La linterna mágica en Barcelona: las fantasmagorías del óptico Francisco Dalmau (1844-1848) (original) (raw)
Related papers
En actiu des de 1839, Francesc Dalmau (1810-1886) va ser el primer òptic modern de la ciutat de Barcelona. Però lluny de vendre únicament ulleres i binocles, la seva botiga va esdevenir tota una referència gràcies a una activitat ben popular a l’època: els espectacles òptics. Fantasmagories, cosmorames, poliorames, quadres dissolvents, fotografies estereoscòpiques, i fins i tot, aparells de física recreativa van animar durant més de vint anys les vesprades dels barcelonins a la botiga de Dalmau. El seu aparador es va convertir en un punt de trobada indispensable dels amants de la ciència i de l’art que volien conèixer de primera mà les últimes novetats que arribaven d’Europa en el camp de les il·lusions òptiques. Exposant per primera vegada peces inèdites de les col·leccions del Museu del Cinema i amb la participació de diferents arxius i col·leccions catalans (MUHBA, RACAB, AHCB, Fundació Rocamora), aquesta exposició us convida a endinsar-vos a la botiga de l’òptic Francesc Dalmau per descobrir l’univers visual en el qual estaven immersos els nostres avantpassats del segle XIX. Un univers ric i fascinant en recursos i formes expressives que estava revolucionant la manera de veure i de representar el món mig segle abans de l’arribada del cinema.
(EXPOSICIÓ) Francesc Dalmau i l'art de les il·lusions òptiques (1839-1878)
2019
Francesc Dalmau va ser el primer òptic modern de Catalunya, protagonista, entre d'altres, de l'arribada del telèfon i del fonògraf a Espanya. Si la història de la ciència li ha reservat un paper destacat pel seu protagonisme en la segona Revolució Industrial, aquesta mostra vol recuperar una faceta menys coneguda avui però d'igual notorietat a la seva època del primer òptic català: endinsar-se a la botiga de Dalmau suposava descobrir tot un univers d'espectacles òptics que estaven revolucionant la manera de veure i de representar el món mig segle abans de l'arribada del cinema. El seu aparador es va convertir així en un punt de trobada indispensable dels amants de la ciència i de l'art que volien conèixer de primera mà les últimes novetats en el camp de les il·lusions òptiques, des de les populars vistes òptiques fins a les animades fantasmagories, tot passat per les primeres imatges en 3D. Aquesta mostra és doncs un homenatge a la figura que va modelar i expandir l'univers visual en el qual estaven immersos els nostres avantpassats del segle XIX. Partint de les col·leccions del Museu del Cinema, així com de diferents arxius i col·leccions catalanes (MUHBA, AHCB, la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, Fundació Rocamora), aquesta exposició vol reivindicar aquesta faceta menys coneguda però de gran incidència de la seva activitat professional. A partir del seu cas, aquesta és una oportunitat per fer descobrir al visitant l'univers visual en què estaven immersos els espectadors del segle XIX. Un univers ric i fascinant en recursos i formes expressives, moltes de les quals segueixen plenament
Reflexiones sobre el pintor Lluís Dalmau a propósito de un retablo para Molins de Rei (1451)
El presente texto plantea una serie de reflexiones sobre la figura del pintor Lluís Dalmau, uno de los introductores de la pintura gótica flamenca en la Corona de Aragón. El análisis surge a partir de la presentación de un nuevo documento inédito sobre un retablo contratado en 1451 por Isabel de Requesens, esposa del gobernador de Cataluña, Galcerán de Requesens, para la baronía de Molins de Rei (Barcelona). El documento sitúa al pintor realizando este encargo en Valencia, lo que supone un regreso hasta ahora desconocido a su ciudad natal tras haber realizado la tabla de la Mare de Déu dels Consellers, de Barcelona (1443-1445), y el retablo de San Baudilio, de Sant Boi de Llobregat (1448). Palabras clave: Lluís Dalmau; pintura gótico-flamenca; retablos góticos; pintura valenciana; pintura catalana
Qüestió de gust. Una visita a Barcelona de l’auditor de la Rota Antoni Despuig, l’any 1785
This article reveals and examines, for the first time, an autobiographical text by the auditor of the Rota Antoni Despuig in which he reports a stay in Barcelona (1785). His opinions about the architecture and pictorial decorations in fashion at that time in the city are especially critical. As an enlightened man associated with the Academy of San Fernando and the Majorca School of Drawing, he criticizes the paintings of both Francesc Pla, known as el Vigatà, and Manuel Tremulles, setting them against the work of the students of the Free School of Drawing directed by Pasqual Pere Moles and, particularly against the art of Pere Pau Muntanya. The article poses an important question: Do Despuig’s views express only his personal tastes and preferences, or are they instead a reflection of a deeper aesthetic debate? To answer this second question, local historiographic approaches to this subject, which have been considered valid until now, need to be reviewed.
La linterna mágica: de la invención a la decadencia (siglos XVII-XX)
Resumen: La linterna mágica fue un medio audiovisual basado en la proyección de imágenes y uso sincrónico de sonidos que alcanzó entre los siglos XVII y XX una significativa trascendencia cultural. Su historia se inició con el desarrollo de la «magia representativa», es decir, con la aplicación durante el siglo XVII de una serie de principios físicos que permitieron la proyección de imágenes. En la siguiente centuria, la linterna mágica emergió como un dispositivo que acabó por consolidarse e institucionalizarse como medio de comunicación en los primeros tres cuartos del siglo XIX. Tras su industrialización y comercialización en serie, acaecida en el último cuarto de dicho siglo, sobrevino la decadencia de la linterna mágica durante las primeras décadas del siglo XX.
Mare de Déu dels Consellers, de Lluís Dalmau. Una nova técnica per a una obra singular
Lluís Dalmau, tècnica a l'oli, pigments, SR-XRD, SR-µFTIR Los análisis realizados confirman que en la Virgen de los «Consellers» Lluís Dalmau utiliza plenamente la técnica al óleo, de la que demuestra ser buen conocedor. Por la forma como el artista la utiliza, la secuencia de capas, las mezlas cromáticas y los propios materiales pictóricos, podemos relacionar nuestra tabla directamente con la pintura flamenca sobre tabla contemporánea y, en particular, con la obra de Jan van Eyck.
Presències i representacions de la dona en els primers anys del cinema. 1895-1920, 2019
L’article que presentem té com a objecte d’estudi dues sèries de vistes òptiques de l’artista català Onofre Alsamora (c. 1810-1880), publicades per entregues a mitjans del segle XIX sota el títol de Viaje óptico por España. La primera va aparèixer el 1846, i associat amb l’òptic Francisco Dalmau, Alsamora publicaria la segona el 1851, exposada com a espectacle en el gabinet òptic de Dalmau a la Rambla. Les vistes que les conformen despleguen un retrat tant urbà com social de la ciutat encara emmurallada i l’únic retrat que ens ha arribat de Barcelona en vistes òptiques.