Coneixent les poblacions neolítiques de la Catalunya interior gràcies a les seves pràctiques funeràries (original) (raw)
Related papers
Revista Catalana de Sociologia, 2011
Un dels principals trets definitoris del judaisme contemporani i de la col·lectivitat jueva és la seva forta diversitat interna. Aquest article, resultat d'una investigació feta al voltant de les pràctiques funeràries de les comunitats jueves contemporànies de Barcelona, així ho posa de manifest. Els objectius principals d'aquest treball són esbrinar si hi ha diferències entre comunitats amb relació a les qüestions funeràries, i també fer una aproximació a la manera com cada una construeix la identitat jueva a partir de la delimitació de qui pot ser enterrat i qui no en un cementiri jueu. La principal conclusió extreta de l'estudi és que les tres comunitats estudiades es diferencien, no tant en l'execució dels ritus funeraris, sinó en el significat i l'estatut atorgat a la llei jueva i als seus preceptes. Paraules clau: pràctiques i ritus funeraris, cementiris jueus, identitat jueva, diversitat interna, llei i preceptes religiosos.
Presentamos el conjunto de inhumaciones de Can Gambús-1, de cronología neolítica y asociadas a la denominada "Cultura de los Sepulcros de Fosa" (finales del V a inicios del IV milenio cal BC). El objetivo principal es informar de las novedades relativas a los procedimientos de construcción de las fosas y a los materiales empleados en la cobertura de las sepulturas, además del tratamiento dado a algunos de los cadáveres. Ello ha sido posible gracias al excepcional estado de conservación de dichas sepulturas, a su riguroso proceso de excavación arqueológica y a su estudio antropológico y taxonómico detallado a partir de todas las evidencias disponibles. Asimismo, se presentan los ajuares recuperados en las inhumaciones cuya riqueza es notable en comparación con la de otros contextos funerarios similares. Probablemente este dato esté relacionado con la presencia exclusiva de individuos adultos entre los inhumados.
Los enterramientos neolíticos de Ca l’Arnella (Terrassa, Barcelona)
Trabajos de Prehistoria, 71-1, 2014
The archaeological survey and intervention on the Ca l’Arnella site were motivated by the construction works of the Martorell-Figueres pipeline, and led to the finding and excavation of two funerary hypogeal with individual burials from the Middle Neolithic. The structures, buried individuals and materials are studied in this article. A geometric flint implement found near the lumbar vertebrae may have been originally inside the body and shows typical stigma of projectile use. This could be one of the scarce pieces of evidences for violence during this period. The analysis of archaeological data provided several lines of evidence supporting this possibility.
Tribuna d'Arqueologia, 2016
L’hipogeu funerari de la Sagrera es va localitzar durant les obres de construcció de la futura estació de la línia d’alta velocitat de la Sagrera, a Barcelona. Es tracta d’una obra gran i complexa, amb nombroses parts implicades. Entre aquestes, hem d’esmentar l’empresa Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF), promotora de l’obra, que va finançar els treballs arqueològics, i, de manera especial, l’arqueòloga Emilia María de Aragón, assessora de Patrimoni Cultural d’aquest ens, així com la UTE Estructura de la Estación de la Sagrera del AVE. Els treballs es van realitzar a partir del projecte del Servei d’Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i amb l’autorització de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Hem de remarcar la implicació del senyor Josep Pujades, del Servei d’Arqueologia de l’ICUB, així com de l’arqueòloga territorial del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, la senyora Gemma Hernández. La direcció tècnica va anar a càrrec dels arqueòlegs Paula García-Medrano, Alba Tenza Ferrer i Francesc Antequera (CODEX, Arqueologia i Patrimoni) i de l’arqueoantropòloga Paz Balaguer Nadal (ESTRATS Gestió del Patrimoni Cultural). Igualment, es va comptar amb la participació d’auxiliars especialitzats i de suport i antropòlegs de les empreses esmentades. Les feines de topografia i fotogrametria van ser realitzades per l’empresa Global Mediterránea. Els treballs d’excavació es van perllongar durant tot un any (setembre del 2011 - setembre del 2012). Els resultats que presentem són preliminars ja que, ara com ara, encara no hi ha finançament per dur a terme la memòria completa i els estudis corresponents. És evident que aquests treballs hauran de ser llargs i costosos, però alhora, i més enllà de la necessitat de realitzar-los d’acord amb el que assenyala la normativa legal vigent sobre la qüestió, representen una oportunitat excepcional per a la investigació arqueològica del Neolític final.
Cypsela: revista de …, 1990
From an urgent excavation of the archaeological service of the Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat, one can identify a simultaneus double burial pertaining to the culture of pit sepulchers, a Vallesà characteristic, of the Middle Neolithic. Its study incorporates a revision of: First, the collected data about this culture in the geografical frame of the country of el Penedès; second, the radiometric data of this horizon in Catalonia and Andorra, calibrated on the scale of the Tucson group; and third, a summary of the present state of investigation of this Neolithic horizon in Catalonia.
L’acomodació de la pràctica funerària a Barcelona: diferències entre comunitats islàmiques i jueves
2012
Through cooperation agreements the Spanish Government grants recognition to the different funeral rites practiced by different religious minority groups. These same agreements also recognise the right of these religious minorities to create their own denominational plots within municipal cemeteries and guarantee the observation of their funeral practices. In our article, we compare the funeral practice and management of Barcelona’s Muslim and Jewish communities. Based on a qualitative approach, and by using different arguments, including the theory of resource mobilisation, we attempt to explain the similarities and differences in the results and the negotiating capacity of both religious communities.