La polèmica escatològica entre Arnau de Vilanova i els filòsofs i teòlegs professionals (1297-1305) (original) (raw)

La fi d'una llegenda: Arnau de Vilanova davant la màgia i l'astrologia

Mot so razo, 2017

Aquest article pretén revisar el pensament i la pràctica d'Arnau de Vilanova al voltant de la màgia i l'astrologia, dos aspectes que van tenir un gran pes en la formació de la visió llegendària d'Arnau que ha perviscut fins a avui. En realitat, segons es desprèn de l'estudi de la seva obra autèntica, l'actitud d'Arnau davant les arts ocultes era en la línia de la de les elits intel·lectuals del seu entorn: rebutjava la nigromància o màgia demoníaca alhora que acceptava l'existència de les propietats ocultes provinents dels astres, sobre les quals es fonamentava la màgia natural. En la seva obra i pràctica mèdiques va justificar i emprar remeis basats en aquestes propietats i va aplicar tècniques basades en l'astrologia. Tanmateix, l'anàlisi del contingut i de la tradició textual dels tractats d'astrologia mèdica atribuïts a ell demostra que són apòcrifs.

Sobre els hel.lenismes a l'obra d'Arnau de Vilanova"

SPhV 10, 2007, 95-107.

Juntament amb la producció literària stricto sensu, la relació entre els Països Catalans i Grècia té una vessant igualment notable dins la prosa cientí ca, i en especial la relativa a l'art de la medicina. El nervi principal d'aquesta relació el constitueix la tasca traductora, sempre en la direcció grec > llatí/àrab/hebreu/romanç. La qüestió ens ha ocupat anys enrera, quan vàrem estudiar la presència d'al . lusions de caire mèdic a la poesia d'Ausiàs March, 2 però sense abordar en cap moment la problemàtica concreta del manlleu dels hel . lenismes. De fet, March en fa servir tan sols un,  euma < gr. flev gma, mentre que cal comptar com a termes perfectament anostrats d'altres com ara malenconia, testimoniat des de Llull, 3 o còlera. 4 Així les coses, no haurà pas d'estranyar que la freqüència i l'interès d'aquests préstecs grecs hagin estat remarcades pels estudiosos. 5 Voldríem remarcar tanmateix que la in uència de la medicina grega sobre la valenciana no va estar una mera qüestió de traducció. Ja al segle XII documentem la composició del famós Llibre dels 1 Aquest treball s'insereix dins les activitats del projecte de recerca Fuentes griegas de la literatura catalana medieval (HUM2005/07697). 2

Arnau de Vilanova i el pensament reformat

En aquest estudi s'analitza la incidència d'Arnau de Vilanova en el pensament reformat, valorant els judicis dels filòsofs, teòlegs i erudits protestants des de la segona meitat del segle xvi fins a començaments del xviii. Es volen mostrar els perfils diversos de la reivindicació que feren aquests pensadors de l'arnaldisme espiritual com a precedent de la Reforma.