La campaña electoral de la Catalunya represaliada (original) (raw)
Related papers
El comportament electoral dual a Catalunya
Eines Per a L Esquerra Nacional, 2008
Cada vegada que finalitza un cicle electoral afloren multitud d'interpretacions sobre el comportament electoral dels catalans i catalanes. Observem els resultats dels diferents comicis i iniciem un joc de sumes i restes per intentar desxifrar qui ha robat vots a qui com si els guanys i pèrdues de cada formació estiguessin determinats per un traspàs automàtic de vots. Una lectura molt simple i sovint tendenciosa dels cicles electorals que no sol correspondre amb el comportament real de l'electorat.
El sistema electoral a Catalunya
2009
El 1979 s'aprova en referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que recupera les figures del Parlament i de la Generalitat de Catalunya. Des de llavors, totes les eleccions al Parlament han estat regulades pels Estatuts de 1979 i de 2006. Tots dos preveuen la redacció d'una llei electoral catalana que ha de tenir en compte dos principis bàsics: la representació proporcional dels ciutadans-una bona relació entre el nombre d'habitants i el nombre d'escons assignats-i la representació de totes les zones del territori-el prorrateig d'escons entre les diverses circumscripcions és l'eina que permet establir, mitjançant una adjudicació inicial a cada circumscripció, la representació adequada de les diverses zones del territori. Però 30 anys després Catalunya continua sent l'única comunitat autònoma que no compta amb una llei electoral pròpia. Aquesta anormalitat comporta que la normativa electoral vigent a Catalunya sigui la que marca la Llei * Màster en Anàlisi Polític per la UOC VISTA PRÈVIA Catalunya és l'única comunitat autònoma que després de 30 anys de democràcia no ha estat capaç de dotar-se d'una llei electoral pròpia. I és que per fer compatibles els criteris de representativitat poblacional i territorial necessitem una bona dosi d'arquitectura politològica, com demostra Escobar a través de l'anàlisi de les diferents propostes de llei electoral catalana que han aparegut en els darrers temps. Ara només falta una altra dosi, la de l'arquitectura política, per construir el consens necessari per aprovar unes noves regles del joc que millorin la qualitat democràtica.
La campaña catalana en Twitter
Visualización de información, Visualización de redes sociales, Análisis de redes sociales, ARS, Twitter, Medios sociales, elecciones, Cataluña Information visualization, Social network visualization, Social network analysis, SNA, Twitter, Social media, elections, Catalonia see http://migueldelfresno.com/2015/09/la-campana-catalana-en-twitter.html
La campaña de las autonómicas catalanas de 2006 en la prensa de referencia
… interdisciplinar de estudios de comunicación y …, 2008
El hecho de que la sociedad catalana estuviera profundamente desencantada con la política y que los partidos aspiraran a fortalecer sus resultados en las urnas para evitar la inestabilidad de la legislatura anterior, dota a la campañ a de las Elecciones Autonómicas catalanas, del 1 de noviembre de 2006, de especial influencia en el voto. Este trabajo examina, mediante una análisis de contenido cuantitativo, la presentación de esa campañ a en los cuatro periódicos más influyentes y demuestra que la mayor parte de la cobertura total se centró en las actividades de los partidos, que la agenda que siguieron los diarios no coincidió con las preocupaciones declaradas, ni con el voto emitido por los ciudadanos, y que se presentó una campañ a fuertemente espectacularizada, muy personalizada y con más ataques que propuestas políticas.
Sexo y otras estrategias de campaña. El caso de las elecciones al Parlament de Cataluña 2010
Fonseca Journal of Communication, 2011
Fecha de aceptación definitiva: 02/10/2011 RESUMEN La campaña previa a las elecciones al Parlament de Cataluña de 2010 se caracterizó por un uso generalizado del spot, a notable distancia del resto de instrumentos de propaganda propios de una contienda electoral. Se ofrece en este artículo el resultado de un análisis cualitativo de aquellos vídeos que alcanzaron mayor repercusión. El estudio confirma la desideologización del discurso partidario a favor de montajes audiovisuales de marcado impacto que persiguen captar la atención de un cuerpo electoral mayoritariamente desafecto. Destacan entre ellos los vídeos de contenido sexual, calificados por distintos actores durante la campaña como «porno-política». Al margen de la traducción en votos que estas prácticas puedan reportar, se constata la superación del lenguaje político tradicional a favor de un discurso audiovisual de probada eficacia en lo que a repercusión mediática se refiere.
Legitimació i comunicació política. La campanya de les eleccions generals de 1996 a Catalunya
2000
Si bé des d'un punt de vista teòric la relació entre legitimació i comunicació política és significativa, crida l'atenció que hi hagi tan pocs estudis sobre aquest tema. 1 El treball que presentem té com a objecte d'estudi precisament la legitimació política present als discursos dels partits en un dels moments estel•lars de la seva comunicació amb els ciutadans: les campanyes electorals. Constitueix una anàlisi de la relació entre la comunicació i la legitimació política des d'un vessant eminentment empíric. Amb aquesta finalitat, s'ha elaborat un sistema de categories que possibilita examinar els criteris de legitimació que han desenvolupat els partits polítics (secció II); aquest sistema s'ha aplicat a l'estudi de la campanya de les eleccions generals de 1996 a Catalunya (secció III), per tal de comprovar així la seva validesa i plantejar quins factors explicatius de la legitimació política es desprenen de l'anàlisi efectuada (secció IV). Així, doncs, partim dels conceptes teòrics de legitimació i comunicació política. El terme legitimació té una difusió àmplia en la bibliografia de les ciències socials. En termes generals, presenta dues accepcions fonamentals. D'una banda, és entès com una exigència de qualsevol institució social o política d'una col•lectivitat. Per mitjà de la legitimació es pretén assegurar que la institució és acceptada pels membres d'aquesta col•lectivitat i que és transmesa a les generacions futures (Berger i Luckmann, 1989; *Aquest article és producte d'una investigació del
Las campañas electorales en Twitter se caracterizan por la autorreferencia. Los partidos políticos y sus candidatos tienden a la autopromoción y descuidan otras funciones. El objetivo de este trabajo es evaluar si la clase política, además de usar Twitter como altavoz, aprovecha el potencial de la Twitter-retórica para empatizar con los votantes. Para abordar esta cuestión se estudia el caso de las eleccio-nes de Cataluña de 2015. Tras analizar más de 3.000 tuits, se aprecia que los partidos realizan un uso institucional de Twitter, mientras que algunos candidatos ensayan vías de acercamiento al público, aunque moderadamente.
L'abstenció electoral a Catalunya
2008
La baixa participació en les diferents eleccions de 2006, juntament amb la del referèndum de reforma de l'Estatut, ha posat en qüestió la salut del sistema democràtic. Els
Quaderni dell'Osservatorio elettorale. QOE - IJES, 2015
The aim of this paper is to provide a descriptive framework, broad and inclusive, on Catalan elections of 27 September 2015, together with some analytical elements that will allow to frame this election in a more general context. This research does not aim to theoretical and methodological objectives. It will discuss the "plebiscitario" character of those elections, the new aspects that they have offered and electoral strategies implemented by parties and coalitions competing.
Vicis de mal treure. La corrupció electoral durant els últims compassos de la Restauració
L’any 1920, l’advocat Francisco Aguado Arnal publicava una obra fins ara poc estudiada, la Jurisprudencia electoral del Tribunal Supremo, 1910-19161, on recollia –de manera parcial– i estudiava la resposta donada a les denúncies per frau formulades arreu d’Espanya en les tres eleccions al Congrés dels Diputats entre 1910 i 1916. En aquesta comunicació estudiarem els casos que hi apareixen que afecten la província de Barcelona, on malgrat el trencament del sistema del torn a la Ciutat Comtal des del 1901 i la progressiva industrialització i urbanització de tota l’àrea provincial, la corrupció electoral no va deixar de produir-se, ni per part de les forces dinàstiques ni per part dels partits polítics renovadors.