Recensió de: The Classical Tradition in Medieval Catalan 1300-1550. Translation, Imitation and Literacy [2020] (original) (raw)
Related papers
Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca, 2010
l'abstracció en relació amb l'article determinat masculí. I, de passada, queda així demostrada la solvència de la proposta fabriana i, doncs, del gros de la normativa que mira de regular el fenomen estudiat amb tant de trellat en aquesta obra. Carles Segura-Llopes 1 Universitat d'Alacant MEDINA, Jaume, De l'Edat Mitjana al dos mil. Estudis sobre la tradició clàssica a Catalunya. Barcelona: Publicacions Internacionals Catalanes, 2009. Jaume Medina reuneix en aquest volum diversos estudis d'origen variat sobre la tradició clàssica a Catalunya. Alguns d'ells, com detalla en el pròleg, procedents d'una refosa de treballs anteriors de l'autor, d'altres, textos inèdits de conferències. Aquest és el cas del primer capítol de l'obra dedicat a l'origen i la tasca de la Fundació Bernat Metge. L'entitat nasqué, al caliu del Noucentisme, com recorda Medina, amb l'ambició de crear a Catalunya una col•lecció d'obres senyeres de l'Antiguitat clàssica a instàncies del mecenes Francesc Cambó, i publicà el seu primer volum el 1923. Medina ens proporciona, a partir dels records de Cambó, tota mena de detalls sobre els orígens de la Fundació i els seus primers responsables i col•laboradors, així com de la seva presència en la vida social catalana a partir dels testimonis de les cròniques periodístiques del moment. A més, Medina fa un exhaustiu record de la tasca de la Fundació en els seus primers anys segons el testimoni directe dels protagonistes, com a culminació de l'humanisme noucentista català, sense defugir, no obstant això, l'opinió de detractors, com ara Salvador Dalí o Lluís Montanyà. En subratllar la labor de col•laboració en la restauració de la llengua empresa per l'IEC, així com la voluntat de renovació i de projecció de futur, malgrat els adversos esdeveniments històrics patits arran de la guerra civil, la qual cosa comportà l'exili dels principals responsables i un fre a les aspiracions de l'entitat. El capítol clou amb el reconeixement als col•laboradors dels temps més recents, un llistat d'autors clàssics traduïts per la Fundació, uns 350, i les noves perspectives que s'obren dins el panorama cultural del món català actual. S'inicien a continuació els capítols dedicats a la presència de rellevants autors clàssics en les lletres catalanes. El primer d'ells i el més extens, a Horaci. En primer lloc, l'autor descriu els textos amb obres d'Horaci documentats a Catalunya des del segle X, revisant a fons les notícies que proporcionen els inventaris de les biblioteques del XV i XVI de tot l'àmbit català. Hi ha un apartat destinat específicament a la presència del poeta en personatges vinculats a la 456 RESEÑAS 1 Aquest treball és fet al si dels projectes d'investigació: «Gramática del Catalán Antiguo» (MICINN, Ref. FFI2009-13065); «Constitució d'un Corpus Textual per a una Gramàtica del Català Antic» (Institut d'Estudis Catalans, Ref. IVITRA-IEC/PT2008-S0406-MARTINES01); «Estudio, edición, traducción y digitalización de corpus documentales y literarios referidos a la historia de la Corona de Aragón medieval» [acrònim: DIGICOTRACAM] (Generalitat Valenciana, Programa Prometeo «para grupos de investigación en I+D de excelencia», Ref. PROMETEO-2009-042 [ANEP+AVAP]).
