Vicis de mal treure. La corrupció electoral durant els últims compassos de la Restauració (original) (raw)
Related papers
Sobre la corrupció política a Catalunya dins l’Espanya contemporània
Revista Catalana de Dret Públic, 2020
L’article planteja, a partir de recerques originals, algunes claus per interpretar el paper jugat per la corrupcio politica a la Catalunya contemporania. En primer lloc, analitza la participacio dels homes de negocis catalans en la construccio de l’estat liberal espanyol. Seguidament, s’endinsa a explicar com va funcionar el caciquisme durant la Restauracio borbonica, i com aquest fou denunciat principalment pel catalanisme politic. Finalment, l’accent es focalitza en les practiques corruptes dels franquistes catalans i en els vincles que desenvolupa Francesc Cambo amb la corrupcio sistemica a l’Argentina mitjancant l’empresa CHADE. Unes breus reflexions sobre la corrupcio politica espanyola actual precedeixen unes conclusions que intenten establir una hipotesi interpretativa en molts sentits valida per comprendre tant la corrupcio politica espanyola com la catalana.
«Els alertadors de corrupció» Conclusions
Revista de Internet, Derecho y Política, 2019
El 19 de desembre de 2018 va tenir lloc a la Universitat Oberta de Catalunya el seminari «Els alertadors de corrupció» https://symposium.uoc.edu/27760/detail/los-alertadores-de-corrupcion.html, dirigit pel doctor Agustí Cerrillo, catedràtic de dret administratiu. Durant la jornada, diversos especialistes principals en la matèria, provinents tant de l'acadèmia com de les agències anticorrupció i la societat civil (per ex., la xarxa X-Net) van debatre i presentar les seves idees sobre els canals de denúncia i la figura de l'alertador de corrupció. Aquestes són les principals conclusions de la jornada:
Rituales electorales y majestad democràtica
in Victor M. Franco Pellotier, Danièle Dehouve, Aline Hémond (editores), Formas de Voto. Pràcticas de las asambleas y toma de decisiones. Un acercamiento comparativo, Publicaciones de la Casa Chata, Mexico, 2011, p. 273-292., 2011
Capftulo 4. Democracia electoral, discurso e institucionalizaci6n
La corrupció, un actor polític omnipresent però amagat (1977-2019)
Ab Origine, 2019
La restauració democràtica de 1977 va suposar un punt i a part a les pràctiques corruptes que havien anat succeint-se al llarg de la història a Espanya, però no un punt i final. La renovació del personal polític i la pèssima situació econòmica que travessava el país a finals de la dècada de 1970 van tallar la majoria dels cercles viciosos inherents al franquisme, així com l’entrada en vigor d’un nou sistema tributari va ajudar a reduir l’evasió fiscal. Tot i així, aquest nou escenari, en el qual la pressió popular va anar perdent força i en el qual prendria molta importància la descentralització administrativa a partir del desplegament autonòmic -que canviava i creava nous canals de relació amb l’Administració-, no va tardar a oferir oportunitats d’enriquiment il·lícit. El boom econòmic de finals de segle XX -lligat, sobretot, al sector de la construcció- va disparar el fenomen de la corrupció fins a nivells de crisi sistèmica.
La campaña electoral de la Catalunya represaliada
DIARIO DIGITAL NUESTRO PAÍS, 2021
En la transición española de la dictadura a la democracia se crea el imaginario del fin de las disputas en la plurinacionalidad de España, pero ésta nace tras una forzada desorientación de dos generaciones de españoles educados en una idea sumisa de la realidad política y cultural. Así, en el siglo XXI, vascos y catalanes reconstruyen su dignidad, y desean ser libres de la opresión del Estado que los relega a una condición residual ante los ojos de España y del mundo. En otro estadio está la identidad gallega, y las identidades valenciana y balear, o mallorquina, ambas también catalanas, digan lo que digan quienes desean fracturar la unidad histórica y cultural con el Principado de Catalunya de estos antiguos reinos. En este contexto, el pueblo vasco no renuncia a ejercer su libre determinación y a persistir en defender su derecho natural como pueblo hecho a sí mismo, pero todavía no dispone de una mayoría parlamentaria suficiente para proclamarlo. En cambio, el pueblo catalán sí.
El franquisme, el règim de la corrupció
Ab Origine, 2017
Un dels principals èxits de la propaganda franquista és la pervivència del fals mite de l’honradesa del dictador i del seu entorn. Contràriament al relat que s’ha volgut fixar, la corrupció era un element fonamental pel govern del règim, ja fos durant l’etapa autàrquica –en la que la vida quotidiana de la totalitat de la població es va veure afectada per aquest problema, amb el Mercat Negre com a emblema–, com, a partir de la dècada de 1950, en l’era del desarrollismo, en la que les pràctiques corruptes van acompanyar la modernització econòmica d’Espanya –obrint-se a nous àmbits, com per exemple l’especulació immobiliària.
La falsificació de moneda a la premsa de la Restauració
La prensa constituye una fuente informativa de primer orden en la comprensión del fenómeno de la falsificación monetaria en el último tercio del siglo xix. El artículo parte del estudio del corpus de noticias publicadas sobre el tema en La Vanguardia entre 1881 y 1890 y se centra en la extracción de la información y su sistematización entorno a unos temas concretos propuestos de antemano: aspectos relativos a la fabricación y a la circulación de los nominales falsificados, a los actores implicados, así como a los lugares de comisión del delito y a las circunstancias de su descubrimiento.
El presente artículo trata de analizar las singularidades que revistió la vida política en Cataluña durante el periodo histórico de la Restauración borbónica, y especialmente pone el acento en los ritmos y cronologías de descomposición del turno dinástico. Al no modificarse sustancialmente las reglas del sistema político, pervivieron los hábitos propios de la política clientelar, que se reprodujeron como mecanismo de acceso al poder, tanto para dinásticos como para catalanistas y republicanos. Al mismo tiempo, la política en los distritos catalanes avanzó lenta pero inexorablemente hacia una embrionaria democracia de masas, plural y competitiva.