Tirante el Blanco (original) (raw)
Related papers
Un Guió Del Tirant Lo Blanc Elaborat
RESUM: L'any 1952 Carles Salvador va escriure un guió per a una obra musical basada en el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Encara que el projecte no va reeixir, es tracta d'una mostra del seu interés per divulgar els clàssics valencians, com també un símptoma dels desitjos de revitalització i dignificació del teatre de l'època. En aquest article transcrivim íntegrament el guió, que fins ara havia romàs inèdit. PARAULES CLAU: Tirant lo Blanc, Carles Salvador, teatre, literatura catalana, postguerra. ABSTRACT: In 1952 Carles Salvador wrote a script for a musical play based on Joanot Martorell's Tirant lo Blanc. Although the project did not succeed, it shows how Carles Salvador was keen on popularising Valencian classic writers. This script stands as a symbol of Carles Salvador's will to revitalise and dignify the theatre of that time. In this essay we transcribe the whole script, a text which has never been published before.
Tirante el Blanco: Valladolid, Diego de Gumiel, 1511
Alcalá de Henares: Centro de Estudios Cervantinos, 2002. Séptimo volumen de la colección «Guías de Lectura Caballeresca». Siguiendo el modelo de la serie, consta de introducción (pp. 7-11), argumento de la traducción anónima según el impreso de 1511 (pp. 13-41), diccionario y lista de personajes (pp. 43-56) y repertorio bibliográfico de ediciones y estudios (pp. 57-61) sobre la recepción y las investigaciones más significativas acerca de la versión castellana.
"Blanco": espacio de convergencia y fuga
Con este trabajo proponemos una posible lectura del libro de Octavio Paz "Blanco", para la que nos apoyaremos principalmente en el uso que el poema hace de ese cosmograma que viene a constituir el mandala. El texto que leemos pretende reconstruir por medio de su disposición escritural el complejo simbólico de esta imago mundi con la que la escritura se proyectaría como doble del cosmos. La presente lectura trata de desvelar el sistema simbólico que legisla el texto, y en el curso de la interpretación observamos cómo por la revelación de los sentidos que se ocultan en este entramado simbólico, la lectura se nos manifiesta como contemplación y meditación, dirigiéndose de este modo hacia un más allá de sí misma. 1
Aiguadolç, L', 1990
Considerant que la «vida marítima ha fornit a la Literatura i l'Art una sèrie de clitxés més o menys estereotipats unes vegades fruit de realitats vivament sentides-o quantimenys d'experiències autèntiques-i altres vegades utilitzats com a simples recursos literaris i artístics', volem analitzar aquí el paper que desenvolupa el mar i tot allò relacionat amb ell en el Tirant lo Blanc. Si acceptem la data que dóna Joanot Martorell-1460-com la data en què comenà a escriure el Tirant lo Blanc i si acceptem que el nostre escriptor nasqué al voltant del 1413 i morí el 1468, no és gaire difícil imaginar quina fou l'època que visqué fins el 1460 i quina fou la què visqué mentre escrivia el Tirant lo Blanc^. Casualitat o no, Martorell començà a escriure la seva novel•la més o menys al mateix temps que el país canviava de rei. De manera que, per una banda, Martorell visqué de ple el regnat d'Alfons el Magnànim, caracteritzat pel seu «absentisme» en els regnes hispànics i la seva lluita en el Mediterrani, i, per l'altra, visqué el regnat de Joan II i la corresponent guerra civil. Des del punt de vista marítim podem dir que la primera va ser encara «una perllongació brillant de les empreses navals [...] amb la conquesta de Nàpols i les expedicions de Bernat de Vilamarí a Rodes i Egipte» mentre que la segona, malauradament, posà «fi a aquell brillant període», alhora que les descobertes fetes en l'Atlàntic des de principi de segle i de les quals «la CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk
2015
The Tapiche-Blanco region epitomizes Loreto’s extraordinary landscape diversity. It harbors large expanses of wetlands and peatland forests, white-sand forests, and hyperdiverse upland forests, and these are drained by a variety of black, white, and clearwater streams. Located within the global epicenter of amphibian, mammal, and bird diversity, and highlighted by recent maps as possessing the largest aboveground carbon stocks in Peru, the region has maintained continuous forest and a high conservation value despite a long history of unregulated logging, hunting, and fishing. The region has long been a conservation priority of the national and regional governments, and the high plant and animal diversity we recorded during the inventory make it clear that it deserves the designation. We recorded 962 plant species and 741 vertebrate species during the inventory. Dozens of the species we recorded are distributed patchily in Amazonian Peru because they specialize on ‘islands’ of poor-soil vegetation. Based on our fieldwork and on maps of diversity in these groups, we estimate that the total number of vascular plant and vertebrate species in the Tapiche-Blanco region is 3,878–4,478.