Algunes puntualitzacions sobre la narrativa de Maria Beneyto (original) (raw)
Related papers
Maria Beneyto:: En defensa de la poesia
2014
Link to publication on Research at Birmingham portal General rights Unless a licence is specified above, all rights (including copyright and moral rights) in this document are retained by the authors and/or the copyright holders. The express permission of the copyright holder must be obtained for any use of this material other than for purposes permitted by law. •Users may freely distribute the URL that is used to identify this publication. •Users may download and/or print one copy of the publication from the University of Birmingham research portal for the purpose of private study or non-commercial research. •User may use extracts from the document in line with the concept of 'fair dealing' under the Copyright, Designs and Patents Act 1988 (?) •Users may not further distribute the material nor use it for the purposes of commercial gain. Where a licence is displayed above, please note the terms and conditions of the licence govern your use of this document. When citing, please reference the published version. Take down policy While the University of Birmingham exercises care and attention in making items available there are rare occasions when an item has been uploaded in error or has been deemed to be commercially or otherwise sensitive.
Maria Beneyto: La creació literària de la dona múltiple i diversa al llarg del temps
REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA
Resum: Maria Beneyto es una de les autores fonamentals de la literatura valenciana depostguerra amb una llarga trajectòria tant en l’àmbit narratiu com poètic. Realitzem unapetita introducció al voltant del context i les circumstàncies en les quals desenvolupa la seuaactivitat creadora i, a més, fem una anàlisi de la seua obra, que ens dibuixa, entre altres aspectes,una radiografia del signe femení contemplat des de la diversitat i el compromís. Peraquest motiu estudiem aquest tipus d’imatges relacionades amb els referents ficcionals i realstot reivindicant una identitat marcada per la diferència. Paraules clau: Maria Beneyto, literatura feminista, literatura de postguerra : Maria Beneyto is one of the fundamental authors of post-war Valencian literaturewith a long career in both the narrative and poetic fields. We make a short introductionabout the context and circumstances in which he develops his creative activity, in addition,we make an analysis of his work, which draws us, amon...
Apunts sobre el comentari de textos històrics
Un text històric és un document escrit que pot proporcionar, després de la seva interpretació, algun coneixement sobre el passat humà. L'objectiu de comentar un text històric és apropar-nos a la comprensió d'una època històrica a partir dels elements proporcionats pel text. D'aquí la importància de situar el document en el seu context. Cal esbrinar el que l'autor ha dit, cóm ho ha dit, quan, per què i on, sempre relacionant amb el seu moment històric. Per això és necessari:
ALGUNES DADES SOBRE ELS MANUSCRITS DE LA VERSIÓ CATALANA DE LA LEGENDA AUREA
Resum En aquest treball presentem un estat de la qüestió sobre alguns aspectes relacio-nats amb la versió catalana de la Legenda aurea, especialment els que es refereixen als manuscrits més complets que en conserven el text, les relacions entre ells, les modificacions més importants que introdueixen, les limitacions dels estudis que se n'han fet fins ara. Proposem algunes línies de treball i mirem de remarcar els aspectes més característics d'aquests manuscrits, que poden ajudar en el coneixe-ment de la traducció, de la filiació i de la difusió d'aquesta versió romànica del text de Voragine. Abstract We present a review on certain aspects of the Catalan version of the Legenda Au-rea, especially those related to the most complete manuscripts, the relationship between them, the most important changes introduced in them, and the limitations of the studies that have been done so far. We suggest some lines of work and we try to highlight some of the most unique aspects of these manuscripts, which can help in understanding the translation, the filiation of the manuscripts and the dissemination of this Catalan version of Voragine's text.
Esclavatge i saviesa: fluctuacions d’una anècdota entre biografia, novel·la i els Fets de Tomàs
Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia 14, 2024, pp. 51-73, 2024
Scholars tend to draw attention to the characteristics shared by various texts considered “open”, “pluriform”, “fluid” or even “lowbrow literature”, such as, especially, the Life of Alexander by Pseudo-Callisthenes, the Life of Aesop, or some Apocryphal Acts of the Apostles, in particular those of Paul, Peter and Thomas. Undoubtedly, the fluidity of this type of texts explains well some of their compositional devices and the complex vicissitudes of their transmission, but it is important not to lose sight of the fact that their redactors come from a common rhetorical training and that the expectations of their audience were also very similar, with the differences for each work that should not be ignored, of course, but that, in any case, allow to trace some significant common trends. To prove this, I will consider the fluctuation between some of these works of an essentially novel narrative material: the sale of the protagonists as slaves, with the frequent presence of kidnappings by pirates. This shared anecdotal pattern also make it possible to explain the “sapiential” characterization, the image of the clever and cunning sage, which the protagonists of all these works usually present to a greater or lesser extent.
Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 2022
Els textos llatins cantats de la litúrgia i les pròpies oracions o pregàries acaben generant una tipologia diversa de poemes en llengua romanç que en depenen, bé amb certa literalitat o bé a través del mecanisme de la glossa. En una certa simbiosi, de benefici mutu, hem d'entendre la necessitat de considerar en paral•lel l'estudi del text original i del poema resultant. D'una banda, l'oració llatina és el text subjacent d'un poema que la glossa i que, per tant, funciona com a hipotext i té valor ecdòtic en la reflexió filològica: aquest treball defineix aquest mecanisme crítico-textual com a collatio subjacent. D'una altra banda, el text llatí és també inestable, presenta variacions, més encara perquè aquest tipus d'oracions no queden completament fixades fins ben entrada l'Edat Moderna. Del propi poema en llengua romanç, per tant, es pot conéixer la textualitat de la seua font llatina i, d'aquesta manera, es pot reconstruir també l'estadi textual d'aquesta. Aquest article estudia i edita una glossa poètica manuscrita de l'Ave Maria, per a la qual cosa analitza l'edició del segle xix que la transmet i identifica la seua font manuscrita antiga.
Una escriptura dramàtica per als noranta:(notes de lectura
Caplletra: revista internacional de filología, 1993
- Aquesta limitació temporal, fruit del moment en què va ser redactat l'article (finals de 1992) deixa fora noms que als dos darrers anys comencen a gaudir d'un ben merescut prestigi: Lluïsa Cunillé, Francesc Pereira, Josep Pere Peyró... i que mereixien també haver-los inclòs en aquest estudi. na de les tasques més ingrates de qualsevol historiador del teatre és, sens dubte, la de tractar d'analitzar el període més immediat. Hi ha, per començar, una manca de perspectiva que molt sovint dificulta -quan no impossibilita-que arribem a unes conclusions mínimament definitives. Això s'hi tradueix, llavors, en una forçada provisionalitat de l'exposició, tenyida d'un subjectivisme que sovint no resisteix el pas del temps. Per altra banda, el treball d'investigació i crítica prèvia ha estat poc important i haurem de llançar-nos, en conseqüència, d'una forma prou arriscada a una anàlisi molt personal i, com he dit, molt poc distanciada. Val a dir, doncs, que el que segueix és, sobretot, fruit de la lectura personal d'un corpus nombrós de textos dramàtics escrits al Principat entre 1985 i 1992, 1 i de la reflexió sobre la situació que travessa el teatre català contemporani. I és que fins dins d'uns anys no ens trobarem en condicions d'avaluar amb precisió aquest període de la nostra història teatral.