Fortunatae, 29, 2019
Jordi REDONDO, La Tradición Clásica en la Lite-ratura Castellana Medieval. Cuatro Estudios, Edi-ciones Clásicas. Madrid, 2013, 191 pp. Hace más de dos décadas se iniciaron en la sede de la Facultad de Humanidades de la UNED de Madrid unas reuniones científicas organizadas por el Catedrático Emérito de Filología Griega Doctor don Juan Antonio López Férez, a quien está dedicado el libro que vamos a reseñar (pp. 9 y 181). Esas reuniones adoptaron varios tipos de presentaciones científicas como los de manuales de literatura, coloquios internacionales, estudios específicos, encuentros bajo el patrocinio de cursos Erasmus, etc., de tal manera que en la sede de esta Facultad se celebraban a lo largo del año varios encuentros científicos internacionales donde prestigiosos especialistas exponían sus ponencias y tiempo después eran publicadas. El número de volúmenes, con formato diferente según la temá-tica, supera ya la quincena y se ha anunciado la próxima publicación de algunos volúmenes que aún estaban en prensa. Entre los temas aborda-dos se encuentran los dedicados a la Historia de la Literatura Griega (manual de 1988, Cátedra), en el que participaron con uno o más capítulos diecinueve especialistas, y los dedicados a temas específicos de la literatura griega y su influencia en la literatura española, aparecidos en Ediciones Clásicas, como son el volumen primero de 1993 con quince estudios sobre la épica en sus distin-tos subgéneros; el segundo de 1995, titulado De Homero a Libanio, con veintitrés estudios sobre textos en verso y en prosa; el tercero, publicado en 1998, dedicado a la comedia griega y a su influencia en la literatura española; el cuarto, aparecido en 1999, contiene veintiséis estudios dedicados al verso y a la prosa griegos desde los inicios hasta el siglo IV d.C. En esos mismos años tenían lugar en el mes de marzo los Coloquios Internacionales de Filología Griega dedicados a los mitos clásicos en las primeras reuniones y a la tradición clásica en las sesiones siguientes, de tal manera que se celebraron en total veintitrés ediciones que duraban varios días con más treinta ponencias en cada coloquio seguidas de los corres-pondientes debates; sus voluminosas actas van apareciendo paulatinamente. Poco después se ini-ciaron las reuniones Erasmus, dedicadas al estu-dio de la lengua científica griega, sobre las que se organizaron cinco cursos y cuyos volúmenes se han ido publicando a partir del año 2000; quedan dos libros de actas por publicar. Pues bien, dentro de este espíritu interuni-versitario de investigación y de colaboración se encuentra uno de los participantes asiduos en aquellas sesiones, el profesor Jordi Redondo, de la Universidad de Valencia, quien presentó en su momento varias ponencias, cuyo contenido ha sido ampliado en su formato impreso y del que vamos a ofrecer ahora una pequeña síntesis. En el "Prólogo" informa el autor que el contenido del libro responde a la conveniencia de ofrecer en un solo volumen los contenidos de cuatro estudios que fueron presentados en varios Coloquios Internacionales de Filología Griega, celebrados en la UNED madrileña en el mes de marzo de los años 2003, 2010 y 2011, los cuales han sido ampliados posteriormente y converti-dos en cuatro capítulos, a los que precede el cita-do prólogo. Cierra el libro un breve capítulo de conclusiones y un índice de nombres propios clasificados en diez ámbitos: 1) autores y obras literarias de la cultura clásica; 2) autores y obras literarias de las culturas medieval y posteriores; 3) investigadores; 4) personajes de Castilla: condes, reyes e infantes; 5) soberanos y príncipes de otros reinos; 6) personajes relevantes del mundo anti-guo; 7) personajes relevantes de época medieval; 8) personajes mitológicos y religiosos; 9) topó-nimos mayores; y 10) topónimos menores. Así pues, el profesor Jordi Redondo ha abordado en el libro dos temas: mitología clásica y tradición clásica. Los libros medievales sobre los que ha centrado sus análisis y comentarios son Crónica de veinte reyes, Crónica del moro Rasis, Crónica de Alfonso XI y Crónica de 1344 en los capítulos II (tradición clásica) y III (mitología clásica) que son textos correspondientes al siglo XIII y comien-zos del XIV, mientras que ha analizado y comen-tado los libros titulados La gran conquista de Ultramar y El libro del Caballero Zifar en los capítulos IV (tradición clásica) y V (mitología clásica), encuadrados en los siglos XIV-XV. Una diferencia separa los capítulos: mientras en los capítulos II y IV la tradición clásica representa una herencia literaria asociada a un estrato cultural más elevado, en los capítulos III y V la mitolo-gía clásica depende de una herencia ideológica LUIS MIGUEL PINO CAMPOS / RECENSIÓN 188
Translat : una base de dades de traduccions literàries al català medieval (1300-1500)
Quaderns. Revista de traducció, 2008
duent a terme el projecte Translat, que té com a objectiu l'elaboració d'una base de dades en línia de traduccions literàries al català medieval. A més de qui signa, formen l'equip Lluís Cabré, Montserrat Ferrer, Francesc J. Gómez, Marta Marfany i Raquel Parera. El projecte, iniciat l'any 2006, compta amb el finançament del Ministeri d'Educació i Ciència 1 i és una branca d'un projecte coordinat més ampli de caràcter interuniversitari, el Corpus Digital de Textos Catalans Medievals (CODITECAM). En conseqüència, la base de dades Translat es coordinarà amb les d'altres branques del projecte CODITECAM (per exemple amb la ja existent sobre Ramon Llull: orbita.bib.ub.es/llull) 2 i es consultarà conjuntament amb la base de dades d'un projecte dedicat monogràficament a les obres científiques medievals i que inclourà, doncs, totes les traduccions catalanes d'aquest àmbit (www.sciencia.cat).
Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca, 2020
L'autor ens adverteix a l'avançada que fa una replega de treballs elaborats des del 1989, així com al•lega que estan actualitzats en text i en bibliografia; trets aquests que els atorga renovat interès, malgrat haver-los llegit al seu moment en la font originària. Altre factor prioritari és que Ferrando concep el llibre com un homenatge a Germà Colón, 1 fet ben natural considerant la idoneïtat de llurs recerques i el seu reconeixement de la contribució impagable de Colón a la filologia catalana, a pesar d'haver exercit la docència fora de terres catalanoparlants. Aquest deute d'agraïment, que engruna Ferrando al pròleg puntualitzant-lo sobre els 11 treballs seleccionats, fa palès el benefici que s'obté treballant la llengua a través dels textos literaris, així com la lógica coherència que hi ha entre totes dues branques filològiques, la qual mostra també l'obra de Colón, de manera explícita ja en La llengua catalana en els seus textos, del 1978.
Caplletra. Revista Internacional de Filologia
Ressenya sobre el llibre d'Antoni Ferrando Francés, Aportacions a l’estudi del català literari medieval, Fundació Germà Colón, Publicacions de la Universitat Jaume I, Servei de Comunicació i Publicacions. Col·lecció «Fundació Germà Colón, 18», Castelló de la Plana, 2018, 437 p. ISBN: 978-84-17429-48-5.
Presentación de la aplicación de las nuevas tecnologías al análisis y la traducción de los clásicos catalanes. Aquesta investigació s’emmarca en el context del projecte de recerca per a la “Promoció exterior de la llengua, la literatura i la cultura valenciana a través de diferents programes d'actuacions” [IVITRA-UA/Acadèmia Valenciana de la Llengua (ACADEMIAVALENCIANA2-05N)]. A més, també se situa quant a la metodologia a l’empara de la “Xarxa de Excel·lència Europea “Translation, Multilingualism, Information and Communication Technologies, and Transference of Knowledge” (TRAMICTEK)” [UE-6FP-IST/NG-NoE/STREP-2004-64988, UE- 6FP-IST/NG-NoE-STREP-2002-UE, MEC- HUM2004-22980-E, GV- IIACDI/2004/8, UA- ACPE2-01, UA- ACPE4-01].