, 2022

This paper study the presence of the Bible in chronicles and speaches at Courts, how much the authors know the Scriptures and how they use them to enhance their own ideas.

Traduccions catalanes de literatura neogrega

2016

La literatura neogrega al Paisos Catalans es coneguda fonamentalment gracies a una serie de traduccions que per la seva importancia i per la dels torsimanys que les van fer possibles han ocupat un lloc preeminent dins de la historia de la traduccio catalana. El nombre d'obres traduides i la dilatada historia en que s'han anat originant conformen un corpus prou important per a la seva divulgacio. L'objectiu d'aquesta tesi, a banda de presentar cronologicament les traduccions neogregues al catala des dels origens fins avui dia, estudiar els traductors i les circumstancies socioculturals que les han fet possibles a partir dels conceptes de reescriptura i manipulacio, nocions clau per a entendre les transformacions que les traduccions poden exercir en la creacio del canon literari d'una llengua estrangera.