"L'abat Oliba, el poder de la paraula" Acta historica et archaeologica mediaevalia 31, 2011-2013, 115-162 (original) (raw)
Related papers
Miscel·lània litúrgica catalana, 2014
Episcopal de Vic, amb identificació dels diversos textos que transmet (Pròleg dels Paralipòmens de sant Jeroni-sant Isidor, De ciuitate Dei de sant Agustí, Vita sancti Geraldi d'Odó de Cluny, Sermó de sant Narcís de Girona); discussió de la suposada autoria d'Oliba del Sermó per a la festa de sant Galdric, amb nova edició d'aquest text, que no és res més que un centó; determinació dels diferents amanuenses, tots del segle XI i propers al cercle del canonge Benet de Vic, i noves dades sobre les relacions culturals entre Cluny i Catalunya a través de Cuixà.
El temps d'Oliba, Abat de Ripoll i de Cuixà (1008-1046) i Bisbe de Vic (1018-1046)
Querol. Revista de cultura de la Cerdanya, núm. 24, 2019
Família i poder Oliba, a qui els monjos de Ripoll i Cuixà anomenaven "pare de la pàtria", va néixer en el si de la família comtal de Cerdanya-Besalú, segurament l'any 971, segons creu el pare Albareda, i va morir a Cuixà el 30 d'octubre del 1046. Visqué, doncs, uns setanta-cinc anys, durant els quals els comtats catalans i la seva gent van experimentar grans transformacions i convulsions que Oliba mirà de contenir, suavitzar o canalitzar. Si de tots es podria dir que vivim en transició, del temps d'Oliba s'hauria de dir més encara perquè va néixer quan el sistema carolingi estava en plena desintegració, quan els comtes, emancipats de la tutela reial, emprenien la marxa cap a la independència. I va morir quan els néts d'aquells comtes, avançant en la construcció dels seus principats i l'afirmació de la seva autoritat, topaven ja amb les resistències interiors i el desafiament de la seva noblesa, situació que culminaria amb l'establiment del principat feudal barceloní, un desenllaç al qual els homes de l'esperit, la cultura i la llei van contribuir poderosament a fer realitat.
Poder eclesiástico y palabra escrita. Cartago, 250 d.C.
El presente artículo analiza la relación entre la escritura y el poder, tratando de realizar un estudio de caso sobre la posibilidad de la construcción alternativa de poder desde las mismas pautas que permiten su utilización hegemónica. Es decir que se estudia la factibilidad de la elaboración de una hegemonía alternativa, a partir de la inversión en el uso de una misma herramienta. La situación se desarrolla en Cartago, en la provincia romana del Africa, durante el reinado de Decio y a partir de las medidas imperiales organizadas en función de lograr un claro alineamiento político por parte de los súbditos, con el emperador recientemente instalado por la fuerza luego de usurpar el trono. Se estudia el conflicto surgido entre el obispo Cipriano, y un grupo de confesores, acaudillados por uno de ellos -Luciano-, que se opone a la concentración de poder que instrumenta el obispo.
La rectoria de Tàrbena (1279-1654)
Sarrià. Revista d'Investigació i Assaig de la Marina Baixa Núm. 17, 2021
Lany, 2021, es va commemoar el tercer centenari de l'inici de les obres de l'actual església parroquial de Tàrbena. La qual va venir a substituir la que existia, des del segle XVI, en l'actual Plaça de Santa Anna, la Placeta Vella. La qual, al seu torn, va ser precedida per altres dues, atés que la Vall de Tàrbena va comptar amb església parroquial des de la segona meitat del segle XIII.
1998
On étudie dans ce travail, avec une documentation pour la plupart inédite, le contrôle simultané sur les milieux spirituel, educationnel et notarial exercé par une paroisse catalane dans une petite ville en expansion (Santa Maria de Piera, évêché de Barcelone) à la fin du Moyen Âge. On relie ces trois milieux de contrôle, en les présentant comme les mécanismes fondamentaux qui ont permis à l'Église locale d'essayer de maintenir, dans une société changeante, l'exercice d'un véritable monopole de la parole qui lui rendait possible, avec la plus grande efficacité, sa direction spirituelle et sa médiation morale et culturelle. Using largely unpublished documentation, this article studies the spiritual, educational, and notarial control exercized by the parish of an expanding, late-medieval Catalan town (Santa Maria de Piera, in the bishopric of Barcelona). These three related areas of control are viewed as the basic mechanisms that allowed the local church to maintain a monopoly of the word. It was this monopoly that, even in the face of a changing society, enabled the local church efficiently to maintain its directing role in spiritual guidance and in mediating cultural and moral ideals.