La portalada i el claustre del convent dels agustins de Palamós. (original) (raw)
Related papers
La portalada de llevant de l'església de Santa Maria de Palamós.
Revista del Baix Empordà, núm. 27, desembre 2009-març 2010, pàgs, 20-25., 2010
Al mur de llevant de l'església parroquial de Santa Maria de Palamós es troba una magnifica portalada gòtica realitzada a principis del segle XVI per Tomàs Barça, mestre i picapedrer occità, documentat a Catalunya entre 1514 i 1547, autor de projectes tant rellevants com l'Estudi General de Barcelona (Antiga Universitat), una part del palau de la Generalitat o l'església del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. La vàlua d’aquesta portalada ha passat sovint desapercebuda pels palamosins, per estudiosos d'arreu i a la que mai s'hi ha dedicat cap article o estudi monogràfic.
La portalada del monestir de Sant Esteve de Banyoles
Revista de Girona, 2003
Un dels elements més característics del monestir de Sant Esteve de Banyoles ha estat des de sempre la seva portalada d'estil gòtic tarda, definida per l'erudit local Mn. Constans com una "puerta de piedra labrada en un gótico decadente». L'obra, tal com avui la veiem davant la plaga del monestir, fou construïda al llarg del segon quart del s. XVI, però en origen tenia un grup escultòric en el seu timpà que contenia les figures de sant Benet, sant Esteve i sant Martiriá
Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, 2017
The present study deals with the friendship and projects between painter Joan Carles Panyó, and sculptors Ramon Amadeu and Josep Barnoya, at the turn of the nineteenth century: the confluence of Barnoya and Panyó in some great projects of ephemeral architectures carried out in the diocese of Girona and, especially, in the decoration of the chapel of the Holy Christ and the Blessed Sacrament in the parochial church of Sant Esteve, Olot. The paper provides a wide range of information about the chapel that helps to clarify its pictorial and sculptural decoration. Catalonia, art, sculpture, painting, 18th century, baroque classicism, neoclassicisme.
Quaderns de El pregoner d'Urgell, núm 21, 2008, pàgs.3-15., 2008
Durant la segona meitat del segle XVIII Palamós deixà enrere un llarg període de penúria i inestabilitat per viure una notable recuperació econòmica. Durant aquestes dècades de prosperitat es van impulsar nous projectes arquitectònics i artístics, que s'inscrivien dins del Barroc tardà. Un d'aquests exemples es la capella del Sant Crist a l’església parroquial de Santa Maria. El comte de Palamós, que llavors era el duc de Sessa i baró de Bellpuig, no va ser nomes un dels artífex principals de prosperitat de Palamós amb la construcció d'un nou port, si no un gran mecenes; les seves donacions permeteren l'aixecament d'aquest interessant edifici, destacat exemple del barroc ornamental a la nostra vila.
Els espais del 1714 a Palamós.
Servei d’Arxiu Municipal de Palamós., 2014
En el marc de la commemoració del Tricentenari del final de la Guerra de Successió es presenta un recorregut per deu espais de la vila relacionats amb aquell període per tal que el lector conegui el patrimoni arquitectònic i històric del 1700. Una proposta d’itinerari per indrets, monuments i espais més rellevants de la Guerra de Successió a Palamós que permet conèixer escenaris del conflicte, restes de conjunts emmurallats, edificis de gran valor, personatges de la vila que van fer història i espais urbans que conserven l’empremta d’aquest important conflicte bèl·lic, per entendre com vivien els palamosins de principis del segle XVIII, quina era la seva filiació política, com s’articulava el govern local, quines eren les seves creences, com eren les seves cases, com s’estructurava l’àmbit domèstic, la seva higiene i quin tipus d’assistència mèdica rebien. En definitiva, un petit viatge que ens trasllada al període de la Catalunya moderna, i ens apropa a l’interessant llegat artístic del barroc palamosí.
La gastronomia conventual dels frares agustins de Palamós.
Revista del Baix Empordà, núm. 34, setembre-desembre del 2011, pàgs. 49-60. , 2011
Per conèixer els trets principals de la cuina palamosina del segle XVIII s’ha d’acudir a la valuosa informació que ens proporcionen les fons documentals del convent dels agustins de Nostra Senyora de Gràcia. La vida en comú practicada pels frares implicava un patró alimentari uniforme i una complexa gestió de la intendència, que ha quedat anotada al llibre de despeses del convent conservat a l’arxiu de la Província Agustiniana de Castilla (Madrid). Així, els frares, sense saber-ho, van preservar la rica herència de la gastronomia empordanesa. Gràcies a les seves anotacions coneixem la seva dieta, les viandes, les begudes, els ingredients i fins i tot algunes receptes. La divulgació i interpretació d’aquestes dades pot ser molt útil per a la gent interessada en la història culinària de l’Empordanet, atès que ens permeten de reconstruir la base de la cuina palamosina de l’època i fins hi tot l’actual.