La gastronomia conventual dels frares agustins de Palamós. (original) (raw)
Related papers
L’Afer Casademont: un conflicte entre capellans i frares de Palamós al segle XVIII.
Institut d’Estudis del Baix Empordà, volum 31, Sant Feliu de Guíxols, 2012, pàgs. 103-130., 2012
El turbulent i accidentat enterrament d’Antoni Casademont, un modest sabater de Palamós, va encendre la guspira d’un conflicte latent durant decennis entre els capellans de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós i els frares agustins del convent de Nostra Senyora de Gràcia. L’abundant documentació que hi ha l’Arxiu Municipal de Palamós complementada amb altra de procedència diversa, permeten reconstruir els fets de manera fidel, exposar els motius de les desavinences, les disputes que van viure els habitants de la vila que anaven a favor d’uns i d’altres i detallar els costums i els rituals d’enterrament dels parroquians i dels frares de Palamós a final del segle XVIII.
La portalada i el claustre del convent dels agustins de Palamós.
Revista del Baix Empordà, núm 31, desembre 2010/ març 2011, pàgs. 56-70., 2010
Entre 1952 i 1991 es va enderrocar el convent dels agustins que hi havia al capdamunt del Pedró. Durant tots aquests anys el consistori municipal va guardar, desmuntats en un magatzem, alguns dels elements arquitectònics més característics d'aquest edifici. Amb la urbanització del sector de les Pites s'ha reconstruït la portalada de l’església conventual de Nostra Senyora de Gràcia, dissenyada per Josep Renart a finals del segle XVIII, i l'antic claustre renaixentista del segle XVI. Aquestes pedres, que formen part d'uns nous jardins, ens evoquen el record d’aquella comunitat de frares regulars que estigué íntimament relacionada amb la història de la nostra vila. Aquest article té l'objectiu de proporcionar eines per entendre i interpretar aquest nous elements patrimonials i aportar dades inèdites sobre la seva història.
Revista del Baix Empordà, núm. 57, 2017, pàg. 66-71., 2017
La carassa és una representació esculpida d’un cap humà, sovint grotesc, que apareixia en les llindes de portes, portals, cantonades, fonts, trulls i altres elements arquitectònics. Antigament, aquestes efígies tenien el seu lloc a l’espai religiós, a l’interior del temple. Eren figures col·locades sota l’orgue de les esglésies i l’organista mateix les feia bellugar i treia llaminadures per les seves boques. Amb el pas del temps van acabar envaint l’àmbit urbà, es van incorporar a l’espai públic adoptant una significació més profana. La representació de carasses ha estat una tradició molt arrelada a Catalunya fins ben entrat el segle XX. Tot i que les reformes urbanístiques n’han fet desaparèixer arreu, a Palamós encara n’han perdurat uns quants exemples de diversa tipologia. En aquest breu estudi em proposo referenciar-les i tractar d’aportar algunes interpretacions sobre la seva possible funció i significació.
Els apotecaris de Palamós entre els segles XV i XVIII. Els guardians de la salut pública.
Revista del Baix Empordà, núm. 71, desembre del 2020, pàgs. 13-19.
A partir del segle XV a Palamós, en un context de valoració constant de la medicina com a eina per assolir el benestar social, davant l’augment de la població i la consolidació de la ruta marítima es va generar una situació propícia per l’establiment de professionals mèdics. Fou a partir de llavors quan, juntament amb els cirurgians, van trenar un necessari paraigua sanitari en una societat on els metges encara eren escassos i només a l’abast dels que tenien més recursos. Des de llavors la presència d’apotecaris a Palamós va ser nombrosa i constant al llarg del temps a causa de la rellevància del port i la necessitat de satisfer una clientela tant local com itinerant.
Revista del Baix Empordà, num. 59, setembre del 2017, pàgs. 58-63, 2017
El mestre d’obres Tomàs Barça, que a partirm de l’any 1521 va reprendre i dirigir els treballs de finalització de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós, va requerir d’un pertret lleuger per omplir l’espai interior de les voltes del campanar. Havia de ser un material que tingués poc pes i fos capaç de generar cambres d’aire. Seguint una tècnica recorrent en l’època, va utilitzar peces de ceràmica que va inserir a l’interior de les voltes. Després de quatre segles i mig, unes obres de rehabilitació efectuades el 1974 van permetre que tot aquest utillatge veiés de nou la llum. Els objectes trobats es composaven de poals, olles, munyidores i altres vasos de diferents formes i usos que ens permeten tenir una valuosa mostra de la tipologia de les peces que van tornejar el obradors locals de terrissa en aquell temps. Tot plegat conformava un petit tresor de més d’una quarantena de peces comparable a molts pocs casos, atès que no s’han trobat massa col·leccions com aquestes a les comarques gironines.
L'alimentació dels pobres, hostes i servidors al palau pontifici d'Avinyó (1375
1999
We present an analysis of the food served at the Pignotte, the alms house of the Papal palace in Avignon, to 375 paupers and 20 other servants during the month of September 1375. The treatment that the two groups received presented marked differences. The paupers' diet was made up only of bread, wine and meat or cheese, while the travellers, the ill and the servants received higher quality bread and wine and a more varied diet in general, including eggs, spices, fruit and fish; the ill were given chicken.