Arnau de Vilanova, la filosofia i la sentència condemnatòria de les seves obres (Tarragona, 1316) (original) (raw)

Arnau de Vilanova i el pensament reformat

En aquest estudi s'analitza la incidència d'Arnau de Vilanova en el pensament reformat, valorant els judicis dels filòsofs, teòlegs i erudits protestants des de la segona meitat del segle xvi fins a començaments del xviii. Es volen mostrar els perfils diversos de la reivindicació que feren aquests pensadors de l'arnaldisme espiritual com a precedent de la Reforma.

Sobre els hel.lenismes a l'obra d'Arnau de Vilanova"

SPhV 10, 2007, 95-107.

Juntament amb la producció literària stricto sensu, la relació entre els Països Catalans i Grècia té una vessant igualment notable dins la prosa cientí ca, i en especial la relativa a l'art de la medicina. El nervi principal d'aquesta relació el constitueix la tasca traductora, sempre en la direcció grec > llatí/àrab/hebreu/romanç. La qüestió ens ha ocupat anys enrera, quan vàrem estudiar la presència d'al . lusions de caire mèdic a la poesia d'Ausiàs March, 2 però sense abordar en cap moment la problemàtica concreta del manlleu dels hel . lenismes. De fet, March en fa servir tan sols un,  euma < gr. flev gma, mentre que cal comptar com a termes perfectament anostrats d'altres com ara malenconia, testimoniat des de Llull, 3 o còlera. 4 Així les coses, no haurà pas d'estranyar que la freqüència i l'interès d'aquests préstecs grecs hagin estat remarcades pels estudiosos. 5 Voldríem remarcar tanmateix que la in uència de la medicina grega sobre la valenciana no va estar una mera qüestió de traducció. Ja al segle XII documentem la composició del famós Llibre dels 1 Aquest treball s'insereix dins les activitats del projecte de recerca Fuentes griegas de la literatura catalana medieval (HUM2005/07697). 2

La presència de la càbala jueva en el pensament catòlic d’Arnau de Vilanova

Medievalia, 2014

Arnau de Vilanova (ca. 1240-1311) va ser un escriptor prolífic en dos àmbits que poden semblar ben diferents: la medicina i l'espiritualitat. Els estudis sobre Arnau de Vilanova compten amb una llarga tradició (Mensa, 2006, pp. 529-564). D'una part, les seves obres mèdiques han estat profusament estudiades, i en destaca l'edició de l'Opera medica omnia iniciada l'any 1975 i dirigida per García Ballester, Paniagua i McVaugh 1. Per altra part, els estudis sobre la seva obra espiritual han estat adequadament rastrejats i exposats per Jaume Mensa, principalment en quatre treballs (Mensa, 1994, 1997, 1998, 2005). Segons Mensa, aquesta crítica ha permès una visió més coherent del pensament d'Arnau de Vilanova, en la línia de superar la pretesa separació entre l'Arnau metge i l'Arnau espiritual.