Els epítets dels artistes baixmedievals al servei dels poders reial i municipal (original) (raw)

Artistes i artesans altafullencs setcentistes

2006

permet observar que a moltes llindes de sobre la porta de les cases hi ha un aily picat a la pedra que ens informa de la data que es va construir o reformar l'edifici. Gairebé totes aquestes dates corresponen al segle XVIII, un segle clau en la historia de la vila, ja que experimenta un creixement urbanistic sense precedents, fruit d'un bon moment econbmic i demogrific que comporta la remodelació del conjunt medieval de la Vila Closa i l'edificació de sol a r~ ubicats als ravals. La vila dlAitafulla va passar de 192 veins l'any 1719 a 1.724 habitants l'any 1787, una xifra que no sera superada fins al final del segle XX. Aquest augment de població tan espectacular es deu al fet que l'oligarquia comercial altafullenca impulsa I'economia gricies a la comercialització dels productes del camp i a la relació amb les colonies americanes. La creixent necessitat de productes agrícoles comporti l'explotació de terres ermes, es converú el seca en regatge i, a més, s'assecaren estanys i aiguamolls. Sens dnbte el segle XVIII és un dels moments més brillants de la vila, ates que a la centúria següent s'entri en crisi, com bo confirma la perdua d'habitants a partir del segle XIX i durant gran part del segle XX. Així, dones, l'any 1825 Altahlla només comptava amb 1.035 habitants i l'any 1955 la xifra s'havia reduit a 627 veins."' Aquestes modestes dades demogrifiques contrasten amb I'important increment que ha experimencat la vila a les acaballes del segie XX i principis del m, merces al turisme i a la proximitat amb la ciutat de Tarragona; una proximitat que certament sempre ha existit pero que ara és més facil de re

Confraries i oficis a la Barcelona baixmedieval: la dotació artística d'altars i capelles

Lambard. Estudis d'Art Medieval, XXVIII, 2020

Aquest estudi, dedicat a les confraries barcelonines dels segles XIV, XV i inicis del XVI, busca oferir una visió de conjunt que en presenti l'evolució, així com les característiques genèriques i pròpies. Les confraries són catalogades i classificades en funció de l'edifici on tenien la seu, i tractades individualment, amb un especial èmfasi en el paper que exerciren en el camp de la promoció artística, bàsicament per dotar llurs espais de culte. This study is dedicated to the brotherhoods of Barcelona in the 14th, 15th and early 16th centuries, and seeks to offer an overview that presents their evolution , as well as their generic and specific characteristics. The brotherhoods are cataloged and classified according to the building where they had their headquarters, and treated individually, with special emphasis on the role they played in the field of artistic promotion, basically to provide their places of worship.

Les obres alquímiques 'arnaldianes' en català a finals de l'Edat Mitjana

2005

L’objectiu d’aquest treball és oferir un panorama de la circulació, durant els segles XIV, XV i XVI, d’obres alquímiques a nom d’Arnau de Vilanova traduïdes en llengua catalana. L'article amplia i, si s’escau, matisa, l'aportació anterior al llibre 'La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement'.

Masos medievals i cognoms endèmics a les terres de Girona

Quaderns de la Selva, 2011

El punt de partida d’aquesta contribució és la coincidència, a l’entorn del 1300, entre els noms dels masos aïllats i els cognoms de les famílies que els habitaven. A partir de capbreus, registres notarials i d’altres documents, hem confeccionat uns llistats complets dels masos existents en aquest moment en nou parròquies del bisbat de Girona –Ravós del Terri, Cruïlles, Sant Cebrià dels Alls, Sant Mateu de Montnegre, Riudellots de la Selva, Santa Coloma de Farners, Sant Miquel de Cladells i Lloret de Mar–. Així, hem obtingut 366 topònims de masos a partir dels quals analitzem aspectes diversos de la geografia interna de les parròquies rurals dels segles XIII i XIV. Finalment, intentem relacionar l’origen de cognoms poc freqüents, a vegades anomenats “endèmics”, amb els noms d’alguns dels masos medievals estudiats